Quan ens posem a fer una valoració de les nostres actuacions, sempre tenim diàlegs interns. Aquests són l’eina que hem d’utilitzar, entendre i educar per posar al seu lloc les lliçons de l’escola.

En aquests diàlegs sempre hi ha una veueta que ens diu les coses bones i alhora ens diu coses que no són tan bones per nosaltres. És com en les pel·lícules quan el protagonista pensa i se li apareix en un costat l’angelet i en l’altre el dimoniet i intenten convence’l que decideixi a favor seu.

L’hem de conèixer! L’hem de saber canviar! No hem de permetre que qualsevol fet, per dolorós que sigui, condueixi la nostra vida. No hem de deixar tampoc que uns moments de glòria o de plaer ens facin perdre coses més valuoses o que ens han costat més d’aconseguir.

Quan reflexionem sobre fets passats i ens costa veure la part positiva de la situació perquè va ser difícil per nosaltres, hem de pensar com vam actuar en aquell moment. Si els records són negatius no ens interessen, el que ens interessa és recordar tot el que de positiu ens va aportar, com ens vam adaptar, etcètera.

Si el que pensem és negatiu, el que hem de fer és parar els nostres diàlegs i fer sorgir i donar protagonisme a allò que ens interessa, a l’equilibri, perquè aquesta lluita interna la guanyi el nostre àngel. Nosaltres som els guionistes de la nostra vida i decidim sobre qui guanya.