En aquesta edat al nen li agrada trobar els límits més enllà del seu cos. Després de començar la socialització als tres anys en la primera infància, ara ja és capaç d’experimentar amb els jocs en grup, li agrada córrer, provar fins on pot saltar, etc. A nivell de socialització, és un període en què aprofundeix en les amistats, és un temps per passar de veure el seu amic per interès a l’amistat incondicional. A l’escola és un bon moment per aprendre, li agrada descobrir: experimentar i investigar són qualitats que cal potenciar i treballar perquè es desenvolupin i arribin a gaudir-se en estadis més evolucionats.

En aquesta època entren en la preadolescència, on es fan palesos els canvis hormonals i el creixement descompensat que fa que tinguin una aparença característica. A nivell psicològic, viuen un canvi profund del període de la infància fins a esdevenir una persona adulta, han de fer-se un espai i han d’aprendre a ser autosuficients. L’autonomia és una cosa que cal ser treballada durant tots els períodes de la vida de forma progressiva, per consolidar una bona base per començar la següent etapa (adolescència) en la qual se’ls exigirà prendre decisions i en la qual serà crucial el fet que sàpiguen elaborar el seu propi criteri de forma conscient i ajustada al context per poder donar una bona resposta.

És una edat en la qual hem d’ensenyar el nen a menjar bé i hem de fomentar la pràctica d’alguna activitat física (en grup si és possible per facilitar el desenvolupament físic i social). També cal fomentar la curiositat innata que tenen, perquè gaudeixin del que fan i sàpiguen aprofitar-se de l’aprenentatge i de l’adquisició del coneixement, facilitant l’experimentació amb els seus companys.