Sant Fructuós, màrtir de limperi i de les grans superfícies
Els dies 19, 20 i 21 de juny a Tarragona un congrés internacional aplegava 300 inscrits amb el títol Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles i-viii). Les jornades es van desenvolupar en lescenari impressionant del Palau de Fires i Congressos amb ponents dItàlia, Suïssa, Romania, els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, Catalunya, Mallorca i Madrid. Lorganització, a càrrec de lInstitut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, va ser impecable.
En canvi, la cobertura informativa del Diari de Tarragona va ser lamentable. El dia de la inauguració hi havia larquebisbe Jaume Pujol, el vicepresident de la Generalitat −Carod Rovira−, el president de la Diputació, lalcalde de la ciutat Doncs bé, pel nostre mitjà de referència territorial, el congrés no es mereixia els honors dels titulars; tanta autoritat va espantar els editors i van preferir una notícia de sang i fetge: uns assassinats de Tortosa. No mestranya que més dun lanomeni El Patufet.
Els participants van poder gaudir dunes xerrades intenses i molt interessants sobre els primers passos del cristianisme a la Catalunya romana. La possible arribada de sant Pau als sorrals de la Costa Daurada va ser un dels debats més seguits.
A la nit la representació teatral en el marc de lamfiteatre va ser sorprenent; més de 200 persones, entre actors i músics, van recordar els darrers dies del bisbe i els seus diaques màrtirs. La passió de sant Fructuós va entusiasmar i vull destacar el bon paper dun cambrilenc, Arnau Colom, brodant el paper dun esclau, Rogacià, condemnat a mort i batejat per Fructuós a la presó.
Amb tot, el moment culminant i que va fer vibrar més els congressistes va arribar de la mà del prestigiós arqueòleg Achim Arbeiter de la Universitat de Göttingen (Alemanya), una autoritat amb un currículum impressionant i amb una gran capacitat de comunicació. Sense pèls a la llengua, el ponent va criticar la desaparició del patrimoni arqueològic paleocristià tarragoní, víctima dels interessos comercials. La denúncia del professor Arbeiter va palesar la incoherència de ser Patrimoni de la UNESCO i no tenir més cura en la preservació dunes restes importantíssimes per conèixer millor el nostre passat. Les seves valents paraules van esperonar els congressistes i en un encès debat es van assenyalar les responsabilitats compartides. Fa uns anys la troballa dels fonaments duna basílica al costat de la Tabacalera podia haver convertit la zona del costat del Francolí en un magnífic parc arqueològic dels primers segles, però es van desmuntar les restes i ara pateixen el destí vergonyós de fer companyia al pàrquing de lEroski.
Els assistents el van aplaudir amb ganes i coratge, però un cop més el nostre gran mitjà informatiu, El Patufet, va fer-ne el mateix cas que faria en Gil i Gil a un jaciment que li esguerrés un bloc dapartaments. Lendemà, ni un mot, ni una síl·laba sobre el tema.
Lany 259 dC, el bisbe Fructuós va ser sentenciat pel governador Emilià a morir cremat viu per no voler sotmetres als déus imperials; els tarragonins cristians van bastir un complex arquitectònic en memòria seva. 1750 anys després, aquest testimoni arqueològic únic ha estat sacrificat pel déu diner, una divinitat molt més implacable que qualsevol Júpiter antic.
Honor a sant Fructuós, bisbe de Tarraco, màrtir de lImperi i de les grans superfícies!
En canvi, la cobertura informativa del Diari de Tarragona va ser lamentable. El dia de la inauguració hi havia larquebisbe Jaume Pujol, el vicepresident de la Generalitat −Carod Rovira−, el president de la Diputació, lalcalde de la ciutat Doncs bé, pel nostre mitjà de referència territorial, el congrés no es mereixia els honors dels titulars; tanta autoritat va espantar els editors i van preferir una notícia de sang i fetge: uns assassinats de Tortosa. No mestranya que més dun lanomeni El Patufet.
Els participants van poder gaudir dunes xerrades intenses i molt interessants sobre els primers passos del cristianisme a la Catalunya romana. La possible arribada de sant Pau als sorrals de la Costa Daurada va ser un dels debats més seguits.
A la nit la representació teatral en el marc de lamfiteatre va ser sorprenent; més de 200 persones, entre actors i músics, van recordar els darrers dies del bisbe i els seus diaques màrtirs. La passió de sant Fructuós va entusiasmar i vull destacar el bon paper dun cambrilenc, Arnau Colom, brodant el paper dun esclau, Rogacià, condemnat a mort i batejat per Fructuós a la presó.
Amb tot, el moment culminant i que va fer vibrar més els congressistes va arribar de la mà del prestigiós arqueòleg Achim Arbeiter de la Universitat de Göttingen (Alemanya), una autoritat amb un currículum impressionant i amb una gran capacitat de comunicació. Sense pèls a la llengua, el ponent va criticar la desaparició del patrimoni arqueològic paleocristià tarragoní, víctima dels interessos comercials. La denúncia del professor Arbeiter va palesar la incoherència de ser Patrimoni de la UNESCO i no tenir més cura en la preservació dunes restes importantíssimes per conèixer millor el nostre passat. Les seves valents paraules van esperonar els congressistes i en un encès debat es van assenyalar les responsabilitats compartides. Fa uns anys la troballa dels fonaments duna basílica al costat de la Tabacalera podia haver convertit la zona del costat del Francolí en un magnífic parc arqueològic dels primers segles, però es van desmuntar les restes i ara pateixen el destí vergonyós de fer companyia al pàrquing de lEroski.
Els assistents el van aplaudir amb ganes i coratge, però un cop més el nostre gran mitjà informatiu, El Patufet, va fer-ne el mateix cas que faria en Gil i Gil a un jaciment que li esguerrés un bloc dapartaments. Lendemà, ni un mot, ni una síl·laba sobre el tema.
Lany 259 dC, el bisbe Fructuós va ser sentenciat pel governador Emilià a morir cremat viu per no voler sotmetres als déus imperials; els tarragonins cristians van bastir un complex arquitectònic en memòria seva. 1750 anys després, aquest testimoni arqueològic únic ha estat sacrificat pel déu diner, una divinitat molt més implacable que qualsevol Júpiter antic.
Honor a sant Fructuós, bisbe de Tarraco, màrtir de lImperi i de les grans superfícies!