Unitat en temps de crisi
Marriben notícies contradictòries de les relacions de veïnatge amb els pobles del voltant i la necessitat de coordinar projectes intermunicipals amb les principals ciutats del nostre entorn. Sovint he comentat que el tripartit Cambrils, Salou i Vila-seca té un gran futur, perquè a més som pobles fronterers, i això encara dóna més oportunitats tant als cambrilencs, com als vila-secans o als salouencs. Dexemples en podem llegir diversos en la Revista daquest mes, des de la primera actuació de la Banda de Música de la Costa Daurada, composta per músics de Salou i de Cambrils, passant per linici de la urbanització de la zona de Salou que toca a Cambrils, al costat del vial del Cavet, un desenvolupament urbanístic que beneficiarà el poble veí però que també obre portes i expectatives als nostres convilatans que tindran al seu abast nous servies i noves prestacions.
Jo crec que és el moment de seure amb les autoritats veïnes i parlar tranquil·lament de futur, diniciatives que es puguin fer conjuntament, de peticions mancomunades, en definitiva, de sumar. Segurament aquest no és el millor moment per executar algunes noves propostes, però en temps de dificultats econòmiques el que no poden fer les administracions és aturar-se i només lamentar-se i resignar-se. És un bon moment per pensar, per dissenyar, per tenir el calaix ple de projectes per quan els temps siguin millors, que ho seran, però també és segur que no serà el mateix que fins ara i que segurament per a pobles com el nostre i daltres del voltant shauran de fer uns nous plantejaments basats en paràmetres molt diferents dels actuals.
Però crec que en el capítol de la suma, Cambrils encara no ha explotat prou un factor que el pot fer més determinant a lhora de fer valdre el seu pes en determinades instàncies amb les quals últimament hi estem enfrontats. Es tracta de reforçar el paper de segona localitat del Baix Camp, una mena de subcapitalitat, que pot aglutinar poblacions i nuclis del nostre entorn com Miami, Mont-roig, Vinyols, Montbrió i algun altre. Serem ben aviat el seu referent en matèria sanitària; amb una mica desforç ho podem ser a nivell comercial; també a nivell doci i de lleure; i crec que quan es completin els equipaments culturals en marxa també, podem ser-ho en aquest camp.
Per aprofundir en aquesta línia, no estaria de més que la societat civil, la ciutadania, les entitats, féssim un esforç per establir aquesta relació de bon veïnatge que ofereix Cambrils. No és la primera vegada que en el marc de la Revista ens plantegem iniciatives conjuntes amb algunes de les poblacions esmentades. Amb algunes de les seves publicacions ja hi hem fet coses de forma conjunta, però potser és el moment de fer un salt endavant i apropar-nos també en el terreny digital. Em consta que hi estem pensant i potser podem aprofitar el tercer aniversari de Revista Cambrils Diari Digital per donar-li alguna volta més. No hi ha presa, potser la conjuntura no és la més idònia, però el mateix consell que recomana a les institucions, ens lhem daplicar els mitjans de comunicació, i preparar-nos per uns nous temps que estan a tocar.
Per tot això, no crec que porti enlloc la política de la confrontació i lestirabot. No per cridar més ens faran més cas. Cal exposar els nostres legítims punts de vista des de la responsabilitat i de la serenitat. Tenim moltes raons que perdem quan les exposem de forma poc adequada i, sobretot, el que no es pot fer és caure en la temptació de carregar les culpes als mitjans de comunicació. És una vella estratègia que pot donar resultats a curt termini però que a la llarga es demostra com un greu error. El reconeixement i la consideració no saconsegueixen per aquest camí.
Josep Capella és periodista
Jo crec que és el moment de seure amb les autoritats veïnes i parlar tranquil·lament de futur, diniciatives que es puguin fer conjuntament, de peticions mancomunades, en definitiva, de sumar. Segurament aquest no és el millor moment per executar algunes noves propostes, però en temps de dificultats econòmiques el que no poden fer les administracions és aturar-se i només lamentar-se i resignar-se. És un bon moment per pensar, per dissenyar, per tenir el calaix ple de projectes per quan els temps siguin millors, que ho seran, però també és segur que no serà el mateix que fins ara i que segurament per a pobles com el nostre i daltres del voltant shauran de fer uns nous plantejaments basats en paràmetres molt diferents dels actuals.
Però crec que en el capítol de la suma, Cambrils encara no ha explotat prou un factor que el pot fer més determinant a lhora de fer valdre el seu pes en determinades instàncies amb les quals últimament hi estem enfrontats. Es tracta de reforçar el paper de segona localitat del Baix Camp, una mena de subcapitalitat, que pot aglutinar poblacions i nuclis del nostre entorn com Miami, Mont-roig, Vinyols, Montbrió i algun altre. Serem ben aviat el seu referent en matèria sanitària; amb una mica desforç ho podem ser a nivell comercial; també a nivell doci i de lleure; i crec que quan es completin els equipaments culturals en marxa també, podem ser-ho en aquest camp.
Per aprofundir en aquesta línia, no estaria de més que la societat civil, la ciutadania, les entitats, féssim un esforç per establir aquesta relació de bon veïnatge que ofereix Cambrils. No és la primera vegada que en el marc de la Revista ens plantegem iniciatives conjuntes amb algunes de les poblacions esmentades. Amb algunes de les seves publicacions ja hi hem fet coses de forma conjunta, però potser és el moment de fer un salt endavant i apropar-nos també en el terreny digital. Em consta que hi estem pensant i potser podem aprofitar el tercer aniversari de Revista Cambrils Diari Digital per donar-li alguna volta més. No hi ha presa, potser la conjuntura no és la més idònia, però el mateix consell que recomana a les institucions, ens lhem daplicar els mitjans de comunicació, i preparar-nos per uns nous temps que estan a tocar.
Per tot això, no crec que porti enlloc la política de la confrontació i lestirabot. No per cridar més ens faran més cas. Cal exposar els nostres legítims punts de vista des de la responsabilitat i de la serenitat. Tenim moltes raons que perdem quan les exposem de forma poc adequada i, sobretot, el que no es pot fer és caure en la temptació de carregar les culpes als mitjans de comunicació. És una vella estratègia que pot donar resultats a curt termini però que a la llarga es demostra com un greu error. El reconeixement i la consideració no saconsegueixen per aquest camí.
Josep Capella és periodista