Qui és més terrorista?
Davant la massacre de la població civil de Gaza, una gegantina ratera, costa assolir lequilibri i la mesura que proclamen els habituals tertulians dels mass media catalans. En un confortable plató televisiu, locutori radiofònic ben condicionat o redacció ben espaiosa, aquests ponderats experts argumenten com Israel té tot el dret a protegir-se dels coets Kassam, no gaire més que petards de fira. Ometen esmentar les penalitats històriques dels palestins de la Franja de Gaza, un espai inferior a la comarca del Priorat on samunteguen, des de fa molts anys, més dun milió i mig dhabitants sotmesos a un continuat bloqueig econòmic per part dIsrael. També fan escarafalls vehements sobre el partidisme pro palestí dels mitjans catalans i lamenten la poca comprensió cap a Israel, fruit de tradició antijueva de la nostra terra.
Anem a pams!
Per una banda, jo no veig enlloc, en els mass media, aquest partidisme envers la causa palestina; més aviat contemplo una colla dopinadors com la impagable Pilar Rahola o el xulesc Sala i Martín gaudint de plataformes mediàtiques privilegiades: Avui, La Vanguardia, E-notícies, Catalunya Ràdio, RAC1, TV3... per vendrens la moto que lacarnissament contra els habitants de Gaza sha dentendre i que la insultant diferència de morts dun costat i de laltre sha de matisar.
Ja poden matisar el que vulguin, ja poden penjar llufes dantijudaisme, però ja resulta fatigós, per no dir fastigós, aquest farisaic exercici de justificació de més de 1.300 morts palestins.
Vaig tenir loportunitat de visitar Terra Santa durant 15 dies lany 1993, lany daquella encaixada històrica entre Arafat i Rabin, per cert, assassinat no pas per cap sicari de Hamas. Després de tot allò que vaig veure al país dAbraham i de Jesús, no em crec pas res del que puguin dir aquests hooligans dIsrael. Jo tinc ben clar que la primera víctima és el poble palestí: humiliat, vexat, espoliat de la seva terra i dels seus recursos hídrics. Palestina, un territori de lantic imperi turc, va ser moneda de canvi per part de lONU lany 1948 per rentar la mala consciència europea davant latrocitat i monstruositat de lHolocaust nazi. Lestat hebreu es passa sistemàticament pel folre totes les resolucions de les Nacions Unides, el mur de Cisjordània és una burla al dret internacional, amb la política dassentaments jueus en territori palestí i més de 200.000 colons no caracteritzats per la seva moderació.
Per altra banda, caldria recordar quelcom a alguns catalanistes que tant baden davant les excel·lències de la democràtica Israel; està publicat com el servei secret israelià, el Mossad, va col·laborar activament amb la policia de la racista Sud-àfrica abans de Mandela i com va assessorar en tàctiques repressives els criminals règims dictatorials de lAmèrica llatina dels anys 70 i 80.
I per reblar el clau, potser podem fer un petit exercici lingüístic i aturar-nos una estona a interpretar el mot terrorisme. Segons el diccionari de lIEC, terrorisme és el moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió.
Tot terrorisme és negatiu i cal blasmar-lo. Però per a alguns daquests saberuts, la condemna al terrorisme sacaba amb Hamas i els seus coets; ara bé, bombardejar escoles, esmicolar cases i carrers, segar les vides de centenars de nens, això sí, amb la tecnologia més sofisticada made in USA i la passivitat dEuropa, és tan sols legítima defensa; ara ja no cola allò dels danys col·laterals.
Per tant, davant la mort de més de mil éssers humans a la trinxada Franja de Gaza urgeix fer-nos una pregunta incòmoda i alhora imprescindible: qui és més terrorista?
Jaume Borràs és historiador
Anem a pams!
Per una banda, jo no veig enlloc, en els mass media, aquest partidisme envers la causa palestina; més aviat contemplo una colla dopinadors com la impagable Pilar Rahola o el xulesc Sala i Martín gaudint de plataformes mediàtiques privilegiades: Avui, La Vanguardia, E-notícies, Catalunya Ràdio, RAC1, TV3... per vendrens la moto que lacarnissament contra els habitants de Gaza sha dentendre i que la insultant diferència de morts dun costat i de laltre sha de matisar.
Ja poden matisar el que vulguin, ja poden penjar llufes dantijudaisme, però ja resulta fatigós, per no dir fastigós, aquest farisaic exercici de justificació de més de 1.300 morts palestins.
Vaig tenir loportunitat de visitar Terra Santa durant 15 dies lany 1993, lany daquella encaixada històrica entre Arafat i Rabin, per cert, assassinat no pas per cap sicari de Hamas. Després de tot allò que vaig veure al país dAbraham i de Jesús, no em crec pas res del que puguin dir aquests hooligans dIsrael. Jo tinc ben clar que la primera víctima és el poble palestí: humiliat, vexat, espoliat de la seva terra i dels seus recursos hídrics. Palestina, un territori de lantic imperi turc, va ser moneda de canvi per part de lONU lany 1948 per rentar la mala consciència europea davant latrocitat i monstruositat de lHolocaust nazi. Lestat hebreu es passa sistemàticament pel folre totes les resolucions de les Nacions Unides, el mur de Cisjordània és una burla al dret internacional, amb la política dassentaments jueus en territori palestí i més de 200.000 colons no caracteritzats per la seva moderació.
Per altra banda, caldria recordar quelcom a alguns catalanistes que tant baden davant les excel·lències de la democràtica Israel; està publicat com el servei secret israelià, el Mossad, va col·laborar activament amb la policia de la racista Sud-àfrica abans de Mandela i com va assessorar en tàctiques repressives els criminals règims dictatorials de lAmèrica llatina dels anys 70 i 80.
I per reblar el clau, potser podem fer un petit exercici lingüístic i aturar-nos una estona a interpretar el mot terrorisme. Segons el diccionari de lIEC, terrorisme és el moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió.
Tot terrorisme és negatiu i cal blasmar-lo. Però per a alguns daquests saberuts, la condemna al terrorisme sacaba amb Hamas i els seus coets; ara bé, bombardejar escoles, esmicolar cases i carrers, segar les vides de centenars de nens, això sí, amb la tecnologia més sofisticada made in USA i la passivitat dEuropa, és tan sols legítima defensa; ara ja no cola allò dels danys col·laterals.
Per tant, davant la mort de més de mil éssers humans a la trinxada Franja de Gaza urgeix fer-nos una pregunta incòmoda i alhora imprescindible: qui és més terrorista?
Jaume Borràs és historiador