Opinió

Internet per tothom: WiMAX

Uns dels inconvenients que té actualment la tecnologia ADSL és la necessitat que la distància existent entre la central de l’operadora de serveis i l’abonat sigui petita. Com més a prop estiguem de la nostra central més qualitat de servei i major ample de banda ens podran garantir. Per aquest motiu en zones allunyades dels nuclis urbans i especialment a les rurals no és possible disposar d’aquesta tecnologia, però sí n’existeixen d’altres de molt vàlides que permeten gaudir d’Internet en aquests indrets. Una d’elles es la tecnologia WiMAX, acrònim d’Interoperabilitat Mundial mitjançant l’Accés per Microones. En realitat WiMAX és una norma de transmissió que utilitza la tecnologia d’ones de ràdio per a l’enviament i recepció de dades a llargues distàncies. L’abast de les comunicacions arriba a prop dels 50 quilòmetres entre dues estacions retransmissores i amb la capacitat de transmissió de volums d’informació propers als 70 Mbps. Sovint la tecnologia WiMAX s’utilitza combinada amb la Wi-Fi més coneguda per tothom i que utilitzem sovint per connectar els nostres ordinadors portàtils amb routers sense fils o altres punts d’accés.

En aquest sentit la Generalitat de Catalunya, des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va engegar l’any 2003 un concurs públic per crear una xarxa de telecomunicacions que oferís connexió de banda ampla a Internet a totes les poblacions que no disposaven de cobertura d’ADSL. Aleshores un 15,8% de la població catalana en quedava fora i sense possibilitat de contractar aquest servei. A finals de l’any passat acabava el desplegament de la segona fase d’aquest projecte amb una inversió total de 20 milions d’euros, el doble del previst inicialment però gaudint d’una major cobertura i millorant els requeriments de funcionalitat inicials. L’empresa adjudicatària del concurs és Iberbanda i consultant la seva web podem estudiar la cobertura WiMAX a Cambrils, que és total i abasta zones com l’Ardiaca, Cambrils Badia, la Llosa, Mas d’en Bosch, el Parc Samà, Vilafortuny, l’N-340... Sense ànims publicitaris, comentar-vos que les quotes d’accés al servei són semblants a les que paguem per una línia ADSL a Telefònica. Per gaudir de la connexió hem d’instal·lar una petita antena receptora connectada a un mòdem o router de servei. Val a dir que també podem contractar el servei de telefonia IP i tenir un número de telèfon fix associat a la connexió de dades. A diferència de l’ADSL, disposem d’un canal de comunicació simètric que permet enviar i rebre dades a la mateixa velocitat i que van dels 512 Kbps fins els 4 Mbps amb un caudal garantit del 10 al 20%.

La tecnologia que ens envolta corre més de pressa del que podem assimilar i les comunicacions mòbils ens deparen encara moltes sorpreses. L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de trastejar una connexió de dades amb 3G, tecnologia que utilitza la telefonia mòbil de transmissió de veu combinada amb dades. Amb només dos de les quatre ratlletes de cobertura, el dispositiu em marcava 7 Mbps, anava més ràpid que una ADSL convencional, descarregant sense problemes vídeos del YouTube i navegant “a tutti plein”. L’acceptació de tota aquesta tecnologia per als usuaris finals estarà condicionada a les quotes d’accés que ens apliquin els proveïdors de serveis. Per sort, tecnologies que abans eren molt cares ara estan a l’abast de tothom.

http://www.iberbanda.es/


Jordi Moreno és enginyer informàtic