Dopatge al ciclisme. Punt i seguit
A data davui, quan escric aquestes ratlles, em sento molt dolgut i trist. Un cop més, abans darribar a la meitat de la millor competició ciclista del món, el Tour de França, ja hi ha tres ciclistes imputats per dopatge. Quan aquest article surti a la llum, a primers de setembre, el Tour ja shaurà acabat i probablement encara en sortirà algun altre de cas.
He seguit i estudiat sempre de molt de prop el tema del dopatge en el món de lesport. A mi, que des que era un marrec segueixo un munt de competicions esportives, ja no em queden línies per escriure la llarga llista dels ídols caiguts. Jo que preconitzo i parlo de lesforç, la constància, la voluntat i la disciplina en lentrenament, he de lluitar contra expressions com tots es dopen. Això és molt dur.
En els darrers anys, lAMA -Agència Mundial Antidopatge- ha fet moltes coses per evitar el dopatge en lalta competició, en quasi tots els esports. A més, cadascun dels països en què se celebra una competició esportiva posa a prova una legislació interna, aprovada pels respectius parlaments, on es vigila de molt a prop tots els fets que es consideren delicte en relació a la pràctica dopant. Tot això no acaba de ser suficient perquè una colla dirresponsables eixelebrats (per dir-ho de forma suau) portin a terme una sèrie de pràctiques que no només posen en greu perill la seva salut (ja ho he parlat en altres articles) sinó que a més provoquen una sèrie de fets que desencadenen unes conseqüències terribles per a lesport.
En el cas del ciclisme, és flagrant, ja que la Federació Internacional de Ciclisme, lorganització del Tour de França i el mateix estat francès són tres dels organismes que més i millor lluiten contra el dopatge. A dia davui (18 de juliol) ja hi ha tres casos. En els tres casos sha detectat consum dEPO (podeu veure els seus efectes en larticle doctubre de 2007). A part daixò, però, dos dells tenien material dopant a lhabitació de lhotel.
El cas de Riccardo Riccó ha comportat que tot el seu equip es retiri de la competició. Aquest noi de 24 anys probablement hagi acabat la seva vida desportista professional. Qui lha induït a fer una cosa així? Encara no se sap, però than de rentar molt bé el cervell perquè als 24 anys puguis fer cas de certs aspectes, com si Riccó no hagués sentit parlar mai del dopatge i de les seves conseqüències. La pena a la qual senfronta són dos anys de presó i quasi 4.000 euros de multa, però això és el mínim.
No tinc moral per parlar amb Riccó. Això és catastròfic, és molt dur. No sé si deixar aquest treball, això em resulta incomprensible. Aquestes són algunes de les paraules de Pietro Algeri, un dels directors esportius del Saunier, equip de Riccó. La firma comercial deixarà de patrocinar lequip. La marca de bicis Scott, segurament també ho farà. Riccó probablement no podrà participar als Jocs Olímpics. Tot el seu entorn sha destruït.
Moisés Dueñas és un noi de 27 anys que potser haurà de complir cinc anys de presó i pagar una multa de 75.000 euros, ja que, a més de dopar-se, a lhabitació tenia medicaments prohibits a França i material mèdic per fer transfusions. Inconcebible. Qui hi ha darrere? Tan important és el triomf que sha de buscar a qualsevol preu? Mai. Només espero que la poca consciència daquestes persones no enfonsin un esport bellíssim i que almenys les seves sancions i càstigs serveixin perquè els joves ciclistes entrenin fort sense arribar a demanar farmàcia. També espero que les autoritats gratin bé fins arribar al personatge que en cada cas és el més culpable. Els amants de lesport no volem desenganyar-nos més.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
He seguit i estudiat sempre de molt de prop el tema del dopatge en el món de lesport. A mi, que des que era un marrec segueixo un munt de competicions esportives, ja no em queden línies per escriure la llarga llista dels ídols caiguts. Jo que preconitzo i parlo de lesforç, la constància, la voluntat i la disciplina en lentrenament, he de lluitar contra expressions com tots es dopen. Això és molt dur.
En els darrers anys, lAMA -Agència Mundial Antidopatge- ha fet moltes coses per evitar el dopatge en lalta competició, en quasi tots els esports. A més, cadascun dels països en què se celebra una competició esportiva posa a prova una legislació interna, aprovada pels respectius parlaments, on es vigila de molt a prop tots els fets que es consideren delicte en relació a la pràctica dopant. Tot això no acaba de ser suficient perquè una colla dirresponsables eixelebrats (per dir-ho de forma suau) portin a terme una sèrie de pràctiques que no només posen en greu perill la seva salut (ja ho he parlat en altres articles) sinó que a més provoquen una sèrie de fets que desencadenen unes conseqüències terribles per a lesport.
En el cas del ciclisme, és flagrant, ja que la Federació Internacional de Ciclisme, lorganització del Tour de França i el mateix estat francès són tres dels organismes que més i millor lluiten contra el dopatge. A dia davui (18 de juliol) ja hi ha tres casos. En els tres casos sha detectat consum dEPO (podeu veure els seus efectes en larticle doctubre de 2007). A part daixò, però, dos dells tenien material dopant a lhabitació de lhotel.
El cas de Riccardo Riccó ha comportat que tot el seu equip es retiri de la competició. Aquest noi de 24 anys probablement hagi acabat la seva vida desportista professional. Qui lha induït a fer una cosa així? Encara no se sap, però than de rentar molt bé el cervell perquè als 24 anys puguis fer cas de certs aspectes, com si Riccó no hagués sentit parlar mai del dopatge i de les seves conseqüències. La pena a la qual senfronta són dos anys de presó i quasi 4.000 euros de multa, però això és el mínim.
No tinc moral per parlar amb Riccó. Això és catastròfic, és molt dur. No sé si deixar aquest treball, això em resulta incomprensible. Aquestes són algunes de les paraules de Pietro Algeri, un dels directors esportius del Saunier, equip de Riccó. La firma comercial deixarà de patrocinar lequip. La marca de bicis Scott, segurament també ho farà. Riccó probablement no podrà participar als Jocs Olímpics. Tot el seu entorn sha destruït.
Moisés Dueñas és un noi de 27 anys que potser haurà de complir cinc anys de presó i pagar una multa de 75.000 euros, ja que, a més de dopar-se, a lhabitació tenia medicaments prohibits a França i material mèdic per fer transfusions. Inconcebible. Qui hi ha darrere? Tan important és el triomf que sha de buscar a qualsevol preu? Mai. Només espero que la poca consciència daquestes persones no enfonsin un esport bellíssim i que almenys les seves sancions i càstigs serveixin perquè els joves ciclistes entrenin fort sense arribar a demanar farmàcia. També espero que les autoritats gratin bé fins arribar al personatge que en cada cas és el més culpable. Els amants de lesport no volem desenganyar-nos més.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal