Cada cop que un servidor obre el seu particular processador de text i es disposa a escriure la petita columna que ara teniu davant, se sumergeix en un doble repte: per una part, omplir la maleïda pàgina en blanc de mots amb cert estil, contingut i criteri; per una altra, realitzar un díficil exercici de futurologia per tal que el tema que avui decideix tractar tingui encara vigència quan la crònica surti publicada unes setmanes després. Malauradament penso que quan hagi arribat el moment de la seva lectura, encara no s’hauran apagat les veus respecte de la problemàtica que em disposo a abordar.

Potser algú havia cregut, innocentment, que el regal més popular d’aquests reis, el boicot, ens vindria dels amples camps de Castella com a resultat del no-suport a la candidatura de Madrid per als jocs olímpics del 2012. Doncs mireu per on, a la Comunitat Valenciana ja fa algun temps que es va plantejar i dur a la pràctica aquest esport. De motius no els en falten –diuen ells– i barregen en un perfecte poti-poti el suspès Pla Hidrològic Nacional, el conflicte de la llengua i les nostres reivindicacions nacionals en un bon exemple de respecte a les idees dels altres.

“Mira, yo solamente digo que no al cava catalán, no a los productos catalanes, no a nada que venga de Cataluña. Nada, nada ni una gota. Vamos a darles en lo que más les duele a ellos, en el bolsillo. Así que por favor, nada catalán, ningún producto, nada que huela a esos asquerosos catalanes”, Diario de Valencia del 15 de desembre de 2004, pàgina 5, secció “Cartas al director”.

Així, els propietaris de bars, discoteques, restaurants i hotels de Benidorm han decidit no comprar les habituals remeses de cava català per celebrar aquestes festes tan carregades de pau i germanor. L’Ajuntament ha cedit a les pressions i s’ha sumat a aquesta foguera de les vanitats, encara que han tingut la decència d’argumentar la seva postura sota l’excusa d’iniciar una campanya de promoció dels vins i caves valencians. Sincerament us puc dir que després de tastar un d’aquests beuratges, que en cap cas podria anomenar-se cava sinó més aviat gasosa valenciana, hom entén la urgència i l’extrema necessitat d’aquestes campanyes de promoció.

Personalment, espero que amb la mateixa empenta renunciïn no només a allò que els interessa sinó també al conjunt de l’aportació catalana a les seves butxaques; de ben segur seria la manera més ràpida i senzilla de solucionar el problema de l’expoli fiscal al qual estem sotmesos. Potser seria el moment adient en què qualsevol afegiria recomanacions respecte a respondre amb la mateixa moneda, però, és clar, nosaltres som els qui sempre tenim seny i preferim callar a alçar un dit de protesta, oi?

Amb o sense boicot, espero que aquest nou any aporti a tothom no allò que més desitja sinó el que més necessiti.