(L'ANGLE MORT) Innocenci, no pensis tant
LInnocenci surt a passejar pels carrers plens de Nadal. Fa temps que ha perdut la facultat democionar-se, almenys tant com ho feia abans, amb els ideals bondadosos que semblen emergir obligatòriament aquests dies. Lús que en fan els eslògans publicitaris, una vegada rere laltra, han deixat absolutament escurats de sentit molts ideals que el meu amic Innocenci palpava durant aquests dies. LInnocenci pensa que cada any tot sembla més fals, més enllà dels discursos televisats de Nadal o Cap dAny de reis, presidents i altres autoritats.
Tot està envaït per eslògans. Calen eslògans per a tot, per vendre joguets, per vendre roba, per anar a comprar al mercat, per vendre cotxes, per vendre cases, per vendre partits polítics i, fins i tot, per vendre ciutats. I, moltes vegades el que es troba a faltar és, precisament, autenticitat darrere el missatge dun eslògan.
Avui sembla que una ciutat que es vulgui fer valdre no pot prescindir de tindre un eslògan. Lemmirallament que ha provocat Barcelona en aquest sentit, amb campanyes ja històriques com Barcelona, posat guapa o de total vigència com el Visc/a Barcelona, és evident. El problema és, igual que amb els eslògans de Nadal, si no són també absolutament buides de sentit la majoria de frases que han triat molt municipis per publicitar-se.
LInnocenci pensa en un eslògan que li va cridar molt latenció i que deia La ciutat de les persones o un altre que deia Una ciutat per viure, i es pregunta de qui ha de ser una ciutat sinó dels habitants que hi viuen. Pensa també, però, en aquest municipi, amb un eslògan com Cambrils és més i aquí les preguntes tampoc no se li acaben. És més que qui o és més que què? És més vitalista o és més conformista? És més autèntic o és més impersonal? És més cohesionat o és més individualista? O lexpressió només vol dir que Cambrils és el centre del món? Que aquest municipi és, perdoneu lexpressió, lhòstia? Algú potser sha passat de vanitat i lInnocenci pensa que se sent una mica utilitzat com a ciutadà a qui no li agrada aquest to vanitós i, fins i tot, xulesc de leslògan i que per sentir-se identificat amb la ciutat i aportar-hi el seu granet de sorra preferiria una mica més de contenció eufòrica.
LInnocenci pensa també amb altres lemes de campanyes locals, com aquell que deia Amb tu i per a tu i segueix pensant si és que els gabinets de comunicació que han proliferat i shan potenciat els darrers anys al voltant dels governs municipals inventen aquests eslògans evidents i buits de contingut per dissimular una actuació que no compta i no va dirigida als ciutadans, sinó a lautocomplaença política. LInnocenci pensa, finalment, en la policia local, de qui darrerament nha sentit a parlar molt per lallau de multes i sancions que molts ciutadans han rebut i consideren il·lògica. I mentre les multes no paraven docupar els parabrises dels cotxes, unes banderoles exhibien la silueta dun policia que deia Vine i ens coneixes. Una dualitat complicada dassimilar.
LInnocenci pensa que potser pensa massa i sautoproposa un eslògan: No pensis, hi sortiràs guanyant. Es corda labric i segueix passejant per intentar gaudir de petits racons dautenticitat nadalenca.
Tot està envaït per eslògans. Calen eslògans per a tot, per vendre joguets, per vendre roba, per anar a comprar al mercat, per vendre cotxes, per vendre cases, per vendre partits polítics i, fins i tot, per vendre ciutats. I, moltes vegades el que es troba a faltar és, precisament, autenticitat darrere el missatge dun eslògan.
Avui sembla que una ciutat que es vulgui fer valdre no pot prescindir de tindre un eslògan. Lemmirallament que ha provocat Barcelona en aquest sentit, amb campanyes ja històriques com Barcelona, posat guapa o de total vigència com el Visc/a Barcelona, és evident. El problema és, igual que amb els eslògans de Nadal, si no són també absolutament buides de sentit la majoria de frases que han triat molt municipis per publicitar-se.
LInnocenci pensa en un eslògan que li va cridar molt latenció i que deia La ciutat de les persones o un altre que deia Una ciutat per viure, i es pregunta de qui ha de ser una ciutat sinó dels habitants que hi viuen. Pensa també, però, en aquest municipi, amb un eslògan com Cambrils és més i aquí les preguntes tampoc no se li acaben. És més que qui o és més que què? És més vitalista o és més conformista? És més autèntic o és més impersonal? És més cohesionat o és més individualista? O lexpressió només vol dir que Cambrils és el centre del món? Que aquest municipi és, perdoneu lexpressió, lhòstia? Algú potser sha passat de vanitat i lInnocenci pensa que se sent una mica utilitzat com a ciutadà a qui no li agrada aquest to vanitós i, fins i tot, xulesc de leslògan i que per sentir-se identificat amb la ciutat i aportar-hi el seu granet de sorra preferiria una mica més de contenció eufòrica.
LInnocenci pensa també amb altres lemes de campanyes locals, com aquell que deia Amb tu i per a tu i segueix pensant si és que els gabinets de comunicació que han proliferat i shan potenciat els darrers anys al voltant dels governs municipals inventen aquests eslògans evidents i buits de contingut per dissimular una actuació que no compta i no va dirigida als ciutadans, sinó a lautocomplaença política. LInnocenci pensa, finalment, en la policia local, de qui darrerament nha sentit a parlar molt per lallau de multes i sancions que molts ciutadans han rebut i consideren il·lògica. I mentre les multes no paraven docupar els parabrises dels cotxes, unes banderoles exhibien la silueta dun policia que deia Vine i ens coneixes. Una dualitat complicada dassimilar.
LInnocenci pensa que potser pensa massa i sautoproposa un eslògan: No pensis, hi sortiràs guanyant. Es corda labric i segueix passejant per intentar gaudir de petits racons dautenticitat nadalenca.