Tornant
Arriba el juny i molts cambrilencs de temporada sovintegem el poble i, doncs, contrastem la realitat de lany anterior amb les novetats, després dun hivern dactivitat interior. El que més impacta les persones que veritablement han estat vuit o deu mesos allunyades de Cambrils és la nova autovia A-7, que substitueix lantiga N-340. Uns amics italians que van marxar al setembre comenten: vam sortir de lautopista i no ens ho podíem creure. Semblava que fóssim a Andalusia, amb tanta autovia, i no a Catalunya. Ja ens ho mereixíem després de tants anys dembussos i obres, no?
Entro a Cambrils per la carretera de Salou i em sorprèn una altra autovia, la que el nostre Ajuntament ha fet per a les bicicletes a la platja del Regueral, tot ocupant la filera daparcaments per a cotxes del costat de mar de lavinguda de la Diputació. La decisió ha provocat lenuig dalguns comerciants i hostalers que temen una reducció de la clientela perquè aquesta tindrà menys facilitats per aparcar. Com si moures amb cotxe per Cambrils a lestiu hagi estat mai fàcil! Aplaudeixo la decisió municipal de posar un carril per a bicicletes en aquest indret, ja que la seva absència era, com a mínim, motiu de molèsties per a vianants i ciclistes, obligats a circular o bé per la carretera o bé pel mateix passeig. Sorprèn la gran amplada del nou carril bici, però presumeixo que és deguda a les mesures que abans tenia lespai on aparcaven els cotxes.
I mentre em meravello de la nova pista vermellosa, encara amb circulació escassa a final de juny i a primera hora de la tarda (amb aquella calor!), veig passar un grup de dos o tres joves ciclistes pel mig del passeig. Hi ha poca gent i, per tant, no molesten ningú, però el signe és mal presagi. I és que hi ha ciclistes que sembla que lúnic que busquen és anar contracorrent. Que fan un carril bici, doncs ells passen pel passeig, i fent esses, que és més divertit. Que circulen pel carrer i troben el semàfor en vermell, doncs no cal aturar-se. Per què? Els semàfors són per als cotxes i motos, i potser per als vianants, però no per a les bicicletes. I potser sí que és veritat, perquè mai he vist cap policia (municipal, de trànsit o de qualsevol altra mena) que cridi latenció a un ciclista, i molt menys que li posi una multa per imprudència o negligència. Ara, dactituds incíviques també nhi ha per part dels vianants, especialment quan ignoren totalment el carril bici: el creuen sense mirar o shi posen a caminar tranquil·lament, i si fas sonar el timbre de la bicicleta, alguns et tomben a terra només amb la mirada.
El nou tram de carril per a bicicletes ha fet realitat, doncs, el vell somni de poder anar de punta a punta del terme, des de Salou fins a la riera de Riudecanyes, per un espai segur, fora de la circulació de cotxes i sense molestar els vianants. A propòsit de les urbanitzacions de ponent, sha enllestit ja el nou passeig amb carril bici inclòs, naturalment. Personalment, i així ho havia manifestat, ja mestava bé lanterior aspecte daquest sector, més salvatge, menys urbanitzat, però cal reconèixer que el resultat final de les obres és molt acceptable.
I com que aquesta columna encara té espai per a un últim apunt, aquí va: ha sorprès en algunes urbanitzacions parlo, concretament, per Marcambrils la reducció del nombre de contenidors de brossa normal. Potser només és una concentració i el nombre final de contenidors no ha variat, però a la pràctica aquest estiu caldrà fer un trajecte tres i quatre vegades més llarg que lany passat per deixar la bossa de les escombraries. Compte amb la paciència del contribuent la taxa de les escombraries la paguem tant si votem com si no. A veure si al final haurem de deixar la brossa a la cantonada de cada carrer, com en aquells temps en què es recollia de dia i amb tractor.
Xavier Bas és periodista
Entro a Cambrils per la carretera de Salou i em sorprèn una altra autovia, la que el nostre Ajuntament ha fet per a les bicicletes a la platja del Regueral, tot ocupant la filera daparcaments per a cotxes del costat de mar de lavinguda de la Diputació. La decisió ha provocat lenuig dalguns comerciants i hostalers que temen una reducció de la clientela perquè aquesta tindrà menys facilitats per aparcar. Com si moures amb cotxe per Cambrils a lestiu hagi estat mai fàcil! Aplaudeixo la decisió municipal de posar un carril per a bicicletes en aquest indret, ja que la seva absència era, com a mínim, motiu de molèsties per a vianants i ciclistes, obligats a circular o bé per la carretera o bé pel mateix passeig. Sorprèn la gran amplada del nou carril bici, però presumeixo que és deguda a les mesures que abans tenia lespai on aparcaven els cotxes.
I mentre em meravello de la nova pista vermellosa, encara amb circulació escassa a final de juny i a primera hora de la tarda (amb aquella calor!), veig passar un grup de dos o tres joves ciclistes pel mig del passeig. Hi ha poca gent i, per tant, no molesten ningú, però el signe és mal presagi. I és que hi ha ciclistes que sembla que lúnic que busquen és anar contracorrent. Que fan un carril bici, doncs ells passen pel passeig, i fent esses, que és més divertit. Que circulen pel carrer i troben el semàfor en vermell, doncs no cal aturar-se. Per què? Els semàfors són per als cotxes i motos, i potser per als vianants, però no per a les bicicletes. I potser sí que és veritat, perquè mai he vist cap policia (municipal, de trànsit o de qualsevol altra mena) que cridi latenció a un ciclista, i molt menys que li posi una multa per imprudència o negligència. Ara, dactituds incíviques també nhi ha per part dels vianants, especialment quan ignoren totalment el carril bici: el creuen sense mirar o shi posen a caminar tranquil·lament, i si fas sonar el timbre de la bicicleta, alguns et tomben a terra només amb la mirada.
El nou tram de carril per a bicicletes ha fet realitat, doncs, el vell somni de poder anar de punta a punta del terme, des de Salou fins a la riera de Riudecanyes, per un espai segur, fora de la circulació de cotxes i sense molestar els vianants. A propòsit de les urbanitzacions de ponent, sha enllestit ja el nou passeig amb carril bici inclòs, naturalment. Personalment, i així ho havia manifestat, ja mestava bé lanterior aspecte daquest sector, més salvatge, menys urbanitzat, però cal reconèixer que el resultat final de les obres és molt acceptable.
I com que aquesta columna encara té espai per a un últim apunt, aquí va: ha sorprès en algunes urbanitzacions parlo, concretament, per Marcambrils la reducció del nombre de contenidors de brossa normal. Potser només és una concentració i el nombre final de contenidors no ha variat, però a la pràctica aquest estiu caldrà fer un trajecte tres i quatre vegades més llarg que lany passat per deixar la bossa de les escombraries. Compte amb la paciència del contribuent la taxa de les escombraries la paguem tant si votem com si no. A veure si al final haurem de deixar la brossa a la cantonada de cada carrer, com en aquells temps en què es recollia de dia i amb tractor.
Xavier Bas és periodista