Opinió

No cal que tornis així, Serrallonga

Aquest mes de novembre TV3 ens ha ofert una mostra de com copiem formes de producció foranes i de com tornem a perdre oportunitats per oferir la nostra pròpia creativitat. La minisèrie sobre el bandoler Serrallonga segueix tots els tòpics de les idealitzacions pseudohistòriques amb D.O. Hollywood que des de sempre ens han inundat les pantalles de TV i les sales de cine. Fins aquí tampoc no em semblaria tan greu el tema, la veritat és que era del tot previsible, és la fórmula de l’èxit: un Serrallonga guapo convertit en una mena de Robin Hood - gigoló, una trama poc original, totalment previsible i sense sentit de l’humor, escenes de sexe gratuïtes, molta acció, molts especialistes… Però de tot plegat el que em va deixar perplex va ser sentir aquell Serrallonga parlant amb un català xava propi de Barcelona. Resultava ridícul. TV3 s’ha passat pel folre tota mena de serietat i sense cap mena de complex ens ha endossat un error de greus dimensions que demostra la poca cura dels assessors de la sèrie i altre cop ens refrega el seu centralisme marca de la casa. Un pagès de les Guilleries (Osona) del segle XVII parlant com un dels protagonistes d’un d’aquests anuncis multimilionaris de promoció de Barcelona.

Possiblement a algú no li semblarà tan greu perquè per desgràcia hem assimilat aquesta taula rasa mediàtica que s’està fent amb les variants dialectals, però em pregunto: ens imaginaríem un Serralonga parlant en lleidatà? O que en una suposada reposició del Curro Jiménez aquest parlés amb accent aragonès? O el Che, en mexicà? En aquesta valuosa diversitat de la nostra societat de la qual tant se’n parla, s’hi hauria d’incloure la riquesa patrimonial que tenen les diferents formes d’expressar-nos a cada racó dels Països Catalans. A TV3 els recomanaria que segueixin la didàctica d’excel·lents programes com Caçador de paraules i que prenguin exemple de la diversitat dialectal que resulta més corrent a Televisió de les Balears. Com a propostes de sèries de futur estic convençut que la vida dels marquesos de Marianao del segle XIX donarien per fer moltes pel·lícules i –per què no?– un culebrot. I posats a recomanar, si es decideixen a tractar la Guerra de Successió, el sofert Carrasclet podria venir a invertir el tradicional oblit que vivim les comarques del sud.