Expliquen les cròniques que a la llunyana Grècia va ser assassinat Roger de Flor, que com tots sabem i alguns només sospiten era el cabdill de l’exèrcit d’almogàvers traslladat fins aquelles terres per auxiliar l’emperador Andrònic II en la seva lluita contra els turcs. Com a represàlia pel magnicidi, els mateixos almogàvers van arrasar bona part de l’imperi hel·lènic en una acció que seria coneguda posteriorment amb el nom de la Venjança Catalana.

I per què us explico tot això? Potser vostè, fidel lector –si és que encara em llegeix algú–, no ho sap, però mentre cada nit s’adorm, plàcidament, davant de la televisió, els seus veïns ocupen el temps en pensar la millor manera de sabotejar, sistemàticament, qualsevol projecte que pugui ser beneficiós per al País Valencià. Efectivament, després de llegir els diaris de més difusió a la ciutat del Túria, per força s’arriba a aquesta dramàtica conclusió: hi ha una nova conxorxa catalana.

Si no s’obtenen els diners necessaris per satisfer els projectes que des de la Generalitat Valenciana s’impulsen és perque vostè, jo o aquell familiar de Lleida que sovint li envia llonganisses, estem dedicant la nostra vida a bloquejar-los el finançament. Si ningú dóna suport a la darrera pensada de l’alcaldessa de València és perque els excel·lentíssims batlles de Cambrils, Barcelona i Girona no tenen altra feina que posar pals a les rodes de la Rita Barberà.

Aquí ja s’ensumen que l’AVE no els arribarà en les dates esperades, però no cregueu que és culpa de l’anterior govern central, ni de l’autonòmic (curiosament del mateix partit), sinó dels catalans que fem pressió perquè les nostres obres avancin amb major rapidesa –a tothom li convé oblidar que l’estem esperant des de l’any 1992 o des del 2002–. Si calen més diners per pagar la magnífica –però altament costosa– Copa Amèrica de Vela, res més senzill que, hores abans de trobar-se amb ZP, escampar el rumor que “els catalans ens la volen robar”; d’aquesta manera els uns estaran més pressionats per accedir als desitjos i els altres ja sabran a qui carregar el mort si tot falla.
Amb més freqüència del que el sentit comú pot assimilar, se’ns ha acusat de practicar la coneguda tàctica política batejada com a “victimisme català”. No seré jo qui en aquest text doni o tregui raons als qui així parlen, però forçosament m’he de preguntar sobre el sentit d’una mena de complex d’inferioritat en el qual sembla fonamentar-se l’acció política valenciana d’uns anys ençà. És la manera més còmoda d’amagar sota aquest mantell la pròpia incapacitat de govern demostrada en altres temes dels quals no convé parlar-ne gaire com ara la fallida de Terra Mítica, el creixement del deute autonòmic o l’encaparrament fins a límits ridículs del PHN. I sinó digueu-me com entendre titulars tan indecents com ara “El Gobierno anuncia que no habrá para el Puerto la ayuda que sí tuvo el de Barcelona”, o bé “Sanidad permite a Cataluña y Andalucía usar células madre y margina a Valencia”, perles de l’ètica periodística.

Es pot enganyar una sola persona durant molt de temps i a molts durant un temps, però no a tot un poble durant força temps; alguns empresaris de Castelló ja han avisat que si no troben solucions aquí miraran més cap al nord. A bon entenedor...