La fruita seca prové de diferents espècies d’arbres i arbustos. La zona banyada pel Mediterrani ha estat generosa amb aquests nutritius productes: les ametlles, les avellanes, les castanyes, les nous, els pinyons i els cacauets (el pernil de mico) van alimentar les primeres civilitzacions de nòmades.

En el mercat podem trobar més fruita seca que la de casa nostra, com els festucs, que són originaris de Síria i van ser portats pels romans, i actualment es produeixen al litoral mediterrani. L’exotisme ens ha arribat de l’altre costat del Atlàntic amb les nous de Macadàmia, les pacones o nous d’Amèrica,  o els anacards, encara que darrerament hi ha molta fal·lera pels productes xinesos. Aquest fruita de clofolla és un dels ingredients que té una conservació més prolongada, no cal menjar-la després de collir-la. Això es degut al seu baix contingut d’humitat.

Les presentacions d’aquests productes poden ser:

– Amb clofolla, fruites que han estat collides de l’arbre i es venen en el seu estat original: ametlles, avellanes, nous.
– En gra, les trobem senceres, després d’eliminar la clofolla: cacauets, ametlles, avellanes. Aquestes les podem adquirir torrades, mitjançant un procés de torrefacció.
– Pelades, es presenten en gra però sense pell o tegument: els pinyons, les nous de Macadàmia, anacards.

Hem de parlar especialment de la versatilitat que ofereix l’ametlla en el mercat, en elaboracions i en presentacions, ja que la podem trobar laminada, en palets estrets, en forma de granets o en pols. Això ens dóna una versatilitat a l’hora de elaborar els nostres plats d’una manera inimaginable!

En general la fruita seca té un gran contingut en proteïnes, hidrats de carboni i greixos naturals; també podem destacar el potassi, fòsfor i calci. Això fa que puguem trobar moltes vegades olis de fruita seca. La fruita seca sense torrar cal guardar-la en un lloc fresc i sec, on es pot conservar durant molt de temps, encara que l’alt contingut en oli fa que a la llarga puguin presentar problemes d’enranciment. En el cas de la fruita seca torrada, pot presentar problemes en la seva conservació si no es té cura; s’han de comprar en envasos al buit, generalment de llauna o de vidre; si es compren a granel, és recomanable comprar-les en establiments que les tinguin torrades de poc i les conservin en recipients hermètics.

Seria un pecat no parlar de l’avellana de Reus, que té la denominació d’origen pel consell regulador. Reus és el principal centre de comercialització d’avellanes, amb un 95% de la producció peninsular.

Les nostres arrels estan fonamentades en la fruita seca; aquesta és present als plats calents, guisats, estofats o fricandós dels nostres receptaris amb la picada, una manera d’espesseir, de reforçar el sabor o de donar l’aroma que tan caracteritza la cuina catalana.

El Nadal també és època de fruita seca, la trobem en els farcits dels capons, però sobretot en les postres, en els torrons d’Agramunt o de Xixona i també en els massapans.