De vegades perdem l’objectiu del que estem ensenyant. Quant als professors, ens centrem en ensenyar continguts i quant als pares, tendim a no donar explicacions o a no invertir temps per ensenyar el que nosaltres podem resoldre en menys temps.

Aquests aprenentatges que semblen una pèrdua de temps són crucials per al desenvolupament i autoconfiança dels alumnes i fills. Hem d’ensenyar els procediments, les eines, els trucs, etc. Hem d’invertir temps en allò que sembla menys fructífer, encara que el resultat no es vegi molt, ni molt ràpid.

Així que, després de donar l’explicació pertinent, hem de tenir paciència fins que no ho hagi integrat. Perquè s’equivocarà, no entendrà o no voldrà entendre, caurà, etcètera, però nosaltres hem d’estar sempre disposats a donar i a guiar en aquest camí. Quan s’equivoqui, donar espai per a la reflexió i autoanàlisi per trobar l’error, poder localitzar-lo i decidir una alternativa millor. Quan no entengui, posar límits per mostrar el camí i l’estimació incondicional. Quan caigui, saber consolar i animar per tornar-ho a intentar.

Invertir en l’educació és assegurar l’èxit per al futur i el benestar dels nostres fills. No obstant això, hem de saber que sempre val molt més el que faig que el que dic. Encara més valuós és el que dic i faig, és a dir, la coherència perquè qui aprèn rebi això; el missatge reforçat per dues vies, l’oral i l’actuació.

Sempre hem de pensar en el que aprèn com a persona independent i a la qual hem de donar totes les eines perquè es pugui valer per si sol i es trobi bé amb ell mateix i amb els que l’envolten.