Navegar amb la Wi-Fi del veí
Quan es van començar a popularitzar les connexions de dades sense fils dins làmbit domèstic, era comú que els proveïdors de serveis ens entreguessin el router Wi-Fi configurat sense encriptació. Daquesta manera, la nostra connexió a Internet quedava a labast de qualsevol usuari situat dins làmbit de cobertura del nostre dispositiu. Va ser una etapa de transició on la picaresca et permetia gaudir de connexió a Internet sense pagar ni un duro a costelles dels teus veïns propers. Daquella tongada encara en queden alguns escampats, i molt possiblement els seus propietaris desconeixen a dia davui que la seva connexió està sent utilitzada per altres usuaris no autoritzats. Al marge daixò, existeixen altres motius pels quals hem devitar aquesta situació i que cal tenir en compte. Tant en làmbit domèstic com en el dempresa, si tenim un punt daccés sense fil obert, lusuari extern que es connecta fa ús de la nostra xarxa dàrea local i és capaç de veure els equips que hi ha connectats. Un usuari maliciós pot aprofitar aquesta situació per sostraure informació molt fàcilment dels ordinadors que hi hagi connectats en aquell moment. Daltra banda, si lordinador que es connecta a la nostra Wi-Fi està infectat per algun tipus de virus, pot arribar a infectar el nostre equip si no disposa de les proteccions necessàries o no està suficientment actualitzat com per evitar aquest atac. I el cas pitjor, si lusuari que es connecta de manera il·lícita a la nostra Wi-Fi efectua tasques delictives perseguides per la llei, és molt possible que la denúncia acabi recaient en la persona que paga religiosament la seva quota daccés a Internet en comptes del pícaro que se naprofita.
Per tot això, la meva recomanació és que tothom que tingui contractada una ADSL comprovi lestat de la seva connexió sense fils. No tots el routers són Wi-Fi, els més antics no disposaven daquesta tecnologia, per això hem de vigilar especialment els que incorporen antena. En aquest cas podem veure fàcilment si està activa si lindicador de xarxa sense fils WLAN té la llum encesa. Si és així, caldrà comprovar amb un ordinador portàtil o un altre dispositiu que incorpori un receptor Wi-Fi si la connexió sense fil semet en obert. És a dir, que una vegada detectat el dispositiu emissor, sens demana o no una clau daccés. Tampoc magradaria posar la por al cos dels que mestiguin llegint, ens els darrers anys els proveïdors de servei shan posat les piles i entreguen per defecte els routers configurats amb encriptació, de manera que si tenim activa la Wi-Fi difícilment un usuari que no disposi de la clau adequada podrà fer-ne ús.
Però ja ho diuen que feta la llei, feta la trampa, i una connexió sense fils encriptada no ens assegura al cent per cent que ningú es pugui colar al nostre router de casa. De fet, actualment el sistema dencriptació més utilitzat és el de clau compartida WEP i està demostrat que no és gaire segur i pot ser violat fàcilment per un usuari que tingui prous coneixements per fer-ho. La meva recomanació és reforçar-lo amb un control per MAC, però per fer-ho cal configurar les adreces MAC de les interfícies de xarxa autoritzades dins el router sense fils, i això no ho sap fer qualsevol usuari, a més cal disposar de les claus per administrar el nostre router. Una altra mesura de seguretat és amagar lidentificador SSID de la nostra Wi-Fi. Si volem seguretat extrema caldrà configurar una clau WAP que corregeix les deficiències de seguretat del sistema WEP i en teoria és el sistema dencriptat Wi-Fi més segur existent a dia davui.
http://es.wikipedia.org/wiki/Wi-Fi
Jordi Moreno és enginyer informàtic
Per tot això, la meva recomanació és que tothom que tingui contractada una ADSL comprovi lestat de la seva connexió sense fils. No tots el routers són Wi-Fi, els més antics no disposaven daquesta tecnologia, per això hem de vigilar especialment els que incorporen antena. En aquest cas podem veure fàcilment si està activa si lindicador de xarxa sense fils WLAN té la llum encesa. Si és així, caldrà comprovar amb un ordinador portàtil o un altre dispositiu que incorpori un receptor Wi-Fi si la connexió sense fil semet en obert. És a dir, que una vegada detectat el dispositiu emissor, sens demana o no una clau daccés. Tampoc magradaria posar la por al cos dels que mestiguin llegint, ens els darrers anys els proveïdors de servei shan posat les piles i entreguen per defecte els routers configurats amb encriptació, de manera que si tenim activa la Wi-Fi difícilment un usuari que no disposi de la clau adequada podrà fer-ne ús.
Però ja ho diuen que feta la llei, feta la trampa, i una connexió sense fils encriptada no ens assegura al cent per cent que ningú es pugui colar al nostre router de casa. De fet, actualment el sistema dencriptació més utilitzat és el de clau compartida WEP i està demostrat que no és gaire segur i pot ser violat fàcilment per un usuari que tingui prous coneixements per fer-ho. La meva recomanació és reforçar-lo amb un control per MAC, però per fer-ho cal configurar les adreces MAC de les interfícies de xarxa autoritzades dins el router sense fils, i això no ho sap fer qualsevol usuari, a més cal disposar de les claus per administrar el nostre router. Una altra mesura de seguretat és amagar lidentificador SSID de la nostra Wi-Fi. Si volem seguretat extrema caldrà configurar una clau WAP que corregeix les deficiències de seguretat del sistema WEP i en teoria és el sistema dencriptat Wi-Fi més segur existent a dia davui.
http://es.wikipedia.org/wiki/Wi-Fi
Jordi Moreno és enginyer informàtic