De vegades el que volem ensenyar no és el que l’altre vol aprendre. Quan un té el coneixement (el saber) ha de ser capaç d’esperar que aquell que vol aprendre estigui preparat per florir al nou aprenentatge.

De vegades ha de passar algun temps abans de poder integrar una experiència o de poder veure’n el costat positiu. Però les coses, amb perspectiva, canvien de color. Deixar reposar farà que les emocions es calmin i puguem estar oberts a altres visions i pensaments que en aquell moment vam rebutjar.

Així, el que ensenyem és a aprendre dels errors. Donar lloc que s’equivoquin i aprenguin del que han fet malament. Els errors són oportunitats estupendes per créixer.

També ensenyem valors; a ser tolerants amb els altres, perquè si un es pot equivocar l’altre també. Estem ensenyant a tenir eines per poder ser resolutius, ser reflexius, ser capaços de recuperar el fet i pensar-hi de forma que identifiquem i posem al seu lloc els nostres diàlegs interns.

Amb els errors i la reflexió sobre ells, fem que els nostres fills, alumnes, etc. tinguin límits. Veient on s’equivoquen veuen fins on poden arribar.

Els estem ensenyant a ser autònoms, a prendre les seves pròpies decisions perquè s’estan formant un criteri propi i fonamentat en el seu coneixement. En el futur seran capaços de prendre decisions basades en la reflexió, en els valors i de manera més apropiada segons l’objectiu de la situació.