Vull ser eurodiputat
En plena desfeta econòmica, amb milions daturats i tancaments dempreses dia sí dia també, el sofert ciutadà tindrà aquest estiu una cita amb les urnes. Decidirà el futur Parlament Europeu, una daquestes institucions comunitàries molt decorativa, molt pomposa, amb dues seus per fer les reunions Brussel·les i Estrasburg, amb més de 700 escons. La campanya electoral anirà farcida de xerrameca i abrandats discursos alliçonadors sobre la importància i la transcendència daquests comicis.
Tanmateix, aquestes eleccions resulten ben poc interessants per al votant. Aquest no és mama pas el dit quan constata com els partits transformen la Cambra Europea en un exili daurat de polítics retirats, un autèntic cementiri delefants. Alejo Vidal-Quadras, Josep Borrell, Mayor Oreja, Raimon Obiols, tota una legió de personatges més gastats que les maraques den Machín. Lelector malpensat subtilment es pregunta: si aquestes eleccions són tan decisives, per què shi envia polítics caducats i no pas primeres espases?
La realitat és molt més tossuda; la propaganda i les mostres persistents deuropeisme dels candidats sestavellen, un i altre cop, amb xifres dabstenció molt superiors a les eleccions a juntes de comunitats de veïns. Per reblar el clau, lelector acaba triant estrafolaris personatges del perfil de José María Ruiz Mateos.
La capacitat legislativa de la Cambra és escassa perquè el bacallà de la Unió Europea es talla en altres cuines: Comissió Europea i Consell de Ministres. Curiosament, hi ha una relació inversament proporcional entre la migrada significació política del Parlament Europeu i lestratosfèrica despesa que implica per a les butxaques dels contribuents comunitaris.
Fa cosa dun parell de mesos, en el conegut programa radiofònic Versió RAC1 es donaven dades més interessants del Parlament Europeu que no pas tota la buida retòrica dels programes electorals. Cada eurodiputat electe espanyol té un arregladet sou net mensual de més de 3.000 euros, però que saugmentarà a partir de la pròxima legislatura fins a 5.800 euros. Malgrat tot, la bicoca no acaba aquí; també disposa de 17.000 euros mensuals per a contractar ajudants (fins a un màxim de quatre). Això permet la noble tasca de donar feina a la dona o al cosí segon. Aquests treballadors tan abnegats per la causa europea també gaudeixen de 3.000 euros complementaris per a material.
Però la cosa no acaba aquí. El digníssim europarlamentari ha de viatjar en classe preferent, no fos cas que la sobirania europea patís desprestigi; sels assigna una quantitat determinada, però si van en classe turista, cap problema, es queden amb la diferència.
Per arrodonir bé limmens esforç i sacrifici que desenvolupen ses senyories, també gaudeixen dallotjament i dietes; per cert, si troben un allotjament baratet, també sembutxaquen la resta, no fos cas que els pobrets eurodiputats no arribessin a finals de mes.
Us enganyaríeu, amables lectors, si considereu tot plegat un immens escàndol o una presa de pèl al contribuent de lEuropa Comunitària. Res més lluny de lànim dels prohoms europeus. Ells són un model, un paradigma, un camí a seguir. Les crítiques són fruit de la demagògia, de lenveja, de la desinformació o de leuroescepticisme.
Per tant, cal ser europositius; no us conformeu simplement a votar en les properes eleccions. Si esteu en atur o patint un treball precari o un contracte escombraria, sempre podeu anar al Servei Català dOcupació, palesar la vostra consciència europeista i exclamar: Vull ser eurodiputat!Afegitó: Albert Segura, corresponsal a Brussel·les de RAC1, va donar la informació sobre els sous dels parlamentaris i altres complements el dia 14 de gener de 2009 en lexitós programa de tarda de Toni Clapés.
Jaume Borràs és historiador
Tanmateix, aquestes eleccions resulten ben poc interessants per al votant. Aquest no és mama pas el dit quan constata com els partits transformen la Cambra Europea en un exili daurat de polítics retirats, un autèntic cementiri delefants. Alejo Vidal-Quadras, Josep Borrell, Mayor Oreja, Raimon Obiols, tota una legió de personatges més gastats que les maraques den Machín. Lelector malpensat subtilment es pregunta: si aquestes eleccions són tan decisives, per què shi envia polítics caducats i no pas primeres espases?
La realitat és molt més tossuda; la propaganda i les mostres persistents deuropeisme dels candidats sestavellen, un i altre cop, amb xifres dabstenció molt superiors a les eleccions a juntes de comunitats de veïns. Per reblar el clau, lelector acaba triant estrafolaris personatges del perfil de José María Ruiz Mateos.
La capacitat legislativa de la Cambra és escassa perquè el bacallà de la Unió Europea es talla en altres cuines: Comissió Europea i Consell de Ministres. Curiosament, hi ha una relació inversament proporcional entre la migrada significació política del Parlament Europeu i lestratosfèrica despesa que implica per a les butxaques dels contribuents comunitaris.
Fa cosa dun parell de mesos, en el conegut programa radiofònic Versió RAC1 es donaven dades més interessants del Parlament Europeu que no pas tota la buida retòrica dels programes electorals. Cada eurodiputat electe espanyol té un arregladet sou net mensual de més de 3.000 euros, però que saugmentarà a partir de la pròxima legislatura fins a 5.800 euros. Malgrat tot, la bicoca no acaba aquí; també disposa de 17.000 euros mensuals per a contractar ajudants (fins a un màxim de quatre). Això permet la noble tasca de donar feina a la dona o al cosí segon. Aquests treballadors tan abnegats per la causa europea també gaudeixen de 3.000 euros complementaris per a material.
Però la cosa no acaba aquí. El digníssim europarlamentari ha de viatjar en classe preferent, no fos cas que la sobirania europea patís desprestigi; sels assigna una quantitat determinada, però si van en classe turista, cap problema, es queden amb la diferència.
Per arrodonir bé limmens esforç i sacrifici que desenvolupen ses senyories, també gaudeixen dallotjament i dietes; per cert, si troben un allotjament baratet, també sembutxaquen la resta, no fos cas que els pobrets eurodiputats no arribessin a finals de mes.
Us enganyaríeu, amables lectors, si considereu tot plegat un immens escàndol o una presa de pèl al contribuent de lEuropa Comunitària. Res més lluny de lànim dels prohoms europeus. Ells són un model, un paradigma, un camí a seguir. Les crítiques són fruit de la demagògia, de lenveja, de la desinformació o de leuroescepticisme.
Per tant, cal ser europositius; no us conformeu simplement a votar en les properes eleccions. Si esteu en atur o patint un treball precari o un contracte escombraria, sempre podeu anar al Servei Català dOcupació, palesar la vostra consciència europeista i exclamar: Vull ser eurodiputat!Afegitó: Albert Segura, corresponsal a Brussel·les de RAC1, va donar la informació sobre els sous dels parlamentaris i altres complements el dia 14 de gener de 2009 en lexitós programa de tarda de Toni Clapés.
Jaume Borràs és historiador