Els països escandinaus
Als països escandinaus, a través dels seus tractadistes, satribueix la paternitat absoluta dels entremesos. A Suècia i Finlàndia, hi ha una gran tradició de fer uns entremesos completíssims, que conec gràcies a alguna estada que hi he fet. Ara la gent viatja molt, els desplaçaments són més assequibles, de manera que la meva afirmació podrà ser confirmada per molts testimonis.
Labundància i lesplendor a què han arribat els entremesos en aquells països és impressionant. Són, a més, de la més gran variació, perquè comprenen tota classe daliments: peixos, carns, ous, embotits, llegums, amanides, confitures, melmelades i tot un afegit de menges del país. En aquests països sol ser corrent de servir plats de carn i de peix barrejats amb confitures i compotes, que no tenen la dolçor excessiva de les nostres coses dolces. Als escandinaus els agraden aquestes barreges i tot i el que té un punt de dolçor els encanta. En els hotels en què he estat, el costum era, i suposo que és encara, de presentar una taula llarguíssima plena duna gran diversitat alimentària i que hom shi acosti amb el plat a la mà i que se serveixi el que més li agradi. Hi ha persones que davant daquestes taules agafen un posat meditatiu, amb el dubte de què agafaran. La beguda, a part de la cervesa, és lakvavit, que en el món eslau és el vodka. Aquestes begudes, estrictament alcohòliques, no pel gust, sinó per la graduació, es consideren adequades a la diversitat i a la quantitat daliments que són presentats. Aquests alcohols no són vinícoles, sinó resultats de fermentacions de diverses espècies vegetals. Pel meu gust aquests beuratges són massa forts, la seva graduació destrueix el gust i la qualitat dels aliments.
És costum que en qualsevol conferència o presentació, a lhora del refrigeri, lassistent, es pot adreçar a qualsevol altre present, amb el vas dakvavit, a la mà, acostar-se el vas als llavis, fer una inclinació de cap i pronunciar la paraula skol. És igualment habitual que si la persona invitada a la conferència brinda fora daquesta àrea, en un bar o cafeteria, els assistents, encara que siguin desconeguts, responguin de la mateixa manera, pronunciant la paraula skol i portant-se el líquid als llavis i posant en la mirada intencions de vegades difícils desbrinar. Entre homes i dones, aquests rituals responen de vegades a declaracions damor o a històries daquesta mena.
Els escandinaus apliquen a aquestes maneres de beure uns rituals i uns compliments que, si duna part contribueixen a mantenir el bon to que ha dimperar en les aglomeracions de gent, daltra són molt favorables a beure copiosament, ja que no es pot deixar de beure si hom és invitat amb lskol habitual, brindis que va sempre acompanyat duna inclinació de cap respectuosa i cordial abans i després de beure. Ladaptació de la gent del sud dEuropa als beuratges alcohòlics nòrdics és sempre precària i difícil.
No costa gaire de comprendre que la persona que es troba en aquesta situació, si no té prou coneixement i força de voluntat, pot quedar, alcoholísticament parlant, molt malmesa.
Labundància i lesplendor a què han arribat els entremesos en aquells països és impressionant. Són, a més, de la més gran variació, perquè comprenen tota classe daliments: peixos, carns, ous, embotits, llegums, amanides, confitures, melmelades i tot un afegit de menges del país. En aquests països sol ser corrent de servir plats de carn i de peix barrejats amb confitures i compotes, que no tenen la dolçor excessiva de les nostres coses dolces. Als escandinaus els agraden aquestes barreges i tot i el que té un punt de dolçor els encanta. En els hotels en què he estat, el costum era, i suposo que és encara, de presentar una taula llarguíssima plena duna gran diversitat alimentària i que hom shi acosti amb el plat a la mà i que se serveixi el que més li agradi. Hi ha persones que davant daquestes taules agafen un posat meditatiu, amb el dubte de què agafaran. La beguda, a part de la cervesa, és lakvavit, que en el món eslau és el vodka. Aquestes begudes, estrictament alcohòliques, no pel gust, sinó per la graduació, es consideren adequades a la diversitat i a la quantitat daliments que són presentats. Aquests alcohols no són vinícoles, sinó resultats de fermentacions de diverses espècies vegetals. Pel meu gust aquests beuratges són massa forts, la seva graduació destrueix el gust i la qualitat dels aliments.
És costum que en qualsevol conferència o presentació, a lhora del refrigeri, lassistent, es pot adreçar a qualsevol altre present, amb el vas dakvavit, a la mà, acostar-se el vas als llavis, fer una inclinació de cap i pronunciar la paraula skol. És igualment habitual que si la persona invitada a la conferència brinda fora daquesta àrea, en un bar o cafeteria, els assistents, encara que siguin desconeguts, responguin de la mateixa manera, pronunciant la paraula skol i portant-se el líquid als llavis i posant en la mirada intencions de vegades difícils desbrinar. Entre homes i dones, aquests rituals responen de vegades a declaracions damor o a històries daquesta mena.
Els escandinaus apliquen a aquestes maneres de beure uns rituals i uns compliments que, si duna part contribueixen a mantenir el bon to que ha dimperar en les aglomeracions de gent, daltra són molt favorables a beure copiosament, ja que no es pot deixar de beure si hom és invitat amb lskol habitual, brindis que va sempre acompanyat duna inclinació de cap respectuosa i cordial abans i després de beure. Ladaptació de la gent del sud dEuropa als beuratges alcohòlics nòrdics és sempre precària i difícil.
No costa gaire de comprendre que la persona que es troba en aquesta situació, si no té prou coneixement i força de voluntat, pot quedar, alcoholísticament parlant, molt malmesa.