Tots sabem la importància dels primers anys de la vida de qualsevol nadó. Quan naixem som fràgils i necessitem de la mare o un adult perquè ens atengui i en definitiva ens ajudi a desenvolupar-nos plenament amb totes les nostres capacitats.

Aquesta etapa és crucial en el nadó, ja que aprén a diferenciar-se de la mare i a explorar l’entorn. Comença a adquirir seguretat i a formar-se una identitat. Totes les experiències li són noves i per això per a ell la vida és un aprenentatge constant. Aprenen mitjançant el que s’anomena “esquemes reflexos” i a mesura que té experiències que li permeten establir un patró de constància interioritza uns esquemes d’acció (si aixeco els braços la mama m’agafarà). Per això la importància de proporcionar als nadons experiències riques en interaccions i estímuls gratificants, perquè adquireixi una identitat ben diferenciada i augmenti la seguretat i la curiositat.

Un altre aprenentatge essencial en aquest període és l’adquisició del llenguatge. De la mateixa manera que amb el seu cos i l’entorn, el nadó experimenta amb la seva veu, comença a balbucejar. Amb això, veu que pot influir en el seu entorn i que si plora alguna persona vindrà i que si riu rebrà més estimulació. A partir d’aquí va complexificant el seu llenguatge fins a arribar a pronunciar síl·labes i després paraules. Això crea un gran salt important en el seu nivell d’aprenentatge, perquè el llenguatge ens permet construir el nostre pensament i, per tant, el nostre coneixement. El llenguatge ens permet interrelacionar-nos amb els que ens envolten i, per tant, integrar coneixement. Per això cal que parlem als nostres fills amb un llenguatge ric i variat, sempre respectant el seu nivell evolutiu.