Pessebres
Aquestes festes de Nadal shan pogut veure a Tarragona fins a una desena de pessebres monumentals o exposicions sobre el món pessebrístic. Un nombre de pessebres tan elevat i excepcional ha despertat la curiositat de tarragonins i forasters, i no sha fet gens estrany durant aquests dies trobar gent que anava a fer un tomb pels pessebres o, si més no, per alguns dells: des de lhiperpromocionat pessebre de Bancaja al mercat de la plaça de Corsini fins al tradicional dels Xiquets de Tarragona a la seva seu del carrer de Santa Anna, i passant per tots els altres que enguany shan posat al port, la catedral, la Casa Canals, la Casa Castellarnau, la Diputació, etc.
La principal raó daquesta eclosió pessebrista és que lAssociació Pessebrista de Tarragona, que cada any presenta també un pessebre a la seva seu del carrer de Girona, celebra el 80è aniversari. Amb aquest motiu, ha organitzat a Tarragona la XII Biennal del Pessebre Català, que promou la Federació Catalana de Pessebristes. Fa dos anys, la biennal es va fer a Vic i aquest 2008 se nha encarregat lassociació tarragonina per donar relleu al seu aniversari. Per cert, moltes de les exposicions, si més no les que formen part de la biennal, es poden visitar fins a finals del mes de gener. La pàgina web de lAssociació Pessebrista de Tarragona <www.pessebrestgna.org> ofereix informació sobre llocs, temes, dates i horaris.
Com deia anteriorment, la proliferació de manifestacions pessebristes ha donat un al·licient nou a les festes nadalenques tarragonines i em consta que també ha interessat a gent vinguda de fora, també de Cambrils. Sha establert una mena de recorregut que cada visitant sha fet a la mida del seu interès i disponibilitat per comprovar les particularitats de cada pessebre o admirar les característiques de les figures de cada exposició. Són visites simplement per admirar la feina realitzada per autèntics artistes sovint anònims, o com a mínim que resten en segon terme, o bé per agafar idees importables per als nostres pessebres particulars.
Aquesta ruta mha recordat la gran tradició pessebrística que anys enrere hi havia a Cambrils. Probablement, hi continuï sent a nivell estrictament particular, i la realització del concurs anual que organitza lAssociació dAntics Alumnes de La Salle nés una prova, però tinc la impressió que sha perdut una altra dimensió que anys enrere havia tingut una certa importància. Mestic referint a uns pessebres que, sense deixar de ser particulars, havien agafat tal fama i reconeixement que molta gent no deixava passar loportunitat de visitar-los i admirar-los, i havien esdevingut una mena de pessebres semipúblics.
Prefereixo no donar cap nom, tot i que men vénen tres o quatre a la memòria, perquè podria ser injust amb altres persones, però sí que esmentaré, perquè tenia unes característiques singulars, el pessebre de lAmerican Bar. Va adquirir tal notorietat que no sentenien les festes sense passar-lo a veure, fins i tot per intentar descobrir els canvis, petits o grans, que el seu autor introduïa dun Nadal al següent. Amb els anys va prendre una volada tan extraordinària que, a banda de participar en una categoria especial en el concurs cambrilenc, o fins i tot fora ja de concurs, rebia sovint visites de gent de fora del poble. Mho ha recordat aquestes mateixes festes un tarragoní que, en saber el meu origen cambrilenc, mha preguntat per les senyes daquell pessebre tan bonic que fan en un bar de Cambrils. I que no en fa danys que ni existeixen ni el pessebre ni el bar. I, en canvi, la memòria de la bona feina del Pere de lAmerican persisteix.
Xavier Bas és periodista
La principal raó daquesta eclosió pessebrista és que lAssociació Pessebrista de Tarragona, que cada any presenta també un pessebre a la seva seu del carrer de Girona, celebra el 80è aniversari. Amb aquest motiu, ha organitzat a Tarragona la XII Biennal del Pessebre Català, que promou la Federació Catalana de Pessebristes. Fa dos anys, la biennal es va fer a Vic i aquest 2008 se nha encarregat lassociació tarragonina per donar relleu al seu aniversari. Per cert, moltes de les exposicions, si més no les que formen part de la biennal, es poden visitar fins a finals del mes de gener. La pàgina web de lAssociació Pessebrista de Tarragona <www.pessebrestgna.org> ofereix informació sobre llocs, temes, dates i horaris.
Com deia anteriorment, la proliferació de manifestacions pessebristes ha donat un al·licient nou a les festes nadalenques tarragonines i em consta que també ha interessat a gent vinguda de fora, també de Cambrils. Sha establert una mena de recorregut que cada visitant sha fet a la mida del seu interès i disponibilitat per comprovar les particularitats de cada pessebre o admirar les característiques de les figures de cada exposició. Són visites simplement per admirar la feina realitzada per autèntics artistes sovint anònims, o com a mínim que resten en segon terme, o bé per agafar idees importables per als nostres pessebres particulars.
Aquesta ruta mha recordat la gran tradició pessebrística que anys enrere hi havia a Cambrils. Probablement, hi continuï sent a nivell estrictament particular, i la realització del concurs anual que organitza lAssociació dAntics Alumnes de La Salle nés una prova, però tinc la impressió que sha perdut una altra dimensió que anys enrere havia tingut una certa importància. Mestic referint a uns pessebres que, sense deixar de ser particulars, havien agafat tal fama i reconeixement que molta gent no deixava passar loportunitat de visitar-los i admirar-los, i havien esdevingut una mena de pessebres semipúblics.
Prefereixo no donar cap nom, tot i que men vénen tres o quatre a la memòria, perquè podria ser injust amb altres persones, però sí que esmentaré, perquè tenia unes característiques singulars, el pessebre de lAmerican Bar. Va adquirir tal notorietat que no sentenien les festes sense passar-lo a veure, fins i tot per intentar descobrir els canvis, petits o grans, que el seu autor introduïa dun Nadal al següent. Amb els anys va prendre una volada tan extraordinària que, a banda de participar en una categoria especial en el concurs cambrilenc, o fins i tot fora ja de concurs, rebia sovint visites de gent de fora del poble. Mho ha recordat aquestes mateixes festes un tarragoní que, en saber el meu origen cambrilenc, mha preguntat per les senyes daquell pessebre tan bonic que fan en un bar de Cambrils. I que no en fa danys que ni existeixen ni el pessebre ni el bar. I, en canvi, la memòria de la bona feina del Pere de lAmerican persisteix.
Xavier Bas és periodista