Teatre auditori
La construcció del futur teatre auditori de Cambrils comença a prendre forma. En podeu trobar un reportatge a Revista Cambrils Diari Digital i, sobretot, podreu fer-vos-en una idea si hi passeu pel davant. La previsió és que la primera fase de les obres sacabi a final dany. No aclareix la crònica periodística si aquesta fita significarà que el teatre podrà començar a funcionar, ni que sigui a mig gas, però és desperar que el 2010 serà lany de lestrena daquest nou equipament cultural, probablement el més ambiciós de les primeres dècades del segle XXI.
La primera valoració no pot ser una altra que de felicitació, perquè Cambrils disposarà per fi dun espai cultural adequat a la importància que té com a població (diguis poble o ciutat, tant se val!). Ja era hora i, a més, ja fem tard. Només cal veure com els nostres veïns de Vila-seca i de Salou ja tenen, tots dos i per separat, el seu propi teatre auditori i, en el cas de Vila-seca, ja fa un grapat danys. No serveix de res lamentar el retard de Cambrils, però quan es llegeixen determinats comentaris crítics convé no perdre de vista la necessitat de recuperar el ritme davant duna evident pèrdua de pistonada.
Ara mateix el repte és acabar lobra, però també començar a pensar en el dia de la inauguració i, sobretot, en lendemà. Com és lògic, segur que els responsables municipals ja deuen haver definit objectius, finalitats, criteris de gestió i, fins i tot, criteris dús i accés per part de les entitats locals, al nou teatre auditori. Disposar dun equipament modern i polivalent amb capacitat per a més de 600 espectadors és una gran eina per poder realitzar una gran tasca de promoció i difusió cultural. És una oportunitat per poder gaudir duna programació continuada despectacles escènics (teatre i dansa) i musicals que fins ara shavien danar a veure a Reus o Tarragona, o als pobles veïns esmentats anteriorment. O bé directament a Barcelona. I també els grups culturals locals poden tenir en la nova instal·lació una nova eina que els faciliti la seva activitat.
Però tot això no es pot improvisar, i no només per la complexitat de conjugar diversos interessos, no sempre coincidents, sinó també per lobligació de treure la màxima rendibilitat social als importants recursos econòmics que shi ha destinat. I, sobretot, als que shi destinaran. A diferència dalguns comentaris (per dir-ne dalguna manera) del Revista Cambrils Diari Digital, estic totalment convençut de la conveniència daquesta inversió. I també a favor dels diners que shauran de gastar per fer-la funcionar: programadors, personal de servei, contractacions, manteniment, etc. Ni la cultura és prescindible ni tampoc és gratuïta, contra el que alguns comentaristes deuen creure. Vivim temps de crisi, amb dificultats econòmiques (també per als ajuntaments), però la història és plena de períodes dincertesa i sempre shan acabat superant. Daquí a uns anys ningú recordarà si lajuntament es va endeutar més o menys, però el teatre auditori quedarà com a gran eina cultural per al futur. Per cert, personalment, i respecte a la seva denominació, esperaria una mica dimaginació que no està renyida amb el consens social per evitar el previsible nom de Teatre Auditori de Cambrils.
La primera valoració no pot ser una altra que de felicitació, perquè Cambrils disposarà per fi dun espai cultural adequat a la importància que té com a població (diguis poble o ciutat, tant se val!). Ja era hora i, a més, ja fem tard. Només cal veure com els nostres veïns de Vila-seca i de Salou ja tenen, tots dos i per separat, el seu propi teatre auditori i, en el cas de Vila-seca, ja fa un grapat danys. No serveix de res lamentar el retard de Cambrils, però quan es llegeixen determinats comentaris crítics convé no perdre de vista la necessitat de recuperar el ritme davant duna evident pèrdua de pistonada.
Ara mateix el repte és acabar lobra, però també començar a pensar en el dia de la inauguració i, sobretot, en lendemà. Com és lògic, segur que els responsables municipals ja deuen haver definit objectius, finalitats, criteris de gestió i, fins i tot, criteris dús i accés per part de les entitats locals, al nou teatre auditori. Disposar dun equipament modern i polivalent amb capacitat per a més de 600 espectadors és una gran eina per poder realitzar una gran tasca de promoció i difusió cultural. És una oportunitat per poder gaudir duna programació continuada despectacles escènics (teatre i dansa) i musicals que fins ara shavien danar a veure a Reus o Tarragona, o als pobles veïns esmentats anteriorment. O bé directament a Barcelona. I també els grups culturals locals poden tenir en la nova instal·lació una nova eina que els faciliti la seva activitat.
Però tot això no es pot improvisar, i no només per la complexitat de conjugar diversos interessos, no sempre coincidents, sinó també per lobligació de treure la màxima rendibilitat social als importants recursos econòmics que shi ha destinat. I, sobretot, als que shi destinaran. A diferència dalguns comentaris (per dir-ne dalguna manera) del Revista Cambrils Diari Digital, estic totalment convençut de la conveniència daquesta inversió. I també a favor dels diners que shauran de gastar per fer-la funcionar: programadors, personal de servei, contractacions, manteniment, etc. Ni la cultura és prescindible ni tampoc és gratuïta, contra el que alguns comentaristes deuen creure. Vivim temps de crisi, amb dificultats econòmiques (també per als ajuntaments), però la història és plena de períodes dincertesa i sempre shan acabat superant. Daquí a uns anys ningú recordarà si lajuntament es va endeutar més o menys, però el teatre auditori quedarà com a gran eina cultural per al futur. Per cert, personalment, i respecte a la seva denominació, esperaria una mica dimaginació que no està renyida amb el consens social per evitar el previsible nom de Teatre Auditori de Cambrils.