La Quaresma
La Quaresma és un temps associat a tota mena de prohibicions. La Quaresma és un temps penitencial de la litúrgia cristiana, quaranta dies de preparació per a la Pasqua, que commemora la mort i la resurrecció de Jesús. Abans, més que avui, era època austera, trista, de penediment, de dejuni i abstinència. Antigament el dejuni havia estat més rigorós que avui dia i es menjaven només sopes de pa i oli, verdura i aigua; la resta de begudes eren considerades un pecat i fins i tot hi havia els que celebraven el dejuni sis dies a la setmana, que consistia a no menjar res. Però aquesta pràctica quedava als més devots, ja que no tothom podia suportar tanta abstinència. Les prohibicions alimentàries i els preceptes establerts per lEsglésia no es pot assegurar que fossin respectats per tothom, i es pot afegir que no tothom estava obligat a seguir-los. Val a dir que els més petits i els més vells de la casa estaven alliberats de practicar-ho i, fins i tot, als malalts sels permetia menjar carn, laliment prohibit per excel·lència. És significatiu el fet que, sota lEspanya catòlica, els cristians gaudien dels privilegis duna butlla papal, la de la Santa Creuada, que els dispensava del precepte de fer abstinència. Només calia anar a la parròquia i per un preu mòdic adquirir-la. És a dir, com sempre, els que tenien diners podien menjar carn.
La gastronomia que ha anat sorgint entorn a la Quaresma és prou àmplia. Entre els plats més típics hi ha el bacallà a la cassola, bacallà amb patates, bunyols de bacallà amb all i julivert, els bunyols de ceba, els bunyols de cigrons, cigrons amb ou dur i espinacs, espineta, i un llarg etcètera.
El salpàs era un ritu popular practicat durant la Setmana Santa a pagès i als pobles. El capellà, acompanyat per algun escolanet, es dedicava a beneir les cases amb aigua beneita i sal. Amb els dos ingredients barrejats, esquitxava les llindes de les portes de les cases, de les corts dels animals i dels galliners, a fi despantar els mals esperits. Mentre realitzava aquest acte, la comitiva feia recapte tot cantant una mena de goigs: Sal i aigua pels bons ous, | la cistella plena dous, | les closques pels escolans, | les clares per les majordones, | els rovells per les bones dones | i els diners pels capellans.
El que més acostumaven a recaptar eren ous, amb els quals feien una gran truitada, que es menjaven per berenar.
Dins del Llibre de la cuina catalana de Ferran Agulló shi pot trobar una recepta descudella apropiada per al temps de Quaresma: En litre i mig daigua shi tiren, quan bulli, tres-cents grams de fesoltes dels de color de cafè amb el cor negre, es deixen bullir a poc a poc i, a mig bullir, shi afegeix un cap de coliflor, net de fulles verdes. Quan ha bullit trenta minuts, shi tiren tres-cents grams darròs, un pols de sal i un raget doli, poc, fent-ho coure tot a foc rabent.
Abans que els pastissers se la fessin seva, la mona era pastada a casa i feta únicament amb pasta de pa. Quant a les formes, la creativitat no tenia límit. Es podien trobar mones circulars, en forma de be, de gall, de mitja lluna, de peix... Evidentment, anaven acompanyades dels ous durs, que, incrustats a sobre, indicaven ledat del fillol.
La gastronomia que ha anat sorgint entorn a la Quaresma és prou àmplia. Entre els plats més típics hi ha el bacallà a la cassola, bacallà amb patates, bunyols de bacallà amb all i julivert, els bunyols de ceba, els bunyols de cigrons, cigrons amb ou dur i espinacs, espineta, i un llarg etcètera.
El salpàs era un ritu popular practicat durant la Setmana Santa a pagès i als pobles. El capellà, acompanyat per algun escolanet, es dedicava a beneir les cases amb aigua beneita i sal. Amb els dos ingredients barrejats, esquitxava les llindes de les portes de les cases, de les corts dels animals i dels galliners, a fi despantar els mals esperits. Mentre realitzava aquest acte, la comitiva feia recapte tot cantant una mena de goigs: Sal i aigua pels bons ous, | la cistella plena dous, | les closques pels escolans, | les clares per les majordones, | els rovells per les bones dones | i els diners pels capellans.
El que més acostumaven a recaptar eren ous, amb els quals feien una gran truitada, que es menjaven per berenar.
Dins del Llibre de la cuina catalana de Ferran Agulló shi pot trobar una recepta descudella apropiada per al temps de Quaresma: En litre i mig daigua shi tiren, quan bulli, tres-cents grams de fesoltes dels de color de cafè amb el cor negre, es deixen bullir a poc a poc i, a mig bullir, shi afegeix un cap de coliflor, net de fulles verdes. Quan ha bullit trenta minuts, shi tiren tres-cents grams darròs, un pols de sal i un raget doli, poc, fent-ho coure tot a foc rabent.
Abans que els pastissers se la fessin seva, la mona era pastada a casa i feta únicament amb pasta de pa. Quant a les formes, la creativitat no tenia límit. Es podien trobar mones circulars, en forma de be, de gall, de mitja lluna, de peix... Evidentment, anaven acompanyades dels ous durs, que, incrustats a sobre, indicaven ledat del fillol.