Festa gran
Durant els anys 80 i 90 del segle passat, havíem observat el creixement de les festes majors de les poblacions més importants del nostre entorn. Em refereixo a les ciutats de Tarragona i Reus, que, a més dun contingut humà molt superior al de Cambrils, porten darrere seu també una trajectòria històrica, social i econòmica entrellaçada amb la seva capitalitat. La recuperació de la democràcia municipal va portar la revifalla de la cultura tradicional i popular i, molt especialment, la potenciació de les festes locals. I així, durant una bona colla danys les festes de Santa Tecla, però també les de Sant Magí, Sant Pere i Misericòrdia, van anar creixent en actes tradicionals i en actes de nova creació, en grups festius i en iniciatives de tota mena que van retornar a les festes una vitalitat i una vigència que ja semblaven perdudes en el túnel del temps.
I mentrestant a Cambrils les coses anaven a un altre ritme. Els aires de recuperació de la cultura popular i tradicional també havien arribat i així es van crear grups de gegants i nanos, castells, diables i bastoners, entre daltres. Amb molts esforços i dedicació es van generar esdeveniments que encara avui dia són un èxit. La Nit del Foc nés un exemple molt visible. Altres experiències no van anar bé i, com el cas de la colla castellera, van desaparèixer.
Però aquest ambient defervescència no havia arribat a la mateixa essència de les festes locals. Els grups participaven a la festa, sí, però les festes totes continuaven impregnades dun esperit una mica passota, de poc convenciment tant dels seus organitzadors com, de vegades, del públic. Tanmateix, duns anys ençà la situació ha canviat ostensiblement. No sé quan va ser linici del procés, però el programa daquest any de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, convertida ja en la festa gran de Cambrils, és leclosió daquesta nova etapa.
Leixamplament del calendari festiu a gairebé dues setmanes dóna cos i força a la festa, però també és important lequilibrada convivència entre els actes vinculats a la cultura popular seguici, Nit del Foc, trobada delements festius, etc. i els relacionats amb les noves formes de relació que imposa la societat actual, bàsicament una oferta de música actual amb gran poder datracció més enllà de les fronteres municipals. En aquest punt hi ha un dels encerts de la programació: la capacitat de fer venir gent de fora per assistir al concert dels Pets o a la Nit del Foc.
Ens trobem, doncs, amb una festa major convertida en una autèntica festa gran. Però una flor no fa estiu i la consolidació del projecte és, com a mínim, una cursa de mig fons. Fixat el model, cal perseverar en la consolidació de la festa. Cal insistir prudentment en les activitats organitzades, però saber canviar i evolucionar quan alguna cosa no funciona. Cal aportar recursos des de ladministració, però també cal saber mantenir viu el caliu de les entitats i persones. La Festa Major ja és de tots i tothom té la seva responsabilitat en mantenir-la viva. Ni es pot deixar només en mans de lAjuntament, ni tampoc aquest pot pensar que no hi té cap paper a jugar.
Xavier Bas és periodista
I mentrestant a Cambrils les coses anaven a un altre ritme. Els aires de recuperació de la cultura popular i tradicional també havien arribat i així es van crear grups de gegants i nanos, castells, diables i bastoners, entre daltres. Amb molts esforços i dedicació es van generar esdeveniments que encara avui dia són un èxit. La Nit del Foc nés un exemple molt visible. Altres experiències no van anar bé i, com el cas de la colla castellera, van desaparèixer.
Però aquest ambient defervescència no havia arribat a la mateixa essència de les festes locals. Els grups participaven a la festa, sí, però les festes totes continuaven impregnades dun esperit una mica passota, de poc convenciment tant dels seus organitzadors com, de vegades, del públic. Tanmateix, duns anys ençà la situació ha canviat ostensiblement. No sé quan va ser linici del procés, però el programa daquest any de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, convertida ja en la festa gran de Cambrils, és leclosió daquesta nova etapa.
Leixamplament del calendari festiu a gairebé dues setmanes dóna cos i força a la festa, però també és important lequilibrada convivència entre els actes vinculats a la cultura popular seguici, Nit del Foc, trobada delements festius, etc. i els relacionats amb les noves formes de relació que imposa la societat actual, bàsicament una oferta de música actual amb gran poder datracció més enllà de les fronteres municipals. En aquest punt hi ha un dels encerts de la programació: la capacitat de fer venir gent de fora per assistir al concert dels Pets o a la Nit del Foc.
Ens trobem, doncs, amb una festa major convertida en una autèntica festa gran. Però una flor no fa estiu i la consolidació del projecte és, com a mínim, una cursa de mig fons. Fixat el model, cal perseverar en la consolidació de la festa. Cal insistir prudentment en les activitats organitzades, però saber canviar i evolucionar quan alguna cosa no funciona. Cal aportar recursos des de ladministració, però també cal saber mantenir viu el caliu de les entitats i persones. La Festa Major ja és de tots i tothom té la seva responsabilitat en mantenir-la viva. Ni es pot deixar només en mans de lAjuntament, ni tampoc aquest pot pensar que no hi té cap paper a jugar.
Xavier Bas és periodista