Transports metropolitans
Quan es publiquin aquestes línies ja haurà entrat en vigor, si no fallen les previsions, la integració tarifària del transport públic per carretera del Camp de Tarragona. Això vol dir que les companyies dautobusos i la Generalitat shan posat dacord per aplicar un bitllet del mateix preu sigui quin sigui el recorregut que es vol efectuar. Bé, no exactament únic, perquè shan delimitat tres zones distintes segons la llunyania en relació a Tarragona, però Cambrils ha quedat situat dins de la primera zona, la més pròxima a Tarragona i a Reus, i, per tant, la que té un preu més reduït.
La primera conseqüència daquesta integració tarifària, que a Barcelona fa anys que funciona i a Girona i Lleida també saplica des de fa uns mesos, és una extraordinària davallada del que hauran de pagar els cambrilencs i cambrilenques que es desplacen en autobús. En aquest aspecte, Cambrils resulta una de les poblacions més beneficiades, si no la que més. Vegem un parell dexemples que, daltra banda, segurament corresponen a les línies més utilitzades. El trajecte Cambrils-Tarragona costava fins ara 2,6 euros i a partir dara en valdrà només 0,72. És a dir, que hi ha una rebaixa del 72%. I en el cas del trajecte Cambrils-Reus succeeix una cosa semblant, ja que el bitllet passa dels actuals 2,10 euros als 0,72 euros. En aquest cas la rebaixa és del 66%. Quina diferència!
El cas de Cambrils és un dels més notables quant a labaratiment del preu, però aquest fenomen es produeix en tots els desplaçaments. Aleshores, la pregunta és: com els poden sortir els números a les empreses si els preus baixen molt i a tot arreu? La Generalitat afirma que la integració tarifària comportarà un augment del nombre de viatges realitzats i també, segons sembla, shan previst compensacions amb diners públics per a les companyies.
Benvinguda sigui, doncs, aquesta integració tarifària que, com a mínim en el preu del bitllet, serà molt avantatjosa per als cambrilencs. Una altra cosa diferent serà ja la qualitat del servei: el nombre i freqüència dels autobusos, el confort dels vehicles, la idoneïtat de les línies, etc. El mes passat, el col·lega Josep Capella explicava en aquestes mateixes pàgines lodissea del trajecte en autobús entre lestació de lAVE de la Secuita i Cambrils. Si fes el viatge avui costaria molt més barat però no seria més còmode. Lassignatura pendent que haurà dimpulsar la Generalitat és, doncs, aconseguir de les empreses, o actuar segons les seves competències, que el servei comenci a millorar tan aviat com sigui possible.
En tot cas, la integració tarifària és un exemple evident que ja comença a funcionar lanomenada segona àrea metropolitana de Catalunya, és a dir, el teixit urbà comprès, com a mínim, entre Cambrils i Torredembarra, i que coincideix amb la primera corona del nou mapa del transport de viatgers per carretera. Hi ha altres reptes, entre els quals un nou mapa del servei de transport per ferrocarril amb un traçat del corredor del Mediterrani per linterior i amb estació nova a Cambrils, unes noves rodalies i un tramvia interurbà el TramCamp que aprofitaria lactual traçat de la línia de tren per la costa. Un nou mapa ferroviari en què Cambrils també hi tindrà un paper destacat però per al qual encara ens haurem desperar. I més ara que vénen anys difícils des del punt de vista dels recursos econòmics que ladministració pública podrà destinar a les infraestructures.
Xavier Bas és periodista
La primera conseqüència daquesta integració tarifària, que a Barcelona fa anys que funciona i a Girona i Lleida també saplica des de fa uns mesos, és una extraordinària davallada del que hauran de pagar els cambrilencs i cambrilenques que es desplacen en autobús. En aquest aspecte, Cambrils resulta una de les poblacions més beneficiades, si no la que més. Vegem un parell dexemples que, daltra banda, segurament corresponen a les línies més utilitzades. El trajecte Cambrils-Tarragona costava fins ara 2,6 euros i a partir dara en valdrà només 0,72. És a dir, que hi ha una rebaixa del 72%. I en el cas del trajecte Cambrils-Reus succeeix una cosa semblant, ja que el bitllet passa dels actuals 2,10 euros als 0,72 euros. En aquest cas la rebaixa és del 66%. Quina diferència!
El cas de Cambrils és un dels més notables quant a labaratiment del preu, però aquest fenomen es produeix en tots els desplaçaments. Aleshores, la pregunta és: com els poden sortir els números a les empreses si els preus baixen molt i a tot arreu? La Generalitat afirma que la integració tarifària comportarà un augment del nombre de viatges realitzats i també, segons sembla, shan previst compensacions amb diners públics per a les companyies.
Benvinguda sigui, doncs, aquesta integració tarifària que, com a mínim en el preu del bitllet, serà molt avantatjosa per als cambrilencs. Una altra cosa diferent serà ja la qualitat del servei: el nombre i freqüència dels autobusos, el confort dels vehicles, la idoneïtat de les línies, etc. El mes passat, el col·lega Josep Capella explicava en aquestes mateixes pàgines lodissea del trajecte en autobús entre lestació de lAVE de la Secuita i Cambrils. Si fes el viatge avui costaria molt més barat però no seria més còmode. Lassignatura pendent que haurà dimpulsar la Generalitat és, doncs, aconseguir de les empreses, o actuar segons les seves competències, que el servei comenci a millorar tan aviat com sigui possible.
En tot cas, la integració tarifària és un exemple evident que ja comença a funcionar lanomenada segona àrea metropolitana de Catalunya, és a dir, el teixit urbà comprès, com a mínim, entre Cambrils i Torredembarra, i que coincideix amb la primera corona del nou mapa del transport de viatgers per carretera. Hi ha altres reptes, entre els quals un nou mapa del servei de transport per ferrocarril amb un traçat del corredor del Mediterrani per linterior i amb estació nova a Cambrils, unes noves rodalies i un tramvia interurbà el TramCamp que aprofitaria lactual traçat de la línia de tren per la costa. Un nou mapa ferroviari en què Cambrils també hi tindrà un paper destacat però per al qual encara ens haurem desperar. I més ara que vénen anys difícils des del punt de vista dels recursos econòmics que ladministració pública podrà destinar a les infraestructures.
Xavier Bas és periodista