La festa a la Plaça
Continuant amb la
tendència empresa no gaires anys ençà, enguany la Festa Major de la
Mare de Déu del Camí ha anat curulla dactes, amb una presència
important dels elements tradicionals del folklore festiu català:
correfocs, gegants, balls i danses, castells i seguici. En aquesta
ressorgida, o millor dit, dignificació, daquesta festa local hi han
tingut a veure diversos factors. Feia temps que lAjuntament cercava
desesperadament la fórmula de dotar la nostra vila duna diada gran, en
la qual bona part de la població shi sentís identificada. En un intent
demmirallar-se amb les grans festes majors que caracteritzen les
principals ciutats del país, com Reus o Vilafranca, laposta per una
festa major cambrilenca amb cara i ulls és una de les condicions
necessàries per vestir aquell nou concepte (i projecte) del Cambrils
ciutat. Llegim-ho al revés: tota ciutat que es preï ha de disposar
necessàriament duna festa major lluïda i vestida amb tots els elements
festius propis. La revifada de la diada cambrilenca està en curs, ja
que encara no ha assolit els nivells de participació i identitat
desitjables. Daltra banda, és evident que el lluïment creixent dels
darrers anys no shauria aconseguit sense lesforç de les entitats
ciutadanes. Fa dècades que aquestes han estat treballant sense
interrupció per lluir la festa i durant un temps semblava que només
elles estaven interessades a mantenir la tradició de la festa major a
Cambrils.
Retornant a la festa denguany, voldria incidir en la recuperació dun espai per a la festa que havia estat prou habitual anys enrere, però que als darrers temps sanava oblidant. Es tracta de la plaça dEspanya (potser aviat nhauríem de dir plaça de la Vila o plaça Major?), la més antiga de Cambrils i, per tant, escenari tradicional de festa. El despoblament del barri i, sobretot, la pèrdua de pes específic dins del municipi ha relegat aquest espai a posicions més secundàries. Cal tenir present que abans shi erigia la Casa de la Vila, que protagonitzava diverses celebracions (recordem els tres tombs de les carrosses de Sant Antoni), però dençà del seu trasllat la plaça ha sofert un conjunt de transformacions de qualitat desigual, com lencertada conversió integral en zona de vianants o la desafortunada destrucció de la façana nord. Malgrat tot, lestructura de la plaça, àmplia i càlida alhora, lliure del trànsit rodat, fa que sigui ideal per a la celebració de determinats actes que requereixen escenaris més aviat recollits. En aquest sentit, enguany la plaça ha estat lescenari de diversos actes festius, com la representació del Ball de la Rosaura, la mostra de danses darmes, el pas del seguici popular o la diada castellera. Sense oblidar, és clar, lencesa inicial de la Nit del Foc, lacte estrella de la Festa Major.
En el cas dels castells, aquests shan traslladat enguany des del seu escenari habitual al costat de lErmita, fora de programa i en coincidència amb el vermut popular (sembla que per un error). Això ha fet que moltes persones ignoressin la celebració daquesta diada castellera (puntuable per al concurs de Tarragona), tot i que lassistència, convocada a boca-orella, va ser força notable, però còmoda. Els participants van coincidir en la bona aptitud del lloc per aixecar-hi castells, fins i tot preferible a lErmita. Però shi van trobar a faltar sembla estrany els elements de protocol, ja que no hi havia cap representació oficial de les autoritats. Tota festa major sol tenir la diada castellera com un dels plats forts i, en conseqüència, requereix de tot un conjunt delements per donar solemnitat a lacte. Al mateix temps, lespai ha dacompanyar la festa, amb lengalanament dels balcons i lentusiasme dels espectadors, tant a peu de plaça com als balcons, aquesta vegada força deserts (amb excepcions). Encara que Cambrils no tingui colla castellera, val la pena instituir una diada de castells, potser des dara a la Plaça, i donar-li tota la solemnitat que requereix.
Manel Tarés és físic i historiador
Retornant a la festa denguany, voldria incidir en la recuperació dun espai per a la festa que havia estat prou habitual anys enrere, però que als darrers temps sanava oblidant. Es tracta de la plaça dEspanya (potser aviat nhauríem de dir plaça de la Vila o plaça Major?), la més antiga de Cambrils i, per tant, escenari tradicional de festa. El despoblament del barri i, sobretot, la pèrdua de pes específic dins del municipi ha relegat aquest espai a posicions més secundàries. Cal tenir present que abans shi erigia la Casa de la Vila, que protagonitzava diverses celebracions (recordem els tres tombs de les carrosses de Sant Antoni), però dençà del seu trasllat la plaça ha sofert un conjunt de transformacions de qualitat desigual, com lencertada conversió integral en zona de vianants o la desafortunada destrucció de la façana nord. Malgrat tot, lestructura de la plaça, àmplia i càlida alhora, lliure del trànsit rodat, fa que sigui ideal per a la celebració de determinats actes que requereixen escenaris més aviat recollits. En aquest sentit, enguany la plaça ha estat lescenari de diversos actes festius, com la representació del Ball de la Rosaura, la mostra de danses darmes, el pas del seguici popular o la diada castellera. Sense oblidar, és clar, lencesa inicial de la Nit del Foc, lacte estrella de la Festa Major.
En el cas dels castells, aquests shan traslladat enguany des del seu escenari habitual al costat de lErmita, fora de programa i en coincidència amb el vermut popular (sembla que per un error). Això ha fet que moltes persones ignoressin la celebració daquesta diada castellera (puntuable per al concurs de Tarragona), tot i que lassistència, convocada a boca-orella, va ser força notable, però còmoda. Els participants van coincidir en la bona aptitud del lloc per aixecar-hi castells, fins i tot preferible a lErmita. Però shi van trobar a faltar sembla estrany els elements de protocol, ja que no hi havia cap representació oficial de les autoritats. Tota festa major sol tenir la diada castellera com un dels plats forts i, en conseqüència, requereix de tot un conjunt delements per donar solemnitat a lacte. Al mateix temps, lespai ha dacompanyar la festa, amb lengalanament dels balcons i lentusiasme dels espectadors, tant a peu de plaça com als balcons, aquesta vegada força deserts (amb excepcions). Encara que Cambrils no tingui colla castellera, val la pena instituir una diada de castells, potser des dara a la Plaça, i donar-li tota la solemnitat que requereix.
Manel Tarés és físic i historiador