Si ensenyar és facilitar contextos d’interacció didàctics i aprendre és ser conscient i anar construint connexions neurals a través de les relacions que establim entre el que ja sabem i el nou coneixement, cal posar-hi una fita, un objectiu.

Una de les principals queixes envers la reforma va ser l’eliminació de les notes, perquè eren els objectius millor quantificables que hi havia per dirigir els alumnes. Però la intenció era lluny d’això sinó que anava encaminada a fer una valoració del procés i l’autosuperació personal.

L’educació ha d’ensenyar a elaborar criteris per aprendre a ser autònoms i la màxima expressió de l’autonomia és saber què vull, com ho vull i què he de fer per aconseguir-ho.

Lluny de ser una tasca fàcil el professor ha de guiar en aquest procés d’elaboració de criteris i elecció d’objectius. Una de les maneres que té per fer-ho és oferir opcions en les activitats. A l’igual que els professors, als pares els toca també el paper de fer reflexionar sobre les decisions que prenen. És un error pretendre fer-nos responsables de les decisions dels nostres fills i de les conseqüències que això comporta!

A vegades és difícil guiar envers un objectiu la nostra canalla, però és fonamental per mostrar el camí a seguir i les opcions que tenen per aconseguir que sigui ell de forma autònoma el que valori i faci el pas envers el seu propi objectiu; créixer com a persona autònoma i integrar-se de forma independent en la vida que ell ha d’anar construint amb l’ajuda de la gent que l’envolta i l’estima.

Els referents ens ajuden a créixer tant si són positius com si no ho són, ja que ens mostren diferents tipus d’objectius i depèn de nosaltres i del nostre grau d’autonomia triar els que volem o els que no volem per a nosaltres.