Opinió

El descans

Molts cops, parlant amb amics i companys, m’agrada conèixer i veure la varietat d’hàbits que tenim les persones. De vegades, considero que certs hàbits poden ser perjudicials per a la salut i així ho manifesto, però ràpidament hi ha una resposta en aquell sentit de “sarna con gusto no pica”, desfermant la cavalleria i buscant cinquanta mil excuses per justificar una forma determinada de fer les coses.

En realitat hi ha un munt d’aspectes a la vida que estan aparcats fins que ens cau la multa. Amb els hàbits passa això. Mentre anem tenint salut no hi parem compte, però quan aquesta ens falta, correm-hi tots. Podríem posar molts exemples, però em centraré en el descans.

Les persones hem d’aprendre a descansar o, millor dit, reaprendre, ja que quan som petits tenim força hores de descans, però quan ens fem adults hi ha tantes coses a fer que de vegades no podem descansar o almenys fer-ho tal com cal.

Aquest descans, l’hem de centrar bàsicament en les hores de son. Han de ser una quantitat d’hores correcta, que permetin alliberar tota la tensió del dia i començar-ne un altre amb la màxima energia. Se suposa que les persones gaudim de la vida, potser uns més que altres, en funció de les circumstàncies, però no cal fer allò que diu aquell de “ja dormiré quan em mori”.

Hi ha una sèrie de causes que poden alterar el correcte desenvolupament d’aquestes 7-8 hores de descans. Anem a comentar-les:

− No hi ha temps per dormir. És clar, tenim moltes obligacions i com que quan dormim no fem res... Doncs no. Dormir ha de ser una prioritat, entenent-ho de la forma correcta. Potser anant-t’hi abans hi posarem solució.

− Preocupacions i estrés. Les preocupacions, hem de saber aparcar-les per al dia següent, i fer d’elles una motivació extra que ens espera. No serveix de res pensar-hi durant tota la nit.

− Sopar molt o massa tard. És veritat que els estrangers diuen que aquí sopem molt tard, o també és cert que hi ha famílies que és l’únic àpat que poden compartir i el fan a tope, però forçar massa la digestió no és bo de cara a la nit si hem d’anar a dormir.

− Anar a dormir amb gana. Tots els extrems són dolents i la gana és un dels millors estimulants naturals que hi ha, amb la qual cosa no podrem dormir bé.

− No cansar-se físicament o fer-ho massa. De vegades el cos necessita més marxa de la que li donem. Això faria que poguéssim aconseguir un son més profund. D’altra banda, estar massa cansat pot comportar dolor muscular i articular, que juntament amb un esgotament exagerat, tampoc et deixaran dormir bé.

− Entrenar massa tard. Hi ha persones que pel motiu que sigui van a entrenar a les 9 o les 10 de la nit. Si tens problemes per dormir no hauries d’entrenar més tard de les 8 del vespre.

− Trencar la rutina. Tots necessitem una rutina i una continuïtat per funcionar el millor possible. En el moment d’anar a dormir, això és especialment important.

− Factors externs. Per exemple, la temperatura de l’habitació (hauria de ser entre 18 i 20 graus), la llum que entra, el matalàs del llit... Tot s’ha de tenir sota control perquè afecti el menys possible.

− Prendre substàncies que afecten el sistema nerviós: cafè, te, cola, cacau,etc. Hem de controlar-ho i almenys no prendre’n durant les hores de tarda.

Bé, espero que pugueu descansar bé cada nit, ja que viure intensament un dia és una de les millors coses que ens brinda la vida. Bona nit.

Tal com vaig anunciar uns mesos enrere, volia parlar també de la natació, per completar així la trilogia dels bàsics: córrer, nedar i fer bicicleta.

La natació és un esport que, en realitat, està ple de beneficis. En primer lloc, està indicada a qualsevol edat de la vida. Això és així ja que a causa de la flotació del cos a l’aigua, la seva pràctica té un baix impacte sobre qualsevol de les parts del nostre cos. Es redueix al màxim la tensió dels ossos i de les articulacions, i a més enforteix els teixits articulars convertint-se així en una pràctica que ajuda a prevenir problemes. Per això, millora la postura corporal i millora la flexibilitat en un grau més elevat que molts altres esports.

Tot això fa que no estigui contraindicada ni per als més petits ni per als més grans, ja que l’impacte que el cos realitza en totes les activitats on hi ha bipedestació (la majoria de les activitats físiques) a la llarga pot convertir-se en un desencadenant de lesions i patologies no desitjades.

El fet de nedar també fa que s’obtingui una gran resistència cardiopulmonar, ajudant a tenir una millor pressió arterial, ja que a l’adoptar una posició horitzontal, afavorim de forma molt positiva una millor circulació sanguínia, que alhora alleuja estats d’ansietat i símptomes de depressió.

Un dels aspectes més coneguts de la natació és la gran implicació muscular del cos. Efectivament, nedar suposa moure la major part dels grups musculars. Aquest fet fa que la postura del cos millori, ja que assolim un to muscular millor en la majoria dels grups. A més, en edats joves o petites, nedar ajuda a créixer d’una forma homogènia i harmònica, portant un desenvolupament muscular perfecte, al qual no fa cap falta afegir-li càrregues externes, ja que la pròpia resistència de l’aigua suposa un increment en l’esforç de l’esportista.

La musculatura pren un to i una forma que fins i tot tenen gran consideració en l’apartat estètic, ja que si es neda durant un temps considerable (45-60 minuts), la reducció de greix corporal és també un fet. Tot plegat fa que en aquest esport tinguem una base excel·lent per treballar la salut corporal en forma de prevenció. A més, durant algunes èpoques de l’any podem variar i sortir de la piscina, i provar de nedar al mar. Experimentarem una major flotació, però gràcies al moviment de l’aigua també un major treball muscular.

Malgrat tot, però, i dins del munt de beneficis que li trobem a aquesta forma d’activitat física, podria parlar d’un aspecte a considerar. Si sou persones de més de 25 anys o de qualsevol edat amb problemes d’esquena, és molt recomanable seguir una pauta pel que fa a l’estil que es neda. Jo veig molta gent que neda braça de forma sistemàtica. És un estil plàcid, però gens recomanable, ja que en ell pateix més la columna vertebral (està en permanent hiperextensió) i també els genolls, a causa del gest explosiu del cop de peu. La papallona ja entenc que la deixarem per a la gent que competeix, ja que físicament és l’estil més esgotador. Ens queda per tant l’esquena i el crol.

Concretant: l’estil d’esquena és el més beneficiós per a la salut de la persona. Pràcticament no té cap contraindicació. El crol és el segon, i també va molt bé (potser és la millor opció) combinar-los i així també variar una mica. Compte! No estic dient que no nedeu braça, però intenteu anar reduint-la per incrementar el crol i sobretot l’esquena. Ànim i a gaudir, que ja ens tornen a obrir la piscina.

Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal