Reivindicant lo Carrasclet
A Capçanes, a 3/4 dhora de Cambrils, al costat de la famosa cooperativa amb vins excel·lents de la DO Montsant, es troba una sorprenent escultura dedicada a Carrasclet; més enllà dadmirar el treball de lartista la majoria no sap ni un borrall daquest personatge. Aprofitant que sacosta la Diada, us proposo un apassionant viatge històric.
Pere Joan Barceló va néixer allí lany 1682. La seva família elaborava carbó en els boscos de Marçà i el nom de Carrasclet li ve de la feina de carboner; després aquest nom identificarà els seus partidaris.
Quan esclata la revolta catalana contra Felip V, la família Barceló pren partit per lArxiduc Carles, com bona part dels catalans. Ell té 20 anys i acompanya el seu pare i un germà en companyies de fusellers de muntanya, una milícia irregular de lexèrcit austriacista. Van actuar per les nostres contrades i va patir la mort del seu pare a prop de Móra dEbre.
La guerra acaba l11 de setembre de 1714; Carrasclet havia assolit el grau de capità.
Com tants daltres catalans, sacull al perdó reial i vol tornar a la normalitat. Sinstal·la a Marçà amb la seva muller. Pocs mesos després, una topada amb un tinent filipista recaptador dimpostos marca el seu futur. Hi ha una baralla, és empresonat, però pot fugir.
Fa una vida de proscrit; viu amagat per les muntanyes de Llaberia, que tan bé coneixia per la seva feina de carboner. La seva fama no para de créixer i lany 1718 el seu prestigi atreu catalans exiliats de pes. Li proposen continuar la lluita des de la Catalunya Nord, aprofitant que França i altres potències han declarat la guerra a Felip V, per la seva política exterior agressiva que pretenia recuperar els dominis italians. És la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720).
Amb la seva dona i partidaris inicia una complicada ruta fins arribar a Perpinyà, on és rebut com un heroi. Aquí hi ha un gir en la vida de Pere Joan Barceló: de guerriller a coronel de fusellers, comandant un exercit dalliberament que va arribar a tenir uns 8.000 partidaris. Durant dos anys desenvoluparà tres campanyes militars a Catalunya amb la finalitat de recuperar les llibertats polítiques perdudes amb el Decret de Nova Planta. Al llarg daquestes campanyes, intenta accions militars ben agosarades com locupació temporal de Reus o lassetjament de Valls.
Sha convertit en tot un enemic públic per a ladministració borbònica. Lany 1719 es prometen 1.000 doblons dor per la seva captura. Malgrat tot, la lluita a Catalunya no té futur, perquè els interessos de les potències europees són altres. Signen la pau amb França i llavors els seus serveis ja no són útils. Des de Perpinyà torna en vaixell a Catalunya per última vegada i desembarca en una cala propera a lHospitalet de lInfant. Des daquí durà a terme un llarg viatge que el conduirà a Viena lany 1721. Lemperador Carles el va recompensar amb la graduació de coronel. Un gir xocant en la seva vida: a Espanya un bandoler, a Àustria un respectable oficial de lexèrcit imperial!
Amb tot, ell prefereix instal·lar-se a Hongria, amb la seva dona, fent de pagès. Però un cop més, la possibilitat de lluitar contra Felip V el fa tornar a lacció. Lany 1733 hi ha la Guerra de Successió de Polònia (1733-39); lImperi torna a la lluita contra França i Espanya. Nolieja un vaixell amb altres catalans exiliats i des de Trieste es dirigeixen al Regne de Nàpols; tenen la mala sort de ser capturats per la flota espanyola i estarà empresonat durant 7 anys a Cadis. El Tractat de Viena al 1740 li permet recobrar la llibertat i tornar a terres de lImperi.
Fins fa poc res se sabia dels seus darrers anys. Sortosament, un brillant treball de recerca dAgustí Alcoberro* publicat a Sàpiens resol el misteri. Ens trobem amb la Guerra de Successió dÀustria (1740-1748) Lemperadriu Maria Teresa està en lluita contra altres potencies: Prússia, França, Baviera, que amenacen la integritat de lImperi. Els exiliats catalans, dirigits per Pere Joan Barceló, de seguida formen una companyia de voluntaris lleials a la casa dHabsburg. Carrasclet ja té 60 anys! En una acció militar contra els francesos perd la vida a les terres dAlsàcia i està enterrat a la catedral de Breisach el Vell. En el llibre de defuncions daquesta catedral hi diu: Any 1743, dia 4 de setembre a lilla a laltra banda del Rin situada a França ha mort el molt noble i graciós Pere Joan Barceló de Carrasquet, coronel de lAugusta Reina dHongria i de Bohèmia, i ha estat sepultat el 5 daquest al cementiri de lesglésia parroquial de Sant Esteve. Un final coherent amb els seus ideals i el seu coratge.
Carrasclet va ser un resistent, un home que va lluitar per la seva terra i la seva gent i va perdre la vida pels seus ideals, lluny de casa. Rafel Casanova, altrament, va morir a Sant Boi, després de tornar a exercir dadvocat sota el règim de Felip V! Tothom li posa corones a Casanova; aquest és un símbol de la resistència catalana i de les llibertats del nostre país, en canvi el guerriller de Capçanes esdevé una figura gairebé anecdòtica en la memòria col·lectiva catalana; tal volta perquè no era de Barcelona, sinó del Priorat, perquè no era advocat sinó pagès, la seva memòria ha restat força diluïda i sovint sha donat una visió pintoresca o caricaturesca. Encara avui se lidentifica amb un bandoler, quan va ser un patriota; com tants daltres catalans anònims que mai sortiran en cap llibre ni rebran flors.
Si Catalunya fos un país normal, Carrasclet es mereixeria un lloc de privilegi en la nostra història.
* ALCOBERRO, Agustí: Carrasclet, el gran enemic de Felip V. Revista Sàpiens núm. 24 (octubre 2004). Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables SL. Badalona, 2004
Pere Joan Barceló va néixer allí lany 1682. La seva família elaborava carbó en els boscos de Marçà i el nom de Carrasclet li ve de la feina de carboner; després aquest nom identificarà els seus partidaris.
Quan esclata la revolta catalana contra Felip V, la família Barceló pren partit per lArxiduc Carles, com bona part dels catalans. Ell té 20 anys i acompanya el seu pare i un germà en companyies de fusellers de muntanya, una milícia irregular de lexèrcit austriacista. Van actuar per les nostres contrades i va patir la mort del seu pare a prop de Móra dEbre.
La guerra acaba l11 de setembre de 1714; Carrasclet havia assolit el grau de capità.
Com tants daltres catalans, sacull al perdó reial i vol tornar a la normalitat. Sinstal·la a Marçà amb la seva muller. Pocs mesos després, una topada amb un tinent filipista recaptador dimpostos marca el seu futur. Hi ha una baralla, és empresonat, però pot fugir.
Fa una vida de proscrit; viu amagat per les muntanyes de Llaberia, que tan bé coneixia per la seva feina de carboner. La seva fama no para de créixer i lany 1718 el seu prestigi atreu catalans exiliats de pes. Li proposen continuar la lluita des de la Catalunya Nord, aprofitant que França i altres potències han declarat la guerra a Felip V, per la seva política exterior agressiva que pretenia recuperar els dominis italians. És la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720).
Amb la seva dona i partidaris inicia una complicada ruta fins arribar a Perpinyà, on és rebut com un heroi. Aquí hi ha un gir en la vida de Pere Joan Barceló: de guerriller a coronel de fusellers, comandant un exercit dalliberament que va arribar a tenir uns 8.000 partidaris. Durant dos anys desenvoluparà tres campanyes militars a Catalunya amb la finalitat de recuperar les llibertats polítiques perdudes amb el Decret de Nova Planta. Al llarg daquestes campanyes, intenta accions militars ben agosarades com locupació temporal de Reus o lassetjament de Valls.
