El lleuger parèntesi que ens mereixem
En la vida que portem de no parar, que si no fem una feina en fem dues, arriba un moment en què necessitem un espai de reflexió, un moment en què tots i totes estem obligats a parar i reflexionar.
Moltes vegades no parem, seguim, encara que el nostre cos ens diu que necessitem relaxar-nos i tranquil·litat. Tant és així que al final emmalaltim i aleshores no ens queda més remei que parar i descansar, però aleshores ja no és com ens pensàvem, un balneari, una sauneta o, per què no, un curs de creixement personal.
Quan ens adonem del que passa dins nostre a vegades ens fem conscients del maltractament que donem al nostre cos... i el pitjor de tot és que no lescoltem. Sempre ens diu el que necessita, però estem en una societat en què la ment i el racional són el que més val, i per aquest motiu a poc a poc hem anat silenciant el nostre cos i la nostra intuïció fins que malauradament la tenim adormida.
Hem descoltar-nos, i és tan senzill com dormir quan estem cansats qui no ha allargat la nit fins a altes hores de la matinada fins i tot per veure alguna pel·lícula (que ja no és feina, eh?); menjar quan tenim gana quina quantitat dobesitat hi ha avui dia!, és escandalós, està començant a afectar la població infantil. Només amb això, si ho poseu a la pràctica una setmana, ja veureu com canvia la cosa... Durant una setmana abans de posar-vos res a la boca penseu (un segon costa això) tinc realment gana?. Si la resposta és sí, pregunteu-vos, tinc gana daquest aliment? o potser em ve més de gust alguna altra cosa?. En el proper article en seguim parlant. Ànim i bona pràctica!
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com
Moltes vegades no parem, seguim, encara que el nostre cos ens diu que necessitem relaxar-nos i tranquil·litat. Tant és així que al final emmalaltim i aleshores no ens queda més remei que parar i descansar, però aleshores ja no és com ens pensàvem, un balneari, una sauneta o, per què no, un curs de creixement personal.
Quan ens adonem del que passa dins nostre a vegades ens fem conscients del maltractament que donem al nostre cos... i el pitjor de tot és que no lescoltem. Sempre ens diu el que necessita, però estem en una societat en què la ment i el racional són el que més val, i per aquest motiu a poc a poc hem anat silenciant el nostre cos i la nostra intuïció fins que malauradament la tenim adormida.
Hem descoltar-nos, i és tan senzill com dormir quan estem cansats qui no ha allargat la nit fins a altes hores de la matinada fins i tot per veure alguna pel·lícula (que ja no és feina, eh?); menjar quan tenim gana quina quantitat dobesitat hi ha avui dia!, és escandalós, està començant a afectar la població infantil. Només amb això, si ho poseu a la pràctica una setmana, ja veureu com canvia la cosa... Durant una setmana abans de posar-vos res a la boca penseu (un segon costa això) tinc realment gana?. Si la resposta és sí, pregunteu-vos, tinc gana daquest aliment? o potser em ve més de gust alguna altra cosa?. En el proper article en seguim parlant. Ànim i bona pràctica!
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com