Ara que ja hem tornat a la normalitat de funcionament després del període de vacances i d’engegar de nou el mes de setembre, els practicants d’activitat física ens hem de plantejar com planifiquem la nostra temporada d’exercici. Encara que aquesta expressió sembli pròpia d’un equip o esportista d’alt nivell (que ho és), també és molt important en una persona que només vol reduir pes o practicar les seves quatre o cinc hores setmanals del que sigui.

Sempre s’ha de tenir en compte que val més fer bé les coses que fer-les de qualsevol manera. Aniria molt bé marcar-se uns objectius, que no s’haurien de perdre mai de vista, només en el cas d’un replantejament de les coses.

Aquests objectius, poden dividir-se en dos grans grups:

– El primer d’ells, fa referència a totes aquelles persones que practiquen exercici per gaudir i/o omplir el seu temps de lleure i a més volen fer salut, cuidant el seu cos i treballant-lo d’una forma acurada.

– El segon grup, serien totes aquelles persones que en l’activitat que practiquen hi busquen un rendiment, és a dir, tots aquells que competeixen d’una forma o una altra, ja sigui individualment o per equips, i fent referència a qualsevol nivell de tots els possibles.

Ambdós grups tenen alguns aspectes comuns i altres que els diferencien. En primer lloc, tots dos han de buscar una regularitat en el seu entrenament i en el seu treball referent a la pràctica d’exercici. El desordre i la improvisació no són els millors companys d’entrenament. Qui vagi a la piscina o al gimnàs és molt bo que ho faci cada setmana, el mateix nombre de cops, i amb la màxima continuïtat possible. No cal dir que per assolir un rendiment determinat en qualsevol prestació esportiva s’ha d’entrenar molt i seguit.

Un altre aspecte que marca aquesta planificació són els canvis que s’han de provocar dins de les rutines d’entrenament. Això vol dir que si portem una bona regularitat, el cos s’acaba adaptant al treball. En aquell moment, cal canviar, encara que sigui de forma mínima, els paràmetres de l’entrenament. Podem variar el nombre de piscines, la forma de fer-les, introduir elements nous, fer-ne una de cada cinc a gran velocitat, etc. (per exemple). En l’apartat de rendiment, se suposa que la figura de l’entrenador és qui ha de portar a terme aquests canvis, per no caure en la rutina i mantenir l’esportista motivat i en forma.

Un tema important en les dues formes de marcar els objectius és tenir molt en compte la prevenció de lesions i no fer excessos en l’entrenament. En aquest camp, ja hi compta de forma determinant la sapiència del teu entrenador (per als dos casos). Potser l’esportista que busca rendiment estarà més exposat a lesionar-se, però atenció, aquell que va pel seu compte pot caure amb més facilitat en un sobreentrenament que el fatigarà i l’obligarà a trencar la continuïtat i la regularitat durant certs períodes de temps. S’ha de vigilar, i si volem progressar en l’entrenament demanar assessorament a algun professional.

Tot això, i en el dos casos, ha d’anar acompanyat de l’entrenament invisible. Aquesta expressió (en parlaré en propers números de Revista Cambrils) vol dir tot el que no forma part de la sessió d’entrenament, però que hi pot influir de forma determinant, és a dir, el propi estil de vida. En el cas del practicant potser seria més opcional, però menys obligatori, ara bé, en el cas d’aquell que ha d’obtenir cert rendiment ha de ser obligatori si s’és conseqüent amb el que es fa.

Sempre, però, hem d’actuar sobretot per gaudir i passar-ho bé. Normalment les persones a les quals pot anar enfocat aquest article porten un estil de vida saludable, es cuiden mínimament i tenen uns hàbits de salut correctes. Si a més ens ho passem bé fent allò que ens agrada, doncs la festa ja és completa. Bé, assessoreu-vos bé, compliu els vostres entrenaments i ànim, a practicar exercici.