L’altre dia vaig obrir l’armari de la cuina i em vaig fer creus de tota la quantitat de menjar de fora que tenia; fóra estrany o potser increïble si li expliqués a la meva besàvia del que puc gaudir, de la quantitat de cultures i sabors diferents que tinc embolicats en paper de plàstic, tancats al buit o enllaunats.

Del Marroc què tinc? Oh sí, el cuscús, nom que es dóna tant al gra com al plat típic d’aquella zona, elaborat amb sèmola barrejada amb farina, ruixada amb aigua freda amb sal i premsada o enrotllada. S’utilitza com l’arròs o com qualsevol cereal. La manera tradicional de preparar-lo és al vapor, acompanyant, carns i salses picants, així com verdures i plat principal en amanides.

De la Xina en un racó apareix el seitan, una espècie d’aliment esponjós fabricat a partir del gluten extret de la farina de blat dur. El gluten no es converteix en seitan fins que no es cou en salsa de soja. Aquest aliment és utilitzat de la mateixa manera que la carn, utilitzat molt a les dietes vegetarianes, encara que no té el valor nutritiu que aquesta, ni tampoc el sabor característic de la carn; té la qualitat que absorbeix el sabor de la salsa o els acompanyaments. S’acompanya de llegums o productes làctics per constituir un menjar ric en proteïnes.
He trobat una cosa interessant de les maresmes i els llacs del Canadà i els Estats Units, l’arròs silvestre o salvatge, un arròs cultivat durant segles pels indis. Molt preuat, de color carbó d’una forma allargassada, té un sabor intens, el podríem associar al de la nostra preuada avellana. Es cou en aigua amb sal després d’haver-lo remullat una estona. S’acostuma a servir en amanides d’estiu exòtiques, com a guarnició de caça o barrejada en bolets pel seu intens aroma. Conté moltes més proteïnes que el tradicional.

I de Mèxic no podien faltar les tortitas, base de molts plats d’aquest país (enchiladas, tacos, burritos...) i d’altres de l’Amèrica llatina. És una massa de pa fina, sense fermentar, en forma circular, elaborada amb farina de blat de moro. Es pot consumir sola, enrotllada amb farcits de carns picants, verdures..., com a aperitiu o com a entrepà; també es poden fregir amb la qual cosa s’aconsegueix un sabor com el dels aperitius de moresc.
La meva besàvia se sorprendria de com hem obert les portes de la nostra cuina a tots aquests productes, de com conviuen amb els nostres, de com sense voler-ho es van barrejant, fusionant i creant una nova cultura culinària, més àmplia, més rica, sense fronteres.