Matamoros i Moretons
Molts dels cognoms que portem tenen el seu origen en època medieval. Cognoms doficis, de topònims i duna diversitat que avui en dia encara resulta difícil desbrinar-ne el seu perquè. Lexistència avui en dia del cognom Matamoros evidencia que la relació entre musulmans i cristians no va ser, que diguéssim, confraternal. Totes les identitats nacionals existents a la Península basen el seu origen i evolució posterior en oposició a la presència musulmana. Un concepte relatiu, ja que a Astúries encara es pot sentir que els moros som tots els que vivim al sud de la serralada Cantàbrica.
El llenguatge políticament correcte al qual estem acostumats avui dia sobre la diversitat cultural a vegades intenta dissimular lancestral oposició al món musulmà com si no hagués succeït. Per altra banda encara ens agrada sentir parlar dels reis medievals com herois de batalla i no ens resultaria agradable que alguns dels nostres mites nacionals fossin tractats com a genocides o exterminadors. Tant abans com ara, les guerres sempre shan dedicat a eliminar laltre, és igual que les facin els cristians, els musulmans o els ateus. Jaume I no va anar a fer una operació humanitària a Mallorca. No hi va quedar ni un musulmà. Les tàctiques dels seus enemics no eren massa diferents, ja que Almansor no repartia aguinaldos per larribada de lany 1000 quan assaltava les ciutats cristianes.
Amb la diversitat cultural que vivim a vegades per evitar ferir sensibilitats no es tracta el tema amb suficient valentia. Entendre el nostre passat de forma rigorosa però desacomplexada és el millor favor que podem fer per allunyar-nos de les intoleràncies daltres èpoques. Lluny del que pugui semblar, la pervivència de cognoms com Matamoros ens aporta un interessantíssim testimoni de la nostra història, que cal recordar que no la podem triar, és la que tenim. Posats a relativitzar, possiblement no cal creure que lorigen es deu obligatòriament a un victoriós lluitador contra lIslam, només cal recordar lafició que tenim de posar renoms amb la forma verbal mata a partir de la més petita anècdota. Sí que desconec si a daltres llocs existeixen cognoms com aquest, ja que per desgràcia de neteges ètniques se nhan donat en tots els països i en totes les èpoques, i malauradament continuen.
Aquest mes dabril de fa 400 anys es va iniciar lexpulsió dels moriscos, els musulmans que vivien en territori cristià i, tot i lintent daculturació, van mantenir la seva identitat. Al País Valencià eren una tercera part de la població i suposaven una mà dobra agrícola molt experta, que amb la seva marxa va empitjorar la situació de bancarrota del país. A la vall de lEbre també eren importants en diversos punts del riu i alguns dells no van ser expulsats per la seva vàlua al camp. Shan fet estudis sobre els cognoms que així ho certifiquen. La pervivència de cognoms com Moretó podria ser un testimoni daquesta població que va ser assimilada i que ens han deixat postres tan nostrades com els pastissets o els panellets. Tant el cognom Moretó com el Matamoros són presents al nostre municipi, i ara precisament conviuen amb daltres dorigen musulmà. Potser alguns són descendents daquells moriscos. Ja ho diuen que a la vida només fem tres coses: anar i venir, fer i desfer, i buidar i omplir.
Ignasi Martí és historiador
El llenguatge políticament correcte al qual estem acostumats avui dia sobre la diversitat cultural a vegades intenta dissimular lancestral oposició al món musulmà com si no hagués succeït. Per altra banda encara ens agrada sentir parlar dels reis medievals com herois de batalla i no ens resultaria agradable que alguns dels nostres mites nacionals fossin tractats com a genocides o exterminadors. Tant abans com ara, les guerres sempre shan dedicat a eliminar laltre, és igual que les facin els cristians, els musulmans o els ateus. Jaume I no va anar a fer una operació humanitària a Mallorca. No hi va quedar ni un musulmà. Les tàctiques dels seus enemics no eren massa diferents, ja que Almansor no repartia aguinaldos per larribada de lany 1000 quan assaltava les ciutats cristianes.
Amb la diversitat cultural que vivim a vegades per evitar ferir sensibilitats no es tracta el tema amb suficient valentia. Entendre el nostre passat de forma rigorosa però desacomplexada és el millor favor que podem fer per allunyar-nos de les intoleràncies daltres èpoques. Lluny del que pugui semblar, la pervivència de cognoms com Matamoros ens aporta un interessantíssim testimoni de la nostra història, que cal recordar que no la podem triar, és la que tenim. Posats a relativitzar, possiblement no cal creure que lorigen es deu obligatòriament a un victoriós lluitador contra lIslam, només cal recordar lafició que tenim de posar renoms amb la forma verbal mata a partir de la més petita anècdota. Sí que desconec si a daltres llocs existeixen cognoms com aquest, ja que per desgràcia de neteges ètniques se nhan donat en tots els països i en totes les èpoques, i malauradament continuen.
Aquest mes dabril de fa 400 anys es va iniciar lexpulsió dels moriscos, els musulmans que vivien en territori cristià i, tot i lintent daculturació, van mantenir la seva identitat. Al País Valencià eren una tercera part de la població i suposaven una mà dobra agrícola molt experta, que amb la seva marxa va empitjorar la situació de bancarrota del país. A la vall de lEbre també eren importants en diversos punts del riu i alguns dells no van ser expulsats per la seva vàlua al camp. Shan fet estudis sobre els cognoms que així ho certifiquen. La pervivència de cognoms com Moretó podria ser un testimoni daquesta població que va ser assimilada i que ens han deixat postres tan nostrades com els pastissets o els panellets. Tant el cognom Moretó com el Matamoros són presents al nostre municipi, i ara precisament conviuen amb daltres dorigen musulmà. Potser alguns són descendents daquells moriscos. Ja ho diuen que a la vida només fem tres coses: anar i venir, fer i desfer, i buidar i omplir.
Ignasi Martí és historiador