La intel·ligència
El que fa que la nostra intel·ligència es desenvolupi a part de la maduració és la interacció amb lentorn.
Aquesta interacció facilita el desenvolupament, augmenten les connexions nervioses i fa que la nostra xarxa neuronal sigui més eficient i eficaç respecte dun altre que no estigui socialitzat. Per aquest motiu cal que facilitem aquesta interacció, que les experiències siguin situacions daprenentatge per als nostres alumnes o fills.
Les experiències de lentorn són més productives quantes més dificultats ens presenten, ja que ens faran un desequilibri major que forçarà que busquem eines i estratègies per solucionar les situacions.
Aquestes experiències han de presentar un repte per a la persona que les ha de resoldre. És a dir, no han de ser ni massa difícils (perquè la persona es desanima) ni massa fàcils (perquè la persona savorreix). Això vol dir que pensarem en totes les vivències que hem tingut i que sassemblin a lactual i intentarem utilitzar allò que ens va ser útil per solucionar-ho. Si no dóna una resposta ajustada (que normalment és així) busquem fer un poti-poti de diferents alternatives per resoldre. Aquest fet fa que utilitzem les capacitats superiors, que són els elements que conformen la intel·ligència: la memòria, la classificació, la deducció, la inferència, etc. Això ens proporciona flexibilitat, avui en dia molt útil, temps dI+D, innovació i canvi; calen ments adaptables a les noves situacions, més que ments brillants...
Si utilitzem la nostra ment daquesta manera guanyarem també en agilitat i serem més efectius.
Quines són aquestes activitats? Doncs bé, qualsevol que no tingui una única resposta i que com més creatius siguem millor resultat. Però abans darribar aquí cal que practiquem amb activitats tancades, per exemple, la nova maquineta del Brain Trainer ens ajuda, però és el mateix que els mots encreuats de fa anys, o la sopa de lletres o també els actuals sudokus. Així que en marxa i aquest estiu a practicar!
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com
Aquesta interacció facilita el desenvolupament, augmenten les connexions nervioses i fa que la nostra xarxa neuronal sigui més eficient i eficaç respecte dun altre que no estigui socialitzat. Per aquest motiu cal que facilitem aquesta interacció, que les experiències siguin situacions daprenentatge per als nostres alumnes o fills.
Les experiències de lentorn són més productives quantes més dificultats ens presenten, ja que ens faran un desequilibri major que forçarà que busquem eines i estratègies per solucionar les situacions.
Aquestes experiències han de presentar un repte per a la persona que les ha de resoldre. És a dir, no han de ser ni massa difícils (perquè la persona es desanima) ni massa fàcils (perquè la persona savorreix). Això vol dir que pensarem en totes les vivències que hem tingut i que sassemblin a lactual i intentarem utilitzar allò que ens va ser útil per solucionar-ho. Si no dóna una resposta ajustada (que normalment és així) busquem fer un poti-poti de diferents alternatives per resoldre. Aquest fet fa que utilitzem les capacitats superiors, que són els elements que conformen la intel·ligència: la memòria, la classificació, la deducció, la inferència, etc. Això ens proporciona flexibilitat, avui en dia molt útil, temps dI+D, innovació i canvi; calen ments adaptables a les noves situacions, més que ments brillants...
Si utilitzem la nostra ment daquesta manera guanyarem també en agilitat i serem més efectius.
Quines són aquestes activitats? Doncs bé, qualsevol que no tingui una única resposta i que com més creatius siguem millor resultat. Però abans darribar aquí cal que practiquem amb activitats tancades, per exemple, la nova maquineta del Brain Trainer ens ajuda, però és el mateix que els mots encreuats de fa anys, o la sopa de lletres o també els actuals sudokus. Així que en marxa i aquest estiu a practicar!
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com