En la nostra recerca del coneixement del producte, no ens podríem perdonar que en aquestes dates no parléssim d’uns dels fongs que més apreciem: els bolets. Parlem, doncs, de les seves característiques, diferents de molts altres fruits que ens dóna el bosc.

És vital que es reuneixin una sèrie de circumstàncies per poder obtindre un cistell ple, temes com el temps i la climatologia, el sòl o terreny, els arbres o el seu sotabosc, són factors importants i els hem de tenir presents.

Els bolets són tal·lòfits i no tenen clorofil·la per fer la fotosíntesi com les altres plantes.

Normalment es consideren una espècie sapròfita, la seva alimentació es concentra en gran part en residus orgànics, com ara les fulles del sotabosc que a la tardor cobreixen el sòl i es podreixen per la humitat o qualsevol altra matèria en descomposició. Hem de destacar diferents fongs que viuen d’una forma directament paràsita als arbres.

Sempre ens aconsellen que al recollir-los els tallem amb una petita navalla i que els transportem en cistells de vímet, això és perquè la seva reproducció no és sexual, no intervenen dos parts per la fecundació, sinó que de fet el bolet es l’òrgan sexual del miceli (el que podríem assenyalar com les arrels del bolet, que en realitat és el nucli del fong). Així doncs, els bolets es poden reproduir simplement de la mateixa tija tallada o per les espores (que fan la funció de llavors, literalment) situades a la part interior del seu barret, al transportar-los en el cistell, nosaltres mateixos anem plantant de fongs el bosc.

Els bolets són un producte d’una vida molt curta, pel seu gran contingut d’aigua. Al ser de temporada és convenient utilitzar diferents mètodes de conservació.

Tots els fongs tenen un nivell de toxicitat, tot depèn del seu grau i del que el nostre organisme pugui assimilar o tolerar millor. El nostre cos diàriament ingereix molts aliments amb quantitats ínfimes de toxicitat que són regulades per òrgans com el ronyó o el fetge. Hem de dir que el bon coneixement de les espècies fa minvar qualsevol perill, no és qüestió d’alarmar ningú, és cert que hi ha espècies que són verinoses, però el més prudent és anar a collir bolets al costat d’un entès en la matèria i per descomptat només collir les espècies que coneixem i en cas de dubte més val deixar-lo, així evitarem un ensurt. El que no podem oblidar, però, és que s’ha de matinar molt per assegurar-nos una bona recollida.

Una de les recomanacions que es fa a l’hora de cuinar diferents espècies de bolets és no barrejar-ne més de tres, a l’hora de fer un bon saltat o un remenat. La seva cocció ha de ser curta i preferiblement a foc viu. Ja hem dit que té molta quantitat d’aigua i la cocció prolongada deixaria els bolets secs, gens carnosos i quasi sense sabor.

Per rentar-los és millor utilitzar un drap humit, evitant submergir-los en aigua perquè el bolet fa d’esponja i absorbeix gran quantitat d’aigua, això fa que es difumini el seu sabor i aroma al cuinar-lo.