Música de carrer
Fa unes setmanes es va anunciar la creació duna banda de música compartida entre Cambrils i Salou, formada per estudiants de les respectives escoles municipals de música. És una molt bona notícia no només perquè complementarà la formació musical que des de fa dècades es dóna a lescola municipal, sinó també perquè enllaçarà amb una tradició musical cambrilenca interrompuda fa temps.
No és un tema gaire estudiat fins ara vet aquí, doncs, una qüestió apropiada per a una futura investigació, estimulada o no per ladministració local, però hi ha indicis suficients per afirmar que Cambrils va viure al segle XIX i primeres dècades del XX un ambient musical molt interessant. Va ser una llarga època de cors socials, de cantades de caramelles i, sobretot, de bandes i orquestrines que protagonitzaven les festes locals amb una presència gairebé constant a processons, pasacalles, balls i esdeveniments socials de tota mena.
Les fotografies que ens arriben daquest passat mostren unes formacions molt menys nombroses que les bandes actuals, compostes per entre 10 i 15 músics, molts dells, a més, pertanyents a les mateixes nissagues familiars. Un fenomen no gens estrany, ja que, a falta descoles o centres de formació musical similars, la tradició i la formació musical es transmetia majoritàriament de pares a fills. Tan fort va ser el vincle dalgunes famílies amb la música que fins i tot va originar la formació dalgun malnom familiar adjudicat fins i tot als descendents sense cap relació amb la solfa o linstrument.
El pas del temps va fer evolucionar aquella antiga tradició cap a noves formes dexpressió musical, amb la fundació duna Coral Verge del Camí que enguany ha celebrat ja els seus 40 anys dexistència com a exemple destacat. També es poden posar en aquest sac els nombrosos grups de pop i rock que durant les últimes dècades han sorgit, amb més o menys fortuna, a Cambrils; els grups de música tradicional que han tornat a omplir de música les nostres festes locals, i, sobretot, la fundació de lescola municipal de música, que ja comença a tenir una història important al seu darrere.
La iniciativa de crear una banda enllaça, doncs, amb una tradició que es remunta a algunes generacions enrere i que en alguns indrets de la nostra geografia el País Valencià, per exemple, però també les Terres de lEbre shavia sabut mantenir inalterada, però no així al Camp de Tarragona i a moltes altres comarques catalanes, on havia sucumbit als embats de la nova societat del segle XX. La recuperació de les bandes i el gust per la música de banda es va iniciar fa uns 15 o 20 anys a Tarragona i més recentment a Reus. Ara, lonada ha arribat a Cambrils i a Salou, dues poblacions que han sabut unir esforços per crear una formació nodrida amb lexcel·lent planter local. La primera pedra està posada. Esperem amb delit la presentació en públic, inici dun llarg i prometedor futur per a la nova banda de música.
Quan es publiquin aquestes línies ja haurà entrat en vigor, si no fallen les previsions, la integració tarifària del transport públic per carretera del Camp de Tarragona. Això vol dir que les companyies dautobusos i la Generalitat shan posat dacord per aplicar un bitllet del mateix preu sigui quin sigui el recorregut que es vol efectuar. Bé, no exactament únic, perquè shan delimitat tres zones distintes segons la llunyania en relació a Tarragona, però Cambrils ha quedat situat dins de la primera zona, la més pròxima a Tarragona i a Reus, i, per tant, la que té un preu més reduït.
La primera conseqüència daquesta integració tarifària, que a Barcelona fa anys que funciona i a Girona i Lleida també saplica des de fa uns mesos, és una extraordinària davallada del que hauran de pagar els cambrilencs i cambrilenques que es desplacen en autobús. En aquest aspecte, Cambrils resulta una de les poblacions més beneficiades, si no la que més. Vegem un parell dexemples que, daltra banda, segurament corresponen a les línies més utilitzades. El trajecte Cambrils-Tarragona costava fins ara 2,6 euros i a partir dara en valdrà només 0,72. És a dir, que hi ha una rebaixa del 72%. I en el cas del trajecte Cambrils-Reus succeeix una cosa semblant, ja que el bitllet passa dels actuals 2,10 euros als 0,72 euros. En aquest cas la rebaixa és del 66%. Quina diferència!
