Els cambrilencs que tenim part dels nostres orígens familiars al poble segur que han estat en contacte d’alguna manera amb el món de la pagesia. Malgrat que actualment la pressió urbanística imposa que una finca dóna més diners fent-hi cases que cultivant-la, personalment he tingut la sort de conèixer les feines del camp gràcies al tros que tenia el meu avi Fesol a Vinyols, tocant a Cambrils. Tasques com crestallar un tros de terra, fer replans per als avellaners o regar parades amb l’aigua de la bassa, no em resulten gens estranyes. Crec que és molt enriquidor per a una persona que en algun moment de la seva vida pugui fer de pagès amateur. Per una banda, veurà la duresa i la dificultat d’aquesta professió i per l’altra el goig que representa recollir el que tu mateix has sembrat. Avui en dia qui és pagès professional podem dir que també és empresari, les feines manuals han estat substituïdes o facilitades en part gràcies a procediments mecànics, és una evolució natural necessària per garantir la continuïtat d’aquest sector productiu.

A casa meva recordo que sovint el primer plat per sopar era la clàssica patata i bajoca, el meu avi feia una mica de recapte al tros, i naturalment gran part de les hortalisses i la fruita que consumíem provenia d’allí. Gràcies a aquest fet he tingut l’oportunitat de saber com n’és de diferent el gust d’una poma acabada de collir de l’arbre, d’una poma de botiga on ha primat més l’aspecte que el gust. No vull dir pas que l’horta d’avui en dia sigui dolenta, només constatar que ara els criteris estètics i comercials juguen fort a l’hora de cultivar determinades espècies i que potser aquell arbre que feia la poma petita però molt dolça ja no es cultiva.

Malgrat que ara el tros el tenim una mica parat, una de les tasques anuals que em toca viure en primera persona és l’oliva. Quan enguany vaig comentar als meus companys de feina que els primers dies de les vacances me’ls reservava per anar a fer olives, alguns em van mirar amb cara d’“aquet paio està sonat!”. Després anaves descobrint que no eres l’únic i que altres també ajudaven les seves respectives famílies a fer-ne, algun fins i tot disposava de les miraculoses grapes mecàniques que últimament s’han posat de moda. És un fet que caldria estudiar, perquè fer les olives realment surt a compte, i moltes persones que treballen en àmbits allunyats del món de la pagesia contribueixen en major o menor proporció a la producció local d’oli d’oliva DO Siurana. El molí d’oli de la Cooperativa Agrícola de Cambrils és impressionant, recomano que qui tingui un moment li faci una vista. Fa goig veure com les olives abocades als decantadors són transportades per les cintes cap als dipòsits d’emmagatzematge. Abans calia ventar-les per treure’n la fulla, ara tot això es fa automàticament, és un cicle tancat que permet tenir el molí en continu funcionament. Molts dels nostres avis quedarien sorpresos de com ha evolucionat tot i com gràcies a les màquines la feina de pagès no és tan feixuga.

Us passo ressenya de la web del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Siurana i de la web de la Cooperativa Agrícola de Cambrils. Recomano des d’aquesta columna potenciar-la de manera didàctica per donar a conèixer al món la importància de la nostra Cooperativa.

http://www.siurana.info/
http://www.coopcambrils.com