Cuatro és el nou canal de televisió que s’ha posat en marxa aquestes darreres setmanes, ocupant la freqüència de Canal Plus, que ara només es pot mirar per satèl·lit. Un canal que aposta fort per l’entreteniment de producció pròpia i també per la ficció, amb moltes sèries nord-americanes com ara la popular Friends. A mi, però, el que més em va cridar l’atenció va ser l’anunci que Iñaki Gabilondo presentaria els informatius del vespre (Noticias Cuatro 2). Aquesta aventura televisiva de l’abans presentador del programa radiofònic Hoy por hoy (SER) sembla que no li està anant gaire bé a nivell d’audiències. Algunes webs especialitzades asseguren que Gabilondo fins i tot es va plantejar abandonar la televisió. Les xifres no són gaire positives. En el seu debut Gabilondo va aconseguir un més que acceptable 13,6% de share. En els dies següents no va superar el 9%. I una setmana més tard, Gabilondo obtenia el 5,7%. Així doncs, en només dues setmanes Noticias Cuatro 2 passava dels 2.225.000 espectadors als 879.000.

Però més enllà de les audiències, el cert és que l’informatiu té una mirada subjectiva i compromesa amb allò que s’està narrant que ens sobta en un gènere tan seriós com són els informatius. La barrera deontològica que obliga els professionals a deixar ben clar què és informació i opinió de vegades aquí se’ns desdibuixa, ja que Gabilondo utilitza un estil molt directe en el qual de vegades és difícil no implicar-se. El cert és, però, que la trajectòria periodística d’aquest professional li permet prendre’s aquestes llicències que el cert és que s’agraeixen i que aporten originilitat a un informatiu que és molt diferent al de la resta de cadenes que emeten les notícies a la mateixa hora (sobre les nou del vespre).

D’altra banda, una de les grates sorpreses que aporta aquest informatiu és el fet de veure que, tot i que Gabilondo venia de la ràdio, el programa utilitza de forma molt adequada la imatge, amb un grafisme força innovador. A més, també s’utilitzen amb gran dinamisme diferents recursos com són la notícia, però també l’entrevista, el reportatge, les cròniques dels enviats especials... Tot plegat en un plató que té com a principal color de decoració el vermell i en el qual veiem un Gabilondo que s’aixeca per informar-nos dels titulars (recurs que també utilitzen els Telenotícies de TV3, de forma del tot innovadora en el panorama televisiu estatal). En definitiva, un producte treballat que potser necessita temps per atrapar un públic que busqui alguna cosa més que la retòrica simpàtica de Matias Prats (Antena 3).