El cas de Cambrils és un dels més notables quant a labaratiment del preu, però aquest fenomen es produeix en tots els desplaçaments. Aleshores, la pregunta és: com els poden sortir els números a les empreses si els preus baixen molt i a tot arreu? La Generalitat afirma que la integració tarifària comportarà un augment del nombre de viatges realitzats i també, segons sembla, shan previst compensacions amb diners públics per a les companyies.
Benvinguda sigui, doncs, aquesta integració tarifària que, com a mínim en el preu del bitllet, serà molt avantatjosa per als cambrilencs. Una altra cosa diferent serà ja la qualitat del servei: el nombre i freqüència dels autobusos, el confort dels vehicles, la idoneïtat de les línies, etc. El mes passat, el col·lega Josep Capella explicava en aquestes mateixes pàgines lodissea del trajecte en autobús entre lestació de lAVE de la Secuita i Cambrils. Si fes el viatge avui costaria molt més barat però no seria més còmode. Lassignatura pendent que haurà dimpulsar la Generalitat és, doncs, aconseguir de les empreses, o actuar segons les seves competències, que el servei comenci a millorar tan aviat com sigui possible.
En tot cas, la integració tarifària és un exemple evident que ja comença a funcionar lanomenada segona àrea metropolitana de Catalunya, és a dir, el teixit urbà comprès, com a mínim, entre Cambrils i Torredembarra, i que coincideix amb la primera corona del nou mapa del transport de viatgers per carretera. Hi ha altres reptes, entre els quals un nou mapa del servei de transport per ferrocarril amb un traçat del corredor del Mediterrani per linterior i amb estació nova a Cambrils, unes noves rodalies i un tramvia interurbà el TramCamp que aprofitaria lactual traçat de la línia de tren per la costa. Un nou mapa ferroviari en què Cambrils també hi tindrà un paper destacat però per al qual encara ens haurem desperar. I més ara que vénen anys difícils des del punt de vista dels recursos econòmics que ladministració pública podrà destinar a les infraestructures.
Xavier Bas és periodista
No és un tema gaire estudiat fins ara vet aquí, doncs, una qüestió apropiada per a una futura investigació, estimulada o no per ladministració local, però hi ha indicis suficients per afirmar que Cambrils va viure al segle XIX i primeres dècades del XX un ambient musical molt interessant. Va ser una llarga època de cors socials, de cantades de caramelles i, sobretot, de bandes i orquestrines que protagonitzaven les festes locals amb una presència gairebé constant a processons, pasacalles, balls i esdeveniments socials de tota mena.
Les fotografies que ens arriben daquest passat mostren unes formacions molt menys nombroses que les bandes actuals, compostes per entre 10 i 15 músics, molts dells, a més, pertanyents a les mateixes nissagues familiars. Un fenomen no gens estrany, ja que, a falta descoles o centres de formació musical similars, la tradició i la formació musical es transmetia majoritàriament de pares a fills. Tan fort va ser el vincle dalgunes famílies amb la música que fins i tot va originar la formació dalgun malnom familiar adjudicat fins i tot als descendents sense cap relació amb la solfa o linstrument.
El pas del temps va fer evolucionar aquella antiga tradició cap a noves formes dexpressió musical, amb la fundació duna Coral Verge del Camí que enguany ha celebrat ja els seus 40 anys dexistència com a exemple destacat. També es poden posar en aquest sac els nombrosos grups de pop i rock que durant les últimes dècades han sorgit, amb més o menys fortuna, a Cambrils; els grups de música tradicional que han tornat a omplir de música les nostres festes locals, i, sobretot, la fundació de lescola municipal de música, que ja comença a tenir una història important al seu darrere.
