En teníem ganes. En reconeixement del paper del Salceda
Marcel Blàzquez va donar un gran argument per explicar perquè fèiem lacte de reconeixement al Josep Salceda, de qui avui us parlaré: ens venia de gust, va dir. I és cert. En teníem ganes. Volíem fer-ho. Volíem que el gran cabal dexperiències, daportacions, de mestratge del Josep no es quedés només portes endins, sinó que sortís al carrer, que traspassés a la societat en què vivim, que el poble de Cambrils i el de les nostres comarques sabés que la seva la tasca és apreciada i reconeguda. Ho vam fer al nostre estil, a la nostra manera, sense grans espectacles ni grans pretensions, amb senzillesa i amb sobrietat, però amb una gran intensitat i, sobretot, amb afecte i estimació envers la figura de lhomenatjat.
Va ser un acte ple de sensacions, amb lemotivitat a flor de pell i on alguna llàgrima ens va caure a molts, no només al Josep. Vam ser un bon grapat damics, tot i que era una data plena de compromisos familiars que va fer que molts dels qui hi haurien volgut ser els fos impossible. També era un dia de campanya electoral i alguns no van poder vindre, com el vicepresident del govern català, que en tot moment es va mostrar disposat a col·laborar i ens va enviar una salutació en vídeo des del Palau de la Generalitat. Us recomano que si podeu no us perdeu les paraules de Josep-Lluís Carod-Rovira parlant del Salceda i de Cambrils, que estan penjades a la web de la Revista.
Però lacte va ser bàsicament del Josep, i de la gent daquí i de fora que van voler ser a la Cripta per donar-li les gràcies pel que ha fet per la Revista, per les entitats on ha col·laborat, per les institucions on ha participat, en definitiva, pel seu treball pel poble de Cambrils. Crec sincerament que ho vam aconseguir. Em sento molt orgullós dhaver pogut contribuir des dun lloc privilegiat a donar a la festa lobjectiu que ens havíem marcat i que a més de fer el reconeixement de la trajectòria del Josep, era també contribuir a preservar el seu llegat i que les noves generacions de cambrilencs coneguin la seva tasca i el que significa per la nostra cultura. Per mi, un dels moments més bonics de lacte va ser el retrobament entre el Josep M. Martí (el Martí de Ràdio Reus, com el coneixem entre nosaltres) i el Josep. És una de les persones que sempre ha clavat la definició de la figura del Salceda, amb qui va compartir tants anys les seves cròniques dels dissabtes a la ràdio. Gran mestre de periodistes a la ràdio i també a la universitat, el Martí ens va parlar de la feina periodística del Josep, la dels periodistes dabans, de quan no hi havien ni gabinets de premsa ni comunicats, quan la notícia te lhavies de buscar parlant amb la gent.
Perquè aquesta és una de les grans característiques de lobra del Josep, la destar al costat de la gent, per explicar-nos tant a les seves cròniques periodístiques com a les estampes, la història viva, real, de Cambrils. No només la versió oficial, la dels papers.
Vam fer un acte de reconeixement, però també de projecció. De mantenir viva la il·lusió que el Josep sempre ens ha demanat per la Revista. No són temps fàcils, de vegades hem de superar manies obsessives, però estigues segur que la Revista i el Diari Digital pels que tant has treballat mantindran la seva línia de seriositat i de rigor que sempre ens han caracteritzat i que tu sempre has defensat, allunyades de lescàndol i de la frivolitat van ser les meves paraules finals a la Cripta per acabar advertint que ho farem encara que no agradi a tothom i que alguns prefereixin altres divertimentos. A nosaltres per aquest camí no ens hi trobaran.
Josep Capella és periodista
Va ser un acte ple de sensacions, amb lemotivitat a flor de pell i on alguna llàgrima ens va caure a molts, no només al Josep. Vam ser un bon grapat damics, tot i que era una data plena de compromisos familiars que va fer que molts dels qui hi haurien volgut ser els fos impossible. També era un dia de campanya electoral i alguns no van poder vindre, com el vicepresident del govern català, que en tot moment es va mostrar disposat a col·laborar i ens va enviar una salutació en vídeo des del Palau de la Generalitat. Us recomano que si podeu no us perdeu les paraules de Josep-Lluís Carod-Rovira parlant del Salceda i de Cambrils, que estan penjades a la web de la Revista.
Però lacte va ser bàsicament del Josep, i de la gent daquí i de fora que van voler ser a la Cripta per donar-li les gràcies pel que ha fet per la Revista, per les entitats on ha col·laborat, per les institucions on ha participat, en definitiva, pel seu treball pel poble de Cambrils. Crec sincerament que ho vam aconseguir. Em sento molt orgullós dhaver pogut contribuir des dun lloc privilegiat a donar a la festa lobjectiu que ens havíem marcat i que a més de fer el reconeixement de la trajectòria del Josep, era també contribuir a preservar el seu llegat i que les noves generacions de cambrilencs coneguin la seva tasca i el que significa per la nostra cultura. Per mi, un dels moments més bonics de lacte va ser el retrobament entre el Josep M. Martí (el Martí de Ràdio Reus, com el coneixem entre nosaltres) i el Josep. És una de les persones que sempre ha clavat la definició de la figura del Salceda, amb qui va compartir tants anys les seves cròniques dels dissabtes a la ràdio. Gran mestre de periodistes a la ràdio i també a la universitat, el Martí ens va parlar de la feina periodística del Josep, la dels periodistes dabans, de quan no hi havien ni gabinets de premsa ni comunicats, quan la notícia te lhavies de buscar parlant amb la gent.
Perquè aquesta és una de les grans característiques de lobra del Josep, la destar al costat de la gent, per explicar-nos tant a les seves cròniques periodístiques com a les estampes, la història viva, real, de Cambrils. No només la versió oficial, la dels papers.
Vam fer un acte de reconeixement, però també de projecció. De mantenir viva la il·lusió que el Josep sempre ens ha demanat per la Revista. No són temps fàcils, de vegades hem de superar manies obsessives, però estigues segur que la Revista i el Diari Digital pels que tant has treballat mantindran la seva línia de seriositat i de rigor que sempre ens han caracteritzat i que tu sempre has defensat, allunyades de lescàndol i de la frivolitat van ser les meves paraules finals a la Cripta per acabar advertint que ho farem encara que no agradi a tothom i que alguns prefereixin altres divertimentos. A nosaltres per aquest camí no ens hi trobaran.
Josep Capella és periodista