Aquesta matinada, abans d’introduir-me dins l’ascensor, m’he topat amb un full curosament enganxat a la paret gràcies a dos porcions de cinta adhesiva disposats paral·lelament sobre el sospitós paper. Us estalviaré qualsevol descripció detallada del xoc emocional ocasionat per la manca d’hores de repòs, l’excés d’alcohol a l’ambient i la lectura de l’anònim panflet on se’ns convoca a una reunió de veïns, el proper dimarts a dos quarts de nou del vespre, al mateix replà de l’escala; hi esteu tots convidats.

Hores després, quan he recuperat la capacitat de raciocini, m’he adonat que d’entre un garbuix de propostes d’empreses de neteja i la propera designació d’un nou president de la comunitat –càrrec que de ben segur omplirà de joia el triomfador de l’elecció–, hi destaca amb llum pròpia el punt titulat “cost de connexió a TV3”. Caram, pot veure’s el canal autònomic català a l’irredempt País Valencià? No n’estàvem proscrits? Cal pagar per fer-ho?

Pel que sembla, l’any 1984 va marcar l’inici de l’emissió de TV3, però també va suposar el començament d’accions encaminades a obstaculitzar la difusió de la nostra cultura. Així, com és costum per aquestes contrades, tothom hi va quedar retratat: querelles del delegat del govern contra Acció Cultural del País Valencià, usurpació de les freqüències que utilitzava TV3 a favor de Canal 9 per part de Joan Lerma, precintament dels repetidors a mans de la Guàrdia Civil per ordre de José Barrionuevo i tots els obstacles del món que pugueu imaginar seguint la voluntat de dirigents del PP impedint tant a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió com a altres mitjans de comunicació pertanyents a empreses privades el lliure exercici de les seves activitats. El panorama comunicatiu d’avui està integrat per l’oferta dels dos canals autonòmics, Canal 9 i Punt Dos. El primer emet programació de gran interès (notícies, esports, pel·lícules) un 30% en català i un 70% en castellà. El segon, programa totalment en català espais de caire cultural. Així doncs, per què s’encaparren els indígenes a veure TV3?

Els valors en pro de rebre el senyal de TV3 es fonamenten en la necessitat de gaudir de programes d’alta qualitat, amb esperit crític vers el poder i amb l’objectivitat justa per afrontar la informació que es facilita al teleespectador. Però principalment es basa en la defensa d’una llengua i una manera de concebre el món que no poden trobar en l’esperit manipulador de Canal 9. Fins a tal punt aquest desig és viu que, com tinc ocasió d’experimentar en primera persona, els valencians estan disposats a pagar-se de la seva butxaca el cost necessari per instal·lar les antenes que els permetin accedir a una cosa de la qual no poden fruir en la seva terra; i no tingueu cap dubte que la votació serà unànime. Sorprenent.