La iniciativa de crear una banda enllaça, doncs, amb una tradició que es remunta a algunes generacions enrere i que en alguns indrets de la nostra geografia el País Valencià, per exemple, però també les Terres de lEbre shavia sabut mantenir inalterada, però no així al Camp de Tarragona i a moltes altres comarques catalanes, on havia sucumbit als embats de la nova societat del segle XX. La recuperació de les bandes i el gust per la música de banda es va iniciar fa uns 15 o 20 anys a Tarragona i més recentment a Reus. Ara, lonada ha arribat a Cambrils i a Salou, dues poblacions que han sabut unir esforços per crear una formació nodrida amb lexcel·lent planter local. La primera pedra està posada. Esperem amb delit la presentació en públic, inici dun llarg i prometedor futur per a la nova banda de música.
Quan es publiquin aquestes línies ja haurà entrat en vigor, si no fallen les previsions, la integració tarifària del transport públic per carretera del Camp de Tarragona. Això vol dir que les companyies dautobusos i la Generalitat shan posat dacord per aplicar un bitllet del mateix preu sigui quin sigui el recorregut que es vol efectuar. Bé, no exactament únic, perquè shan delimitat tres zones distintes segons la llunyania en relació a Tarragona, però Cambrils ha quedat situat dins de la primera zona, la més pròxima a Tarragona i a Reus, i, per tant, la que té un preu més reduït.
La primera conseqüència daquesta integració tarifària, que a Barcelona fa anys que funciona i a Girona i Lleida també saplica des de fa uns mesos, és una extraordinària davallada del que hauran de pagar els cambrilencs i cambrilenques que es desplacen en autobús. En aquest aspecte, Cambrils resulta una de les poblacions més beneficiades, si no la que més. Vegem un parell dexemples que, daltra banda, segurament corresponen a les línies més utilitzades. El trajecte Cambrils-Tarragona costava fins ara 2,6 euros i a partir dara en valdrà només 0,72. És a dir, que hi ha una rebaixa del 72%. I en el cas del trajecte Cambrils-Reus succeeix una cosa semblant, ja que el bitllet passa dels actuals 2,10 euros als 0,72 euros. En aquest cas la rebaixa és del 66%. Quina diferència!
El cas de Cambrils és un dels més notables quant a labaratiment del preu, però aquest fenomen es produeix en tots els desplaçaments. Aleshores, la pregunta és: com els poden sortir els números a les empreses si els preus baixen molt i a tot arreu? La Generalitat afirma que la integració tarifària comportarà un augment del nombre de viatges realitzats i també, segons sembla, shan previst compensacions amb diners públics per a les companyies.
Benvinguda sigui, doncs, aquesta integració tarifària que, com a mínim en el preu del bitllet, serà molt avantatjosa per als cambrilencs. Una altra cosa diferent serà ja la qualitat del servei: el nombre i freqüència dels autobusos, el confort dels vehicles, la idoneïtat de les línies, etc. El mes passat, el col·lega Josep Capella explicava en aquestes mateixes pàgines lodissea del trajecte en autobús entre lestació de lAVE de la Secuita i Cambrils. Si fes el viatge avui costaria molt més barat però no seria més còmode. Lassignatura pendent que haurà dimpulsar la Generalitat és, doncs, aconseguir de les empreses, o actuar segons les seves competències, que el servei comenci a millorar tan aviat com sigui possible.
En tot cas, la integració tarifària és un exemple evident que ja comença a funcionar lanomenada segona àrea metropolitana de Catalunya, és a dir, el teixit urbà comprès, com a mínim, entre Cambrils i Torredembarra, i que coincideix amb la primera corona del nou mapa del transport de viatgers per carretera. Hi ha altres reptes, entre els quals un nou mapa del servei de transport per ferrocarril amb un traçat del corredor del Mediterrani per linterior i amb estació nova a Cambrils, unes noves rodalies i un tramvia interurbà el TramCamp que aprofitaria lactual traçat de la línia de tren per la costa. Un nou mapa ferroviari en què Cambrils també hi tindrà un paper destacat però per al qual encara ens haurem desperar. I més ara que vénen anys difícils des del punt de vista dels recursos econòmics que ladministració pública podrà destinar a les infraestructures.
Xavier Bas és periodista