Si mirem enrere, des de fa molt de temps –no podem precisar-ne els milers d’anys–, a la Terra l’homo sapiens, és a dir, uns servidors, anem a caçar els aliments fora de casa nostra i els posem en un carro o en bosses dels grans magatzems.

Des de sempre hem portat a casa els aliments que hem d’ingerir nosaltres i la nostra família, és a dir, que no ens ve de nou, la fal·lera d’aquesta època de comprar menjar per emportar.

Però aquí entren els matisos, el tradicional menjar per emportar a la nostra terra ha estat, per exemple, la paella, que habitualment encarreguem al restaurant al qual li tenim més confiança. Qui diu paella diu una graellada, un arròs negre, una fideuada o una bona sarsuela, que sempre es més agradable per a l’orelles.
Aquesta opció és ideal als mesos d’estiu, en què, habitualment, ens aixequem tard i fem el ronso. El pare ha anat a comprar el diari i, tranquil·lament, anem a una atapeïda sessió de platja. Després d’això, a qui li ve de gust cuinar? Només pensem en la dutxa i aquella ombreta que hi ha a casa.

L’altre menjar per emportar és l’opció, més aviat, de les festes majors i de les celebracions, més indicada per a la resta de l’any. En aquest cas és quan anem a unes cases que tots coneixem on ens fan allò que avui ens fa més mandra: cuinar. Sí, és veritat, el ritme que portem, de vegades, no ens permet d’invertir tant de temps com feia la iaia, per això ens deixem estimar i cuidar i ens regalem al paladar uns deliciosos canelons, uns caragols a la llauna, un fricandó o un capó farcit. Aquest àpat tan apetitós cal culminar-lo amb una bona rebosteria comprada en una pastisseria de confiança.

Fins ara parlàvem d’un menjar més aviat casolà, que té un procés adequat i fins i tot acurat. Però, en canvi, dins del significat dels termes “menjar per emportar”, trobem el que s’anomena “menjar ràpid”, no vull generalitzar, perquè hi ha cases molt respectables on fan pizzes al forn de llenya, amb productes ben frescos, al mateix temps que hi ha locals en què fan delicioses hamburgueses i frankfurts, amb primeres matèries de qualitat.

Però la reputació d’aquestes multinacionals que ens inunden es guanyen la fama a pols. Hem de reconèixer que també és menjar per emportar, no vull dir que sigui dolent, no! És un preparat deliciós, amb una aroma totalment fabricat per laboratoris d’investigació, amb l’estudi d’estímuls per aconseguir aquest sabor deliciós, i si a un li agrada menjar això... (ara bé, si us plau, no obriu mai les hamburgueses ni us les mireu molt, fer el tafaner us pot portar una bona sorpresa). Parlem potser d’un conflicte interior. Com és possible que això, que fa aquesta pinta, tingui aquest gust?

Ara bé, els menjars preparats amb cura i amb productes de qualitat són ideals per als nostres petits parèntesis, però crec que ningú no podrà substituir el plaer d’anar a comprar a la plaça i triar i remenar el millor que volem per als nostres. A més, què n’és de divertit cuinar amb un xic de temps, per no parlar de la satisfacció que als de casa els hagi encantat i que et felicitin per l’àpat. El plaer de cuinar només és comparable al plaer de menjar.