L’adolescència és un període de molts canvis. És per això que es viu des de dins i des de fora intensament. No obstant això, si durant els períodes anteriors de la vida han obtingut una bona base respecte a estructura, autoestima i consciència això farà que aquests canvis es visquin d’una manera més diligent.

És una època en què a nivell social els amics passen a ser els referents en lloc dels professors i dels pares. Busquen un lloc en la societat i per això comencen a practicar amb els iguals. Pren molta importància el fet de ser acceptat pel grup, poder interaccionar amb els iguals per tenir experiències. A nivell psicològic comencen a adquirir la capacitat d’abstracció, per això els agrada filosofar de la vida, buscar explicacions per a tot, etc. Conseqüència d’això també és que els costi d’acceptar les normes perquè necessiten entendre el perquè i integrar les explicacions que se’ls dóna.

En aquesta època és important l’ensenyament de l’autonomia, igual que en l’etapa anterior, però amb més explicitud; comencen a fer desplaçaments sols, a anar amb els amics i és crucial tenir formada una bona autoestima, que farà que sàpiguen dir no quan cal dir no. També l’autoestima els ajudarà a no deixar-se endur pel pensament del grup i poder diferenciar el seu criteri del dels altres.

Partint de la base de la teoria constructivista de l’aprenentatge, el coneixement parteix de la interacció entre les persones, per això en tots els períodes cal fomentar-la amb els adults per desenvolupar al màxim les capacitats i amb els iguals per facilitar la proximitat i l’enriquiment mutu. Aquesta interacció fa que l’aprenentatge sigui més significatiu quan hi ha interacció entre les persones.