Compte amb el consumisme = excés de regals
Un estudi fet aquests darrers anys demostra que un nen de 6 anys amb cinc regals ja està sobre regalat. Què vull dir amb això? Doncs que ja no valora ni aprecia cap regal, perd la il·lusió!
Crec que en la societat en què vivim donem tanta importància a les coses que ens oblidem dels sentiments i això ho paguen els més petitons, ja que estem fent nens que creuen que ho mereixen tot pel simple fet de desitjar-ho i es tornen nens intolerants a la frustració i, per tant, infeliços.
Un efecte directe a aquesta manera de fer és que els nostres nens es tornin insensibles a les vertaderes necessitats i acaben desorientats sense saber què volen.
Cal tornar als regals manuals de fa anys elaborats pels mateixos nens i nenes, i per què no‑ dedicar una part del nostre temps a elaborar amb les nostres mans aquests magnífics regals imperfectes però fets de tot cor i amb una gran dedicació i amor.
Alguna vegada hem pensat en laltra persona? En el temps que ha dedicat a fer o a comprar el regal? En com ha fet per esbrinar allò que ens agrada? Per què deixem de fer la carta als reis i aleshores els ho posem difícil? Ho hem pensat alguna vegada?
Suposo que a larribar cap dany entra una mica el període de reflexió i per aquest motiu totes aquestes preguntes... Abans delaborar propòsits reflexionem en les nostres compres de Nadal i pensem: val la pena aprofitar la crisis econòmica per prendre un altre camí en la nostra forma de regalar i regalar el nostre temps i esforç? Crec que és una bona manera de començar un nou camí amb il·lusió i noves perspectives.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com
Crec que en la societat en què vivim donem tanta importància a les coses que ens oblidem dels sentiments i això ho paguen els més petitons, ja que estem fent nens que creuen que ho mereixen tot pel simple fet de desitjar-ho i es tornen nens intolerants a la frustració i, per tant, infeliços.
Un efecte directe a aquesta manera de fer és que els nostres nens es tornin insensibles a les vertaderes necessitats i acaben desorientats sense saber què volen.
Cal tornar als regals manuals de fa anys elaborats pels mateixos nens i nenes, i per què no‑ dedicar una part del nostre temps a elaborar amb les nostres mans aquests magnífics regals imperfectes però fets de tot cor i amb una gran dedicació i amor.
Alguna vegada hem pensat en laltra persona? En el temps que ha dedicat a fer o a comprar el regal? En com ha fet per esbrinar allò que ens agrada? Per què deixem de fer la carta als reis i aleshores els ho posem difícil? Ho hem pensat alguna vegada?
Suposo que a larribar cap dany entra una mica el període de reflexió i per aquest motiu totes aquestes preguntes... Abans delaborar propòsits reflexionem en les nostres compres de Nadal i pensem: val la pena aprofitar la crisis econòmica per prendre un altre camí en la nostra forma de regalar i regalar el nostre temps i esforç? Crec que és una bona manera de començar un nou camí amb il·lusió i noves perspectives.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com