Aquest estiu he tingut ocasió de viure una experiència singular: passar una part de les vacances a Cambrils. I amb sinceritat us diré que el conjunt d’impressions recollides no han estat massa positives. Passejant per la majoria de carrerons, he vist amb satisfacció com es desenvolupa la nostra vila –malgrat l’evident necessitat de més places d’aparcament gratuïtes i zones veritablement verdes als nuclis urbans–, com milloren les comunicacions, com progressen els serveis públics i, en definitiva, com augmenta la qualitat de vida dels cambrilencs.

Però paralel·lament cal sorprendre’s davant l’extremada transformació del barri marítim. Les botigues de queviures de tota la vida, ferreteries, bodegues, llibreries i fleques han deixat el seu lloc a botigues de banyadors, de roba d’estiu fashion o de souvenirs més o menys psicodèlics –toros i barrets mexicans inclosos–. Front a les antigues drassanes hi proliferen ara peculiars cartells que anuncien la disponibilitat de vivendes en lloguer, “sólo durante el verano”, precisen alguns. També els carrers principals viuen una mena de callada invasió amb més immobiliàries per metre quadrat que bolets poden recollir-se a la tardor. Cambrils, de sempre, ha sabut jugar amb el difícil equilibri entre l’oferta turística, trasbalsadora de mena, i la tranquil·litat d’un poble que mantenia aquesta condició durant els 365 dies de l’any. Dissortadament aquesta balança imaginària sembla inclinar-se perillosament cap un dels extrems, posant tots els ous en el mateix cistell del turisme de temporada.

I jo em pregunto: què succeirà al novembre quan les vivendes restin desocupades, la venda de biquinis no tingui raó de ser i els carrers quedin deserts, talment com si del més típic dels pobles abandonats del far west es tractès? Com ens exclamarem d’aquí un temps quan la tradicional fama de la restauració cambrilenca, puntuals excepcions al marge, quedi soterrada front l’oferta creixent de pizzes i entrepans de marcat estil nord-americà? Serà llavors quan protestarem respecte al tipus de turisme que ens visita? Tothom sap, i els economistes més que ningú, que serà el propi mercat qui s’encarregui de posar cadascú en el seu lloc, però abans que això succeeixi jo em torno a preguntar en quin obscur i llunyà indret han anat a parar les idees originals, els projectes empresarials innovadors i les iniciatives que ens portin a no barallar-nos més per les restes d’un pastís turístic cada cop més reduït.

Ningú hauria d’interpretar aquestes ratlles com a crítiques vers els empresaris que arrisquen llurs diners per mirar de guanyar-se la vida de la manera que considerin més adient. El que aquí plantejo és un interrogant ben gros respecte al model de poble que per activa o per passiva estem impulsant entre tots nosaltres. Cambrils “saloueja”, senyors, i ara ja de manera excessiva.