La revolució de les hemeroteques digitals
La Vanguardia ha penjat a Internet tota la seva hemeroteca, que comprèn els diaris publicats des de la seva primera edició l1 de febrer de 1881 fins a lactualitat. Estem parlant de gairebé 2 milions de documents, pàgines digitalitzades que aporten a la xarxa una eina de gran valor documental i històric. Laccés al servei és gratuït malgrat que els usuaris subscriptors al diari gaudeixen de funcionalitats de valor afegit com ara consultar edicions recents o descarregar diaris sencers.
Ben segur que aquesta hemeroteca ens guarda petits tresors històrics que seran delícia dels nostres historiadors i documentalistes locals. Si cerquem la paraula Cambrils obtenim com a resultat més de 20.000 pàgines on surt publicada aquesta referència. La primera notícia relacionada amb la nostra ciutat, aleshores poble, va ser publicada el 5 de maig de 1881 i recull una ordre reial que aprova la suspensió imposada pel governador de Tarragona a cinc regidors de lAjuntament de Cambrils. Les primeres edicions daquest diari disten molt del format al qual estem acostumats actualment amb gravats en comptes de fotografies i el text editat sense columnes. Les notícies es redacten com una successió de paràgrafs on es barregen notícies internacionals amb notícies locals com ara la següent, publicada el juny de 1887, que recull: nos escriben de Cambrils que a consecuencia de haber comido una familia un requesón hecho en Perelló, experimentaron síntomas de envenenamiento veintitrés personas, o sean todas las que comieron del requesón en cuestión. La notícia, que sembla més aviat un acudit, explica que la ràpida actuació dels metges va evitar cap defunció i apunta una possible causa del tràgic succés: la voz general es de parecer que la causa de los síntomas de envenenamiento es debida a que el requesón fue hecho con una caldera de cobre que en su fondo debía contener algo de verdete por la poca limpieza de la misma. També trobem ràpidament documentada la notícia del desastre ferroviari de la riera de Riudecanyes. Ledició del 26 de novembre del 1907, un dia després de laccident, recull: a primera hora de ayer tarde comenzó a circular el rumor de que el tren expreso de Valencia, que había salido de Barcelona a las 840, se había despeñado en la riera de Riudecañas, ocasionando el siniestro gran número de víctimas. Aleshores el telègraf era el sistema de comunicació per excel·lència tal com descriu la notícia, a las cinco de la tarde se recibió en el Gobierno civil un telegrama del jefe del puesto de la guardia civil, fechado en Cambrils a las dos de la tarde, cuyo despacho decía textualmente; descarrilado tren 702 en el puente de Riudecañas, entre estaciones Cambrils y Hospitalet. Bastantes muertos y heridos. El diari daquell dia dedica diverses columnes a laccident amb informacions proporcionades per un corresponsal de la zona que dóna crònica del successos fins ben entrada la nit. En una delles comenta: el hecho ha ocurrido cerca de Cambrils a causa de haberse hundido el puente. Este había sido declarado inútil y se hallaba apuntalado. El referido puente ofrecía tan poca seguridad que la gente del pueblo pasaba por debajo a escape, temerosa de que se desplomara.
Això només és una petita mostra del que podem arribar a trobar dins lhemeroteca daquest diari. És sorprenent com les tecnologies de la informació ens ajuden a fer accessible de manera universal la nostra història més local.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/
Jordi Moreno és enginyer informàtic
Ben segur que aquesta hemeroteca ens guarda petits tresors històrics que seran delícia dels nostres historiadors i documentalistes locals. Si cerquem la paraula Cambrils obtenim com a resultat més de 20.000 pàgines on surt publicada aquesta referència. La primera notícia relacionada amb la nostra ciutat, aleshores poble, va ser publicada el 5 de maig de 1881 i recull una ordre reial que aprova la suspensió imposada pel governador de Tarragona a cinc regidors de lAjuntament de Cambrils. Les primeres edicions daquest diari disten molt del format al qual estem acostumats actualment amb gravats en comptes de fotografies i el text editat sense columnes. Les notícies es redacten com una successió de paràgrafs on es barregen notícies internacionals amb notícies locals com ara la següent, publicada el juny de 1887, que recull: nos escriben de Cambrils que a consecuencia de haber comido una familia un requesón hecho en Perelló, experimentaron síntomas de envenenamiento veintitrés personas, o sean todas las que comieron del requesón en cuestión. La notícia, que sembla més aviat un acudit, explica que la ràpida actuació dels metges va evitar cap defunció i apunta una possible causa del tràgic succés: la voz general es de parecer que la causa de los síntomas de envenenamiento es debida a que el requesón fue hecho con una caldera de cobre que en su fondo debía contener algo de verdete por la poca limpieza de la misma. També trobem ràpidament documentada la notícia del desastre ferroviari de la riera de Riudecanyes. Ledició del 26 de novembre del 1907, un dia després de laccident, recull: a primera hora de ayer tarde comenzó a circular el rumor de que el tren expreso de Valencia, que había salido de Barcelona a las 840, se había despeñado en la riera de Riudecañas, ocasionando el siniestro gran número de víctimas. Aleshores el telègraf era el sistema de comunicació per excel·lència tal com descriu la notícia, a las cinco de la tarde se recibió en el Gobierno civil un telegrama del jefe del puesto de la guardia civil, fechado en Cambrils a las dos de la tarde, cuyo despacho decía textualmente; descarrilado tren 702 en el puente de Riudecañas, entre estaciones Cambrils y Hospitalet. Bastantes muertos y heridos. El diari daquell dia dedica diverses columnes a laccident amb informacions proporcionades per un corresponsal de la zona que dóna crònica del successos fins ben entrada la nit. En una delles comenta: el hecho ha ocurrido cerca de Cambrils a causa de haberse hundido el puente. Este había sido declarado inútil y se hallaba apuntalado. El referido puente ofrecía tan poca seguridad que la gente del pueblo pasaba por debajo a escape, temerosa de que se desplomara.
Això només és una petita mostra del que podem arribar a trobar dins lhemeroteca daquest diari. És sorprenent com les tecnologies de la informació ens ajuden a fer accessible de manera universal la nostra història més local.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/
Jordi Moreno és enginyer informàtic