Sobre aperitius i vermuts
A principis del segle passat hi havia persones que creien que calia beure abans dels àpats, sobretot dels banquets, i daquest fet en van néixer els aperitius. Nhi havia que creien que calia beure després dingerir els aliments, i aquestes persones van ser les partidàries del cafè, copa i altres licors. Durant un període de temps els dos extrems van arribar a equilibrar-se i moltes persones no solament feien laperitiu, sinó que havent dinat també prenien els licors. Ho feien seguir tot. Amb els anys aquest equilibri sha trencat i els aperitius shan generalitzat considerablement. Hi ha persones que creuen que la millor hora denfrontar-se amb els líquids és la dabans de menjar, pensant, sens dubte, que els aliments que ingeriran després neutralitzaran els efectes.
No confonguem laperitiu, amb el vermut amb tapes tan estès a la nostra península, que, després dhaver-lo fet amb les corresponents tapes, sovint ja prendríem cafè. En la celebració dalgun casament, bateig, etcètera, no us heu trobat mai que de vegades el vermut és més complet i variat que làpat? Que faríeu postres i prendríeu cafè després del vermut?
És gairebé segur que van ser els francesos qui a principis del segle passat van inventar els aperitius. En van fabricar i en van beure en grans quantitats. Van inventar labsenta, que té un fons dolç. Va ser aquest gust i el fet de servir-la gelada, potser, allò que va dissimular la seva graduació alcohòlica. La graduació que va tindre va produir estralls terribles, desgràcies considerables. En va produir tants que, després de la primera guerra mundial, va sortir un decret que en va rebaixar la graduació. De labsenta sen va dir llavors Pernod, i encara sen diu ara.
Els italians han creat laperitiu antifrancès, i li han sabut donar un gust peculiar, un punt dolç, de fons acusadament amarg i de graduació baixa. El corrent va començar fa anys amb els vermuts de marques italianes que tots coneixem, que no tenen rival possible i que han servit per fer les barreges de còctels més prodigiosos.
Però, en tot hi ha una qüestió: els aperitius, inciten, provoquen o accentuen la gana a la gent? Per definició ho haurien de fer, perquè per a això van ser elaborats. Aquesta pregunta ha produït moltes discrepàncies. Uns diuen que sí; altres afirmen el contrari. Per a alguns, laperitiu augmenta la gana als qui ja la tenien, mentre que a daltres els col·lapsa la gana que tenien.
Davant daquest panorama, el més raonat és abstenir-se dopinar, entre altres raons perquè fóra molt difícil posar-se dacord, i en qüestió de gustos encara més.
Ciascuno al suo modo, diuen els italians; que cada u ho faci de la manera que més li convingui.
No confonguem laperitiu, amb el vermut amb tapes tan estès a la nostra península, que, després dhaver-lo fet amb les corresponents tapes, sovint ja prendríem cafè. En la celebració dalgun casament, bateig, etcètera, no us heu trobat mai que de vegades el vermut és més complet i variat que làpat? Que faríeu postres i prendríeu cafè després del vermut?
És gairebé segur que van ser els francesos qui a principis del segle passat van inventar els aperitius. En van fabricar i en van beure en grans quantitats. Van inventar labsenta, que té un fons dolç. Va ser aquest gust i el fet de servir-la gelada, potser, allò que va dissimular la seva graduació alcohòlica. La graduació que va tindre va produir estralls terribles, desgràcies considerables. En va produir tants que, després de la primera guerra mundial, va sortir un decret que en va rebaixar la graduació. De labsenta sen va dir llavors Pernod, i encara sen diu ara.
Els italians han creat laperitiu antifrancès, i li han sabut donar un gust peculiar, un punt dolç, de fons acusadament amarg i de graduació baixa. El corrent va començar fa anys amb els vermuts de marques italianes que tots coneixem, que no tenen rival possible i que han servit per fer les barreges de còctels més prodigiosos.
Però, en tot hi ha una qüestió: els aperitius, inciten, provoquen o accentuen la gana a la gent? Per definició ho haurien de fer, perquè per a això van ser elaborats. Aquesta pregunta ha produït moltes discrepàncies. Uns diuen que sí; altres afirmen el contrari. Per a alguns, laperitiu augmenta la gana als qui ja la tenien, mentre que a daltres els col·lapsa la gana que tenien.
Davant daquest panorama, el més raonat és abstenir-se dopinar, entre altres raons perquè fóra molt difícil posar-se dacord, i en qüestió de gustos encara més.
Ciascuno al suo modo, diuen els italians; que cada u ho faci de la manera que més li convingui.