Milla dor cambrilenca: el nou passeig de garbí
Les meves curtes estades al poble intento aprofitar-les intensament per gaudir de les persones i les coses que estimo, però també per anar descobrint les novetats que hi ha a casa nostra i que afortunadament cada cop en són més.
Aquest estiu, com molts altres cambrilencs, he pogut fer la descoberta daquest nou espai que és el passeig de garbí. Dentrada he de dir que la zona de ponent del poble per a mi sempre ha estat la gran desconeguda. Suposo que la manca duna via daccés fàcil i còmoda arran de mar ha contribuït sempre que tingués més tirada la part de llevant, que tradicionalment ha tingut més bona comunicació. A tot això hi ha contribuït que durant molts anys tampoc era tan fàcil anar caminant per voramar per les platges de garbí com per les de llevant. Igual que passava arran de mar, sempre havia estat un maldecap anar cap als barris de ponent amb cotxe, fins que no fa massa anys es va solucionar i no va caldre passar per la Nacional.
Així les coses, el nou passeig de ponent posa en valor aquesta zona del nostre poble i si he de ser sincer, duna manera molt digna. La Revista del mes passat en deixa bona constància tant a nivell gràfic, amb unes excel·lents fotografies, com amb una explicació detallada del que shi ha fet. Jo aquest agost he fet una primera presa de contacte, una mica per sobre, perquè he deixat per a lhivern, amb més calma i tranquil·litat, loportunitat de gaudir-ne plenament. Però les primeres impressions han estat molt bones. Cambrils ha guanyat un espai verd vora el mar que a més de millorar estèticament el poble, que és molt important en un municipi turístic com el nostre, també és un espai que proporciona àmbits de desenvolupament a la gent.
El passeig és una zona de contacte entre els ciutadans que ho aprofiten per passejar, per caminar, per fer-hi petar la xerrada... Altres, els que els agrada més lesport, lutilitzen per córrer o per anar en bicicleta. Entre aquests també nhi ha que hi passegen en bici, per la qual cosa potser estaria bé que uns cartells demanessin als ciclistes cautela i precaució, tant amb els vianants com amb la resta de col·legues que sho prenen més en calma. Tampoc no estaria malament que shi instal·lessin estris per lligar les bicicletes, perquè si no sutilitzen els arbres o els fanals i es fan malbé.
Amb aquesta nova via també pots anar veient levolució del poble i contemplar com va creixent aquesta zona. I ja posats a fer, segur que algú fins i tot aprofita la passejada per entrar a la vil·la romana de la Llosa. Per això potser caldria que els indicadors que hi ha al passeig fossin més visibles i algun panell informatiu pogués servir de ganxo per suggerir que a més de fer salut tot caminant també es pot fer una mica de cultura i conèixer el nostre patrimoni.
Ja posats a suggerir, si la via es consolida com a espai de relacions humanes, alguna mena de mecanisme podria oferir als vianants informació sobre coses del poble. Segurament en aquest indret els rètols informatius es llegirien més bé que daltres que hi ha al poble, que o bé distreuen els conductors o bé estan massa elevats per als vianants.
Amb tot això, i amb les zones verdes quan estiguin enllestides del tot, es pot convertir en un pol datracció turística, però sobretot en un punt de trobada i de contacte entre els ciutadans que amb aquesta nova opció poden viure una mica més de cara a la mar. Val la pena pegar-hi una fanalada.
Josep Capella és periodista
Aquest estiu, com molts altres cambrilencs, he pogut fer la descoberta daquest nou espai que és el passeig de garbí. Dentrada he de dir que la zona de ponent del poble per a mi sempre ha estat la gran desconeguda. Suposo que la manca duna via daccés fàcil i còmoda arran de mar ha contribuït sempre que tingués més tirada la part de llevant, que tradicionalment ha tingut més bona comunicació. A tot això hi ha contribuït que durant molts anys tampoc era tan fàcil anar caminant per voramar per les platges de garbí com per les de llevant. Igual que passava arran de mar, sempre havia estat un maldecap anar cap als barris de ponent amb cotxe, fins que no fa massa anys es va solucionar i no va caldre passar per la Nacional.
Així les coses, el nou passeig de ponent posa en valor aquesta zona del nostre poble i si he de ser sincer, duna manera molt digna. La Revista del mes passat en deixa bona constància tant a nivell gràfic, amb unes excel·lents fotografies, com amb una explicació detallada del que shi ha fet. Jo aquest agost he fet una primera presa de contacte, una mica per sobre, perquè he deixat per a lhivern, amb més calma i tranquil·litat, loportunitat de gaudir-ne plenament. Però les primeres impressions han estat molt bones. Cambrils ha guanyat un espai verd vora el mar que a més de millorar estèticament el poble, que és molt important en un municipi turístic com el nostre, també és un espai que proporciona àmbits de desenvolupament a la gent.
El passeig és una zona de contacte entre els ciutadans que ho aprofiten per passejar, per caminar, per fer-hi petar la xerrada... Altres, els que els agrada més lesport, lutilitzen per córrer o per anar en bicicleta. Entre aquests també nhi ha que hi passegen en bici, per la qual cosa potser estaria bé que uns cartells demanessin als ciclistes cautela i precaució, tant amb els vianants com amb la resta de col·legues que sho prenen més en calma. Tampoc no estaria malament que shi instal·lessin estris per lligar les bicicletes, perquè si no sutilitzen els arbres o els fanals i es fan malbé.
Amb aquesta nova via també pots anar veient levolució del poble i contemplar com va creixent aquesta zona. I ja posats a fer, segur que algú fins i tot aprofita la passejada per entrar a la vil·la romana de la Llosa. Per això potser caldria que els indicadors que hi ha al passeig fossin més visibles i algun panell informatiu pogués servir de ganxo per suggerir que a més de fer salut tot caminant també es pot fer una mica de cultura i conèixer el nostre patrimoni.
Ja posats a suggerir, si la via es consolida com a espai de relacions humanes, alguna mena de mecanisme podria oferir als vianants informació sobre coses del poble. Segurament en aquest indret els rètols informatius es llegirien més bé que daltres que hi ha al poble, que o bé distreuen els conductors o bé estan massa elevats per als vianants.
Amb tot això, i amb les zones verdes quan estiguin enllestides del tot, es pot convertir en un pol datracció turística, però sobretot en un punt de trobada i de contacte entre els ciutadans que amb aquesta nova opció poden viure una mica més de cara a la mar. Val la pena pegar-hi una fanalada.
Josep Capella és periodista