Els primers dies o mesos laborals dels xiquets no eren precisament gaire tranquils, sinó bastant al contrari, perquè a més de no tenir l’empenta física d’un home per poder fer les feines característiques de bordo, et tocava fer d’home de serveis domèstics.

Aquesta primera embarcada, que normalment es feia en un llum, en què, com ja sabeu, hi anaven de 10 a 14 homes, era dura, no es parava ni a terra ni a la mar.

Abans de sortir, ja havies d’haver procurat anar a comprar el carbur a la botiga del Pòsit, haver netejat d’escates els catres i el pont, haver plegat i col·locat al seu lloc les mantes i impermeables de tota la gent de bordo, mantes i impermeables que a l’arribada a terra ja havies netejat i estès.

Tot això abans d’haver anat a comandar, ordre que et donava el patró de la barca perquè anessis a avisar els mariners que fessin cap al moll per així sortir a la mar.

Quan ja tots eren al moll, començava l’hora dels encàrrecs, com anar a buscar tabac, omplir els càntirs d’aigua, posar l’aigua en fresc, haver d’esgotar l’aigua de baix al motor…

Una vegada eres a la mar, et podia tocar estar de guàrdia junt amb els homes que tripulaven a la barca, i en cas d’encendre els llums de carbur, vigilar que no s’apaguessin, ja que de ser així el clatellot no te’l treia ningú.

I quant a sous, l’únic que tenia d’igual que la resta era la part de pelut, o sigui, que diàriament se li donava íntegre el valor del preu d’una caixa de sardina d’aquell mateix dia. I quant a la part (el sou), podies començar cobrant les sobres, per dir-ho d’una altra manera la xavalla (calderilla), i a partir d’aquí anar augmentant: un curtó (o quartó), és a dir una quarta part del sou; després la mitja part; tres curtons, i finalment al cap d’uns mesos, la part sencera.

TERMES MARINERS

Pagar el “gasto”
Comptar els diners fets durant la setmana, treure’n les despeses i repartir-los entre tots. Cada setmana es reuneixen els pescadors de cada barcada i després de comptar els diners fets, es treuen les despeses de manteniment, on s’inclouen el petroli, l’oli, assegurances, menjar, etc. Després de fer això, es fan dues parts, una per a l’armador i una altra per als mariners; la part dels mariners es reparteix a parts iguals entre tots.

Xiquet
Jove que comença a anar a la mar. Abans tenia un altre nom, “gos”. Era el que feia la feina bruta, la que no volien fer els altres, cobrava menys que la resta i normalment feia feines no compromeses. Al començament cobrava un curtó, després mitja part, tres curtons i quan ja se’l considerava home, la part.