La Brigada de la Mort
Acabo de llegir un llibre excel·lent: Lòmnibus de la mort de Toni Oresanz, un falsetà que es guanya la vida com a periodista i guionista, col·laborador habitual de La Vanguardia i daltres mitjans escrits i audiovisuals. No és una novel·la perquè els fets que hi explica són reals, però tampoc no és un llibre dhistòria a lús, ja que la tècnica narrativa enganxa el lector des de la primera línia. Com afirma lhistoriador Josep M. Solé Sabaté, enlluerna per la seva agilitat expositiva i el seu rigor científic.
Aquest és un llibre més sobre la Guerra Civil, concretament sobre els greus conflictes dordre públic que es van produir de juliol a setembre de 1936 en algunes poblacions de la zona republicana. El 13 de setembre un grup dhomes armats va arribar a Falset a bord dun òmnibus de color negre amb unes calaveres pintades. Lendemà al matí, havien mort 27 falsetans (propietaris, gent de dretes, gent de missa, etc.) en nom de la Revolució. El grup armat, format per homes de la FAI encapçalats per un tal Fresquet, sautoanomenava La Brigada de la Mort i durant setmanes van escampar el terror per diverses poblacions del Baix Aragó (al voltant de Casp), la Terra Alta, la Ribera dEbre i el Priorat. Fins i tot van arribar a fer una incursió a Reus, però aquí els van parar els peus abans que actuessin.
El llibre es desenvolupa a lestil duna road movie. Cada capítol aporta una baula a la cadena de la investigació i, al mateix temps, té lhabilitat dobrir una nova pista que es resoldrà més endavant. Pàgina a pàgina, seguim les anades i vingudes del grup de Fresquet per terres aragoneses i catalanes: Casp, Falset, Gandesa, Móra dEbre, Flix, Bot, Reus... També hi ha referències, tot i que parcialment documentades, del pas de la Brigada per altres poblacions, i sesmenta lactuació daltres grups dincontrolats qualificatiu que el llibre dOrensanz sencarrega a desmentir: el grup del Martí (de Móra de la Nova), el del Sec de la Matinada (de Tarragona), etc.
Segons diversos testimonis, la Banda del Martí està relacionada amb actes de violència a Ascó, Tivissa, Móra la Nova, Móra dEbre, Miravet, Benissanet, Batea, els Guiamets, Gratallops, Garcia, Caseres, Gandesa, la Fatarella, el Lloar, Tarragona, lHospitalet de lInfant, Marçà, Ginestar i Calaceit. La majoria de pobles són a les comarques de lEbre, però també nhi ha un parell de propers a Cambrils: Tarragona i, sobretot, lHospitalet de lInfant. Però de Cambrils, ni en aquesta llista ni en tota la resta del llibre, ni una sola referència.
Significa això que la nostra localitat es va deslliurar de lacció daquest tipus de grups violents, normalment gent de la FAI, que deien actuar en nom de la Revolució? Evidentment, labsència de notícies no vol dir que no passés res. Ni tampoc no és lobjectiu del llibre documentar la situació de Cambrils. Però sí que remou, un cop més, les ganes de saber què va passar al nostre poble en un període insuficientment investigat com a tot arreu durant dècades i del qual tot just ara en comencem a saber algunes coses. La violència a la rereguarda republicana seria un bon tema per a unes pròximes jornades destudi, que tan encertadament simpulsen i programen des de ladministració municipal. Certament, és un tema difícil encara ara, però no per això menys interessant i necessari. Perquè la Brigada de la Mort no actuava sola. Com ha mostrat la investigació dOrensanz, lelecció de les víctimes no era a latzar sinó que seguia les indicacions de persones del poble membres de la FAI. Persones amb noms i cognoms, és clar.
Xavier Bas és periodista
Aquest és un llibre més sobre la Guerra Civil, concretament sobre els greus conflictes dordre públic que es van produir de juliol a setembre de 1936 en algunes poblacions de la zona republicana. El 13 de setembre un grup dhomes armats va arribar a Falset a bord dun òmnibus de color negre amb unes calaveres pintades. Lendemà al matí, havien mort 27 falsetans (propietaris, gent de dretes, gent de missa, etc.) en nom de la Revolució. El grup armat, format per homes de la FAI encapçalats per un tal Fresquet, sautoanomenava La Brigada de la Mort i durant setmanes van escampar el terror per diverses poblacions del Baix Aragó (al voltant de Casp), la Terra Alta, la Ribera dEbre i el Priorat. Fins i tot van arribar a fer una incursió a Reus, però aquí els van parar els peus abans que actuessin.
El llibre es desenvolupa a lestil duna road movie. Cada capítol aporta una baula a la cadena de la investigació i, al mateix temps, té lhabilitat dobrir una nova pista que es resoldrà més endavant. Pàgina a pàgina, seguim les anades i vingudes del grup de Fresquet per terres aragoneses i catalanes: Casp, Falset, Gandesa, Móra dEbre, Flix, Bot, Reus... També hi ha referències, tot i que parcialment documentades, del pas de la Brigada per altres poblacions, i sesmenta lactuació daltres grups dincontrolats qualificatiu que el llibre dOrensanz sencarrega a desmentir: el grup del Martí (de Móra de la Nova), el del Sec de la Matinada (de Tarragona), etc.
Segons diversos testimonis, la Banda del Martí està relacionada amb actes de violència a Ascó, Tivissa, Móra la Nova, Móra dEbre, Miravet, Benissanet, Batea, els Guiamets, Gratallops, Garcia, Caseres, Gandesa, la Fatarella, el Lloar, Tarragona, lHospitalet de lInfant, Marçà, Ginestar i Calaceit. La majoria de pobles són a les comarques de lEbre, però també nhi ha un parell de propers a Cambrils: Tarragona i, sobretot, lHospitalet de lInfant. Però de Cambrils, ni en aquesta llista ni en tota la resta del llibre, ni una sola referència.
Significa això que la nostra localitat es va deslliurar de lacció daquest tipus de grups violents, normalment gent de la FAI, que deien actuar en nom de la Revolució? Evidentment, labsència de notícies no vol dir que no passés res. Ni tampoc no és lobjectiu del llibre documentar la situació de Cambrils. Però sí que remou, un cop més, les ganes de saber què va passar al nostre poble en un període insuficientment investigat com a tot arreu durant dècades i del qual tot just ara en comencem a saber algunes coses. La violència a la rereguarda republicana seria un bon tema per a unes pròximes jornades destudi, que tan encertadament simpulsen i programen des de ladministració municipal. Certament, és un tema difícil encara ara, però no per això menys interessant i necessari. Perquè la Brigada de la Mort no actuava sola. Com ha mostrat la investigació dOrensanz, lelecció de les víctimes no era a latzar sinó que seguia les indicacions de persones del poble membres de la FAI. Persones amb noms i cognoms, és clar.
Xavier Bas és periodista