Sha convertit en tot un enemic públic per a ladministració borbònica. Lany 1719 es prometen 1.000 doblons dor per la seva captura. Malgrat tot, la lluita a Catalunya no té futur, perquè els interessos de les potències europees són altres. Signen la pau amb França i llavors els seus serveis ja no són útils. Des de Perpinyà torna en vaixell a Catalunya per última vegada i desembarca en una cala propera a lHospitalet de lInfant. Des daquí durà a terme un llarg viatge que el conduirà a Viena lany 1721. Lemperador Carles el va recompensar amb la graduació de coronel. Un gir xocant en la seva vida: a Espanya un bandoler, a Àustria un respectable oficial de lexèrcit imperial!
Amb tot, ell prefereix instal·lar-se a Hongria, amb la seva dona, fent de pagès. Però un cop més, la possibilitat de lluitar contra Felip V el fa tornar a lacció. Lany 1733 hi ha la Guerra de Successió de Polònia (1733-39); lImperi torna a la lluita contra França i Espanya. Nolieja un vaixell amb altres catalans exiliats i des de Trieste es dirigeixen al Regne de Nàpols; tenen la mala sort de ser capturats per la flota espanyola i estarà empresonat durant 7 anys a Cadis. El Tractat de Viena al 1740 li permet recobrar la llibertat i tornar a terres de lImperi.
Fins fa poc res se sabia dels seus darrers anys. Sortosament, un brillant treball de recerca dAgustí Alcoberro* publicat a Sàpiens resol el misteri. Ens trobem amb la Guerra de Successió dÀustria (1740-1748) Lemperadriu Maria Teresa està en lluita contra altres potencies: Prússia, França, Baviera, que amenacen la integritat de lImperi. Els exiliats catalans, dirigits per Pere Joan Barceló, de seguida formen una companyia de voluntaris lleials a la casa dHabsburg. Carrasclet ja té 60 anys! En una acció militar contra els francesos perd la vida a les terres dAlsàcia i està enterrat a la catedral de Breisach el Vell. En el llibre de defuncions daquesta catedral hi diu: Any 1743, dia 4 de setembre a lilla a laltra banda del Rin situada a França ha mort el molt noble i graciós Pere Joan Barceló de Carrasquet, coronel de lAugusta Reina dHongria i de Bohèmia, i ha estat sepultat el 5 daquest al cementiri de lesglésia parroquial de Sant Esteve. Un final coherent amb els seus ideals i el seu coratge.
Carrasclet va ser un resistent, un home que va lluitar per la seva terra i la seva gent i va perdre la vida pels seus ideals, lluny de casa. Rafel Casanova, altrament, va morir a Sant Boi, després de tornar a exercir dadvocat sota el règim de Felip V! Tothom li posa corones a Casanova; aquest és un símbol de la resistència catalana i de les llibertats del nostre país, en canvi el guerriller de Capçanes esdevé una figura gairebé anecdòtica en la memòria col·lectiva catalana; tal volta perquè no era de Barcelona, sinó del Priorat, perquè no era advocat sinó pagès, la seva memòria ha restat força diluïda i sovint sha donat una visió pintoresca o caricaturesca. Encara avui se lidentifica amb un bandoler, quan va ser un patriota; com tants daltres catalans anònims que mai sortiran en cap llibre ni rebran flors.
Si Catalunya fos un país normal, Carrasclet es mereixeria un lloc de privilegi en la nostra història.
* ALCOBERRO, Agustí: Carrasclet, el gran enemic de Felip V. Revista Sàpiens núm. 24 (octubre 2004). Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables SL. Badalona, 2004