Aznar, el científic
Fa anys i panys que milers de científics apocalíptics a sou dels malvats ecologistes ens tenen espaordits amb la cançoneta del canvi climàtic. Lescalfament de la terra és una trola, els ecosistemes no pateixen cap perill i el linx ibèric prospera que fa goig. Tots aquells de lIPCC Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, guardonats amb el Premi Nobel de la Pau lany passat pels seus treballs, són una colla de terroristes ambientalistes que estan a les antípodes del progrés. La destrucció de la selva amazònica, lextinció despècies animals, la desaparició del 90% de les glaceres del Kilimanjaro, lesgotament de recursos naturals... tot plegat són falòrnies fabricades per un grapat de comunistes camuflats i enemics de la santa llibertat i del magnífic model capitalista.
Empren la paraula sostenibilitat, un mot igual de perniciós per al nostre Món Occidental com aquelles armes de destrucció massiva que el senyor Saddam Hussein va amagar tan bé que encara ningú les ha trobades.
Sort en tenim tots plegats de gaudir de la companyia de gent tan clarivident com José María Aznar. Amb ell, els nens dOccident podran anar a dormir tranquils sense recança.
Ell no podia restar pas callat davant lintent de voler ampliar el Protocol de Kyoto, aquella bajanada signada lany 1997 on els països industrialitzats volien reduir les emissions de CO2.
Don Mariano Rajoy va requerir la veu experta dun cosí físic per donar un toc dalerta i alertar que si lhome del temps patina en una predicció per a lendemà, qui carai pot parlar del clima daquí a cent anys. José María, fidel al seu caràcter decidit, ens ha dit que gastar-nos una pasta gansa en prevenir improbables calamitats futures no va enlloc perquè no està demostrat que lacció humana escalfi la Terra.
Aquestes inapel·lables afirmacions les va dir en la presentació dun llibre del president de Txèquia Vaclav Klaus, un altre defensor de la llibertat de contaminar a tort i a dret. Això sí, amb un títol força bucòlic Planeta blau (no verd). Amb tot, no cal sorprendres daquesta parella: el responsable de les aventures del Prestige i el xapapote amb el dirigent dun país que té el 70% dels boscos beneïts amb la pluja àcida.
Tan sols va mancar una entrevista a Antena 3 per rememorar el giny i les capacitats dun gran estadista, incomprès per la xusma socialista i retirat de la vida política de manera tan injusta.
Tanmateix, el ciutadà maduret i que no es mama el dit pot recordar abastament les seves delirants intervencions davant linefable Ernesto Sáez de Buruaga lany 2003 per fer comprendre aquells ciutadans temptats del virus del pacifisme de la imperiosa necessitat danar a la guerra dIraq: Mirenme a los ojos, les digo la verdad. Las armas de destrucción masiva existen y acabaran apareciendo. Amb un senzillet exercici de canviar termes, ens limaginem afirmant categòricament: Mirenme a los ojos, les digo la verdad. El cambio climático no existe y no pasará nada. Al marge del club irreductible de fans: El Mundo, Cope, Libertad Digital, La Razón... no albirem gaire èxit a la carrera científica del senyor Aznar.
Ras i curt; al marge del seu club irreductible de fans El Mundo, Cope, Libertad Digital, La Razón... Aznar té menys futur com a científic que Chiquito de la Calzada.
Empren la paraula sostenibilitat, un mot igual de perniciós per al nostre Món Occidental com aquelles armes de destrucció massiva que el senyor Saddam Hussein va amagar tan bé que encara ningú les ha trobades.
Sort en tenim tots plegats de gaudir de la companyia de gent tan clarivident com José María Aznar. Amb ell, els nens dOccident podran anar a dormir tranquils sense recança.
Ell no podia restar pas callat davant lintent de voler ampliar el Protocol de Kyoto, aquella bajanada signada lany 1997 on els països industrialitzats volien reduir les emissions de CO2.
Don Mariano Rajoy va requerir la veu experta dun cosí físic per donar un toc dalerta i alertar que si lhome del temps patina en una predicció per a lendemà, qui carai pot parlar del clima daquí a cent anys. José María, fidel al seu caràcter decidit, ens ha dit que gastar-nos una pasta gansa en prevenir improbables calamitats futures no va enlloc perquè no està demostrat que lacció humana escalfi la Terra.
Aquestes inapel·lables afirmacions les va dir en la presentació dun llibre del president de Txèquia Vaclav Klaus, un altre defensor de la llibertat de contaminar a tort i a dret. Això sí, amb un títol força bucòlic Planeta blau (no verd). Amb tot, no cal sorprendres daquesta parella: el responsable de les aventures del Prestige i el xapapote amb el dirigent dun país que té el 70% dels boscos beneïts amb la pluja àcida.
Tan sols va mancar una entrevista a Antena 3 per rememorar el giny i les capacitats dun gran estadista, incomprès per la xusma socialista i retirat de la vida política de manera tan injusta.
Tanmateix, el ciutadà maduret i que no es mama el dit pot recordar abastament les seves delirants intervencions davant linefable Ernesto Sáez de Buruaga lany 2003 per fer comprendre aquells ciutadans temptats del virus del pacifisme de la imperiosa necessitat danar a la guerra dIraq: Mirenme a los ojos, les digo la verdad. Las armas de destrucción masiva existen y acabaran apareciendo. Amb un senzillet exercici de canviar termes, ens limaginem afirmant categòricament: Mirenme a los ojos, les digo la verdad. El cambio climático no existe y no pasará nada. Al marge del club irreductible de fans: El Mundo, Cope, Libertad Digital, La Razón... no albirem gaire èxit a la carrera científica del senyor Aznar.
Ras i curt; al marge del seu club irreductible de fans El Mundo, Cope, Libertad Digital, La Razón... Aznar té menys futur com a científic que Chiquito de la Calzada.