Rètols que fan mal a la vista
Entenem-nos. Darrere un llibre o una revista, entesos com a objectes culturals, sol haver-hi la feina duns especialistes en edició, maquetació i disseny, que treballen el producte per fer-lo agradable i llegible. Aquestes qualitats sassoleixen garantint la coherència estilística, el disseny formal, la correcció gramatical i ortogràfica, ladequada disposició dels paràgrafs i les imatges, entre molts altres factors més. En general, la feina del tècnic editor, quan treballa a partir dun original pelat que li ha enviat lautor, acostuma a passar desapercebuda al públic lector. Amb tot, la seva tasca resulta plenament visible. Doncs bé, tots aquests requeriments de qualitat sapliquen també en altres camps relacionats amb la comunicació, com ara la publicitat o la retolació.
La retolació viària, per exemple, demana bona visibilitat, exactitud, utilitat i correcció. La posada a punt de la nova autovia de Tarragona (lA-7), en substitució de lantiga Carretera General, ha posat de manifest el joc daquests elements. La promptitud, per no dir pressa, de la inauguració de la nova via (just la vetlla dunes eleccions estatals) va revelar greus mancances de la retolació al seu pas per Cambrils, ja que les dues sortides que li pertoquen quedaven reduïdes a una modesta indicació a la de ponent, vora la Cooperativa, mentre que a llevant hi figurava tan sols el nom de Vilafortuny. Aquesta ambigüitat va ser resolta aviat amb una nova retolació que recupera els clàssics apel·latius est i oest per referir-se a les dues sortides (o entrades, tot depèn del punt de vista) de Cambrils. Entenem que les presses van provocar que soblidés passar a lAjuntament linforme de senyalització acostumat en aquests casos.
Malgrat els retocs per esmenar-ho, la retolació continua presentant-hi petites deficiències de detall, que només demostren desídia i rudesa. No es tracta gens que les empreses constructores dobra pública tinguin en plantilla lingüistes o antropòlegs que els resolguin la part més simbòlica de la relació entre lobra nova i el territori (entès aquí com a context preexistent), sinó que només cal una mica més de mirament. Hi sobten encara una profusió dapel·lacions en castellà (aeropuerto o vía de servicio), que ens recorden que es tracta duna obra pagada per una institució estatal; la referència a camins anònims que no sabem on van (apareixen dos caminos consecutius al voltant duna rotonda associada a lautovia); la presència de diferents mides de lletra i tipografies, que confonen, quan haurien dajudar el conductor a tenir una idea de les distàncies i les jerarquies dels nuclis urbans amb un simple cop dull, i la coexistència en un mateix rètol de topònims en català i castellà. De fet, les mescles entre Castelló/Castellón i València/Valencia són habituals en la retolació dels grans eixos de comunicació que passen pel terme. El criteri del tipògraf hauria estat triar una o altra llengua, creant un tot coherent, sense mesclar. Encara més, el seny shauria decantat pel català, ja que tant el lloc on rau la senyalització com lindret que anomena es troben en làrea natural de parla catalana. Succeeix una cosa similar amb els accents: lalternança entre Móra (tancat) i Mòra (obert) és constant en la carretera que hi mena des de lHospitalet. Digueu-me perepunyetes, però la multiplicació derrors, faltes i altres potineries fan mal a la vista i sovint denoten la qualitat en la manera de fer dels seus responsables (en sé duns que van marxar dun restaurant de Cambrils després de comprovar la gran quantitat de faltes dortografia en la carta, tant en català com en castellà). No cal arribar a lexcel·lència, sinó només a la normalitat: no costa gaire de fer-ho bé i més amb les eines actuals.
Manel Tarés és físic i historiador
La retolació viària, per exemple, demana bona visibilitat, exactitud, utilitat i correcció. La posada a punt de la nova autovia de Tarragona (lA-7), en substitució de lantiga Carretera General, ha posat de manifest el joc daquests elements. La promptitud, per no dir pressa, de la inauguració de la nova via (just la vetlla dunes eleccions estatals) va revelar greus mancances de la retolació al seu pas per Cambrils, ja que les dues sortides que li pertoquen quedaven reduïdes a una modesta indicació a la de ponent, vora la Cooperativa, mentre que a llevant hi figurava tan sols el nom de Vilafortuny. Aquesta ambigüitat va ser resolta aviat amb una nova retolació que recupera els clàssics apel·latius est i oest per referir-se a les dues sortides (o entrades, tot depèn del punt de vista) de Cambrils. Entenem que les presses van provocar que soblidés passar a lAjuntament linforme de senyalització acostumat en aquests casos.
Malgrat els retocs per esmenar-ho, la retolació continua presentant-hi petites deficiències de detall, que només demostren desídia i rudesa. No es tracta gens que les empreses constructores dobra pública tinguin en plantilla lingüistes o antropòlegs que els resolguin la part més simbòlica de la relació entre lobra nova i el territori (entès aquí com a context preexistent), sinó que només cal una mica més de mirament. Hi sobten encara una profusió dapel·lacions en castellà (aeropuerto o vía de servicio), que ens recorden que es tracta duna obra pagada per una institució estatal; la referència a camins anònims que no sabem on van (apareixen dos caminos consecutius al voltant duna rotonda associada a lautovia); la presència de diferents mides de lletra i tipografies, que confonen, quan haurien dajudar el conductor a tenir una idea de les distàncies i les jerarquies dels nuclis urbans amb un simple cop dull, i la coexistència en un mateix rètol de topònims en català i castellà. De fet, les mescles entre Castelló/Castellón i València/Valencia són habituals en la retolació dels grans eixos de comunicació que passen pel terme. El criteri del tipògraf hauria estat triar una o altra llengua, creant un tot coherent, sense mesclar. Encara més, el seny shauria decantat pel català, ja que tant el lloc on rau la senyalització com lindret que anomena es troben en làrea natural de parla catalana. Succeeix una cosa similar amb els accents: lalternança entre Móra (tancat) i Mòra (obert) és constant en la carretera que hi mena des de lHospitalet. Digueu-me perepunyetes, però la multiplicació derrors, faltes i altres potineries fan mal a la vista i sovint denoten la qualitat en la manera de fer dels seus responsables (en sé duns que van marxar dun restaurant de Cambrils després de comprovar la gran quantitat de faltes dortografia en la carta, tant en català com en castellà). No cal arribar a lexcel·lència, sinó només a la normalitat: no costa gaire de fer-ho bé i més amb les eines actuals.
Manel Tarés és físic i